Instagramer de la quinzena: Jordi Abelló, per un Instagram creatiu.

Jordi Abelló

@abellovilella

El nostre instagramer d’aquest mes ens diu:

Sempre he reivindicat que les noves tecnologies poden estar al servei de la creació, de l’art… i, a més, ser un lloc d’experimentació i, per què no, d’exposició. Per aquest motiu, des que vaig començar a publicar a Instagram, he intentat desenvolupar sèries específiques per al mitjà per tal d’aportar treballs coherents i pensats específicament per a aquesta xarxa.

Actualment, i després de penjar prop de 3.000 imatges, he fet les següents sèries:

#gaudiriudoms

Hi fotografiava elements populars i de la natura que em recordaven Gaudí. Intentava trobar fonts d’inspiració ficticis que en l’imaginari del que ho veia el transportessin a l’arquitectura del mestre

#compintaeltemps

Vaig documentar-hi com pintava el temps en multitud de superfícies, on descobria pintures d’una gran bellesa. El treball em va servir per reivindicar el Temps com el millor i més prolífic pintor de tota la història.

#souvenirs

Fotos executades amb la meva càmera Harinezumi en els viatges que anava fent. Les fotos, desenfocades i borroses, eren suggerents pel seu misteri i per ser poc precises, tot al contrari de les fotografies que fan els turistes.

#real

Sèrie fotogràfica en què em vaig dedicar a fotografiar persones i situacions de carrer que em semblaven reals i que desprenien una aura especial. Volia trobar la humanitat en estat pur.

#dibuixos

Sèrie a  l’estil del diari de dibuixos que feia i de dibuixos que em trobava pel camí. Una manera d’entendre el que veia i de transportar-ho al sentiment del dibuix.

#grotesc

Dibuixos de la sèrie que vaig realitzar per definir el rostre grotesc de la societat. La deformació, el gest, l’expressió… per descobrir les passions amagades i obscures.

#arttrobat

És la sèrie que estic desenvolupant actualment en què fotografio elements de la realitat que em semblen art. Una reivindicació que l’art és arreu i que la realitat és el més gran museu que existeix. (Les fotos que he seleccionat formen part d’aquest treball)

 

Totes les sèries han comptat amb la participació d’algunes persones que em segueixen i que m’han fet arribar aportacions, cosa que m’encanta perquè complementa i millora el propi treball.

Segur que en el futur arribaran noves sèries. Estic segur que, com a pintor, continuaré mirant la realitat amb ulls de sorpresa, compartint mirada, pensant que hi ha moments màgics, i que el mòbil és el pinzell que més a prop tinc.

 

Instagramer de la quinzena: Chema Novell

Chema Novell

@chemeta

 

Les meves fotos són un itinerari vital. Instagram em permet explicar el meu dia a dia. En el que busco instants, parets,arquitectures,carrers, terres… que em provoquin una determinada bellesa… i poder-los habitar per un moment i per un #today.

La moda, l’estilisme, els collarets que em poso (que em faig jo mateixa i d’altres d’adquirits) determinen el meu apropament al món de la moda. D’una moda viscuda i real. I que veu i s’inspira dels grans popes, com Chanel, i sobretot de Karl Lagerfeld al que considero el meu pare.

Instagramer de la quinzena: Laura Casas

@laury_winslow

La fotografia m’acompanya des de fa molts anys, però reconec que el “cuquet” real no se m’ha despertat fins que he començat  a necessitar-la de debò. I dic necessitar-la perquè és ben bé així: ha esdevingut el suport perfecte pel tipus de text que m’agrada escriure. Sovint arriba primer la lletra –la inspiració és una mena d’ésser que costa molt d’entendre– i em toca cercar la imatge que millor pot representar la idea novel·lada; altres cops és la foto la que apareix abans –allò d’estar al lloc ideal en el moment ideal, o simplement tenir fortuna– i d’allà emana tot un món real o fictici que adoptarà la forma de relat breu o conte fantàstic. M’encanta aquesta dependència i esprémer al màxim el vessant poètic de la imatge.

Tot plegat fa que la fotografia de carrer sigui la meva perdició. És allà on els petits detalls guanyen força, amagats o refugiats en el soroll, i m’agrada despullar-los sense pressa, anant sempre amb els ulls ben oberts. Una ombra que es trenca, un gos que s’humanitza, una mirada que es perd entre la multitud, una persona que fuig sense moure’s però que clarament t’està enviant algun tipus de missatge…en les coses petites hi ha les millors històries. És per això que no puc classificar les meves fotografies per temàtiques, em seria impossible, l’eclecticisme mana en tot moment.

Aviat farà dos anys que vaig obrir www.elandenvolatil.com.  Sempre explico l’anècdota. No tenia cap intenció de tenir web, però em vaig apuntar per error a un curs de WordPress –havia de ser de Photoshop– i la pràctica final consistia en dissenyar una pàgina per un projecte personal o empresarial. L’andana va començar a caminar de manera espontània i amb ella van néixer les inquietuds creatives d’avui. Les petites coses són l’espurna de tot.

 

 

Instagramer de la quinzena: Pau A.C

PAU A.C
@Holapauet
Soy Pau de Barcelona, un pluviofílico con astrafilia amante del petricor. 

He descubierto la fotografía precisamente gracias a Instagram. Empecé a usarlo como si se tratara de Facebook, usando los filtros clásicos sobre imágenes puramente amateur. Poco a poco fui notando como mi mirada iba cambiando, fijándome cada vez más en detalles y situaciones a los que antes no prestaba atención. Me di cuenta de que había descubierto la fotografía (se puede reconocer fácilmente comparando los inicios con las últimas imágenes).

Ahora voy por la vida, siempre móvil en mano, fotografiando todo lo que, según mi punto de vista, sea digno de ser inmortalizado. Guardo esas fotos en una carpeta especial y de ahí las voy colgando en mi cuenta. Quizás una foto que comparto hoy… ¡es de hace 3 meses! Y la que haya hecho hoy… la subiré dentro de otros 3 meses. O de 3 horas. Es mi ánimo y el espíritu de cada momento quien “me llama” a compartir cada instante.
No tengo una temática definida, aunque suelo capturar paisajes naturales y urbanos, detalles de edificios, personas anónimas con su entorno, momentos irrepetibles… Experimento y voy expandiendo mis intereses a la vez que profundizo en mi técnica, amateur y autodidacta. Eso sí, casi nunca cuelgo fotos personales, aunque alguna que otra se me haya escapado. Disfruto de la libertad de ser casi anónimo.
Ah, por cierto, mi galería también se “escucha”. En mi perfil veréis una canción pensada para escuchar mientras descubrís la colección.
Os invito a seguirme y conocernos a través de las imágenes.  ¡Nos vemos en Instagram! “

Instagramer de la quinzena: Mario Olmos

Mario Olmos

@mario_olmoss

“Persiguiendo guitarras al viento”

Todo comienza por casualidad… uniendo pasiones, la música en directo y la imagen. Una necesidad de sentir y de contar lo que siento.

Desde hace poco mas de un año comienza algo que no se donde acabará, cómo lo hará, ni dónde, pero mientras tenga la necesidad de expresar, lo haré. La fuerza de las imágenes a través de luces y gestos con un lenguaje visual en constante y lenta evolución, en un estilo que no soy capaz de definir.

En cada imagen hay “cachitos de mi”, la música en directo me deja las ideas, los sentimientos y la pasión para seguir haciéndolo.

Instagramer de la quinzena: Pol Masip

Pol Masip

@polmasip

Fotografio per a (intentar) entendre una mica millor el món que m’envolta, tot i que no sempre ho aconsegueixi. Com a espectador m’interessen aquelles imatges on hi ha un equilibri entre la càrrega estètica i el contingut; Instagram però, és per a mi un calaix de sastre on abocar-hi tot tipus de fotos. La gran majoria imatges amb una pretensió merament estètica, com un quadern d’apunts que acaba resultant públic i compartit amb tothom.

Podeu trobar més informació a http://www.polmasip.com

 

Instagramer de la quinzena: Frederic Navarro

Frederic Navarro

@fredericnavarro

“Soy Diseñador Gráfico por profesión y un apasionado de la fotografía analógica.  En mi cuenta de instagram sólo publico fotografías hechas con cámaras de carrete.

Utilizo básicamente una Miranda Sensorex de 1975, es la cámara que compró mi padre el día que nací, así que lleva algo más de 40 años en la familia y le tengo un cariño especial. Es la cámara con la que aprendí fotografía de la mano de mi padre. Además tengo también una Rolleiflex de medio formato y la pequeña Rollei35 que utilizo sobretodo para callejear, su tamaño me permite pasar desapercibido.

Una de las cosas que más me apasionan de la fotografía analógica es poder probar multitud de carretes diferentes, cada uno aporta una sensibilidad única.  Experimento con carretes caducados que dan acabados imperfectos y aleatorios. Siempre es una sorpresa su resultado.

Mis temáticas son bastante variadas, suelo fotografiar todo aquello que me rodea, casi siempre llevo una de mis cámaras conmigo allá donde vaya. Viajes, naturaleza, familia, dobles exposiciones, lugares abandonados y fotografía callejera suelen ser mis objetivos.

Web: www.fredericnavarro.com

Facebook: https://www.facebook.com/fredericnavarrodesign