INSTAGRAM

Instagramer del mes: Alba Rodríguez Núñez

Alba Rodríguez Núñez

@albarodrigueznunez

L’Alba, fotògrafa tarragonina, ens diu això:

“Siempre le ha interesado el arte en sus diferentes expresiones.
Estudió en Barcelona. Primero en la escuela de diseño y arte Eina. Después se le abrió un nuevo mundo hacia la fotografía: empezó en el Institut d’estudis fotogràfics (2009) y continuó en la escuela Gris Art haciendo una especialización en bodegón, retrato y moda (2012).
Ha colaborado en diferentes proyectos colectivos como: Display, De Temporada y Objectiu Barcelona.

También ha comisariado las exposiciones de fotografía en el Teatre Metropol, Tarragona. Ha hecho tres residencias artísticas, dos dentro del proyecto europeo Expediciones y una en Transmissions.
Ha expuesto dentro del festival de fotografía Scan, en Tarragona, así como en Barcelona, Mallorca, Francia, Polonia, Londres y Copenhague.
Ha ganado dos premios Laus y un premio del Diari Ara y Formentera Fotográfica.
Combina la docencia con el desarrollo de su obra tanto en estudio como en exterior”.

Les fotografies que ens proposa, plenes de força i de duende, formen part de la col·laboració amb la ballarina Marina Bautista i el Tablao “La Herrería” de Tarragona.

Si voleu conèixer el seu treball la trobareu a http://www.albarodriguez.es

El nostre Instagramer: Tonet Bonet

Toni Bonet

@tonet001

Ens diu en Tonet:

Les sis fotos escollides no són les preferides, ni les que considero millors. Són una mostra que resumeix el meu pas per Instagram. Tinc una galeria molt eclèctica, tant en temàtica com en tractament visual, un petit caos de més de 3000 fotografies recopilades en 7 anys.

FOTO 1: Palmera, 2012

Els meus inicis a Instagram. Fotos quadrades i molt editades. Saturacions impossibles, hdr cutre, marcs lletjos i una qualitat gràfica baixa. El més important era capturar el moment i després jugar a empastifar la foto. Forjar les primeres amistats igers via les igertrobades, retratar-ho tot i penjar-ho sense prejudicis… La millor època a IG amb diferència.

FOTO 2: Manifestació d’Unió de Pagesos, 2014

Aquí mostro una de les meves pautes dins el caos, la crònica. És un dels temes que trobo més interessants, donar a conèixer una part dels esdeveniments socials i culturals on participo, amb missatge o simplement lúdics. En aquesta etapa encara pesava més la captura que ‘la FOTOGRAFIA’.

FOTO 3: Indiana Jones a Nîmes, 2016

Un altre dels meus temes recurrents, fotografiar ninots. Sense solta ni volta, amb missatge o, com el cas que ens ocupa, explicar una història a través de diferents entregues/fotos. De fet, el 2016 va ser any d’inflexió a IG i en línies generals vaig començar a pensar més les captures.

FOTO 4: Instagramers Tarragona /IgersTGN, també 2016

Aquesta és una foto del 2016 però podria ser de qualsevol any des de que vaig aterrar a IG. Hi surten els IgersTgn, dos dels fundadors, la Rosa Comes i l’Albert Anguera i les darreres incorporacions, la Marta ‘Flower’ i l’Araceli Fortuny. Via les igertrobades he conegut una gran comunitat de persones maquíssimes i també forjat algunes amistats especials. Gràcies IgersTGN! Força!

FOTO 5: Maleta de l’avi, 2017
Retornant als temes de la meva galeria, un altre d’ells és el de les golfes. Objectes que habiten a les golfes o altres elements del passat, bàsicament de la infància. Aquestes fotografies han inspirat el meu primer projecte fotogràfic seriós.

A més de les comentades, hi ha altres temàtiques que van i venen, barrejant-se amb les fotografies aleatòries del dia a dia.

FOTO 6: Ocells, 2018

El blanc i negre ha anat agafant protagonisme a la meva galeria. Abans de pujar una fotografia a la xarxa em diu si necessita color o blanc i i negre. És com un diàleg. Com si li poso una ombra, un marc… o no. Faig un tractament individual per a cada imatge, sèries al marge. Ara ja penso totalment les fotografies, però sempre amb alguna excepció.

He de dir que Instagram ja no em diverteix com als inicis, tot i això és una bona plataforma per descobrir fantàstiques fotògrafes i fotografies així com diferents maneres de mirar temes ben trillats. Definitivament estimo les galeries amb diversitat i imperfectes J

2012 2014 2016 2016B 2017 2018

Instagramer de la quinzena: Desirée Casimiro

Desirée Casimiro

@safoworld

Ens diu la Desirée:

La fotografia ha estat sempre una mena d’abric, una eina d’evasió important i necessària que m’allunya de la quotidianitat i m’apropa a un espai propi de calma i serenitat. Sovint anem atrafegats amunt i avall, sense ser conscients ni de nosaltres mateixos. Tant és així que actuem per una mena d’inèrcia poderosa i caòtica, més pròpia dels robots i els autòmats que de persones amb alè i esperit.

La fotografia és una manera que tinc d’escapolir-me de la biònica i la cibernètica, almenys durant uns instants, i trobar un espai propi, un refugi. Em permet justament trobar i encaixar diferents peces, tenir una altra manera més de nodrir la creativitat que el model de societat tracta de posar a fer nones i d’estar en constant moviment a la recerca de noves mirades.

La fotografia que m’atreu i crec que configura la meva galeria és la fotografia de detall, tot i que darrerament no en faig tant, i de paisatge. La natura és essència i pilar important, però de vegades també m’agrada homenatjar alguns elements quotidians que solen passar desapercebuts i, que a través d’una imatge sòbria i de concepció minimalista tenen el seu moment de glòria.

Poesia i paisatge.

El lenguaje de las flores ? #macro_brilliance #macro_mextures #macroworld_tr @macroworld_tr #turlikeben_macro @turklikeben_macro

Fa vent ? #igerscambrils @igerscambrils @minimalmood

Arrelar, com un arbre, dins la terra | Marià Villangómez ? #riberadebreturisme @riberadebreturisme #igersebre @igersebre #somebre @somebre #terresdelebre @terresebre @postalsdelsud #postalsdelsud @sommillennials #minaturalezalumix @vinebreactiu #catalunyanatura @catalunyanatura

Let’s paint! ? #minimalmood @minimalexperience #minimal_experience

Mentre els ulls aprenien el somni | Carles Duarte ? #terresdelebre @terresebre #ebreactiu @ebreactiu @igersebre #igersebre #flixturisme @flixturisme #riberadebreturisme @riberadebreturisme

Instagramer de l’estiu: Ariadna Pujol

Ariadna Pujol

@adnapujol

En una ocasió vaig creuar-me amb un professional del sector que em va dir “Aquí tenemos a una diseñadora gráfica haciendo fotos, buscas el orden, la composición, las líneas. Tus fotos son fotos gráficas”.

Després de dir-me això em va preguntar perquè fotografia i disseny, quan són dues disciplines completament oposades. Per mi, en canvi, hi ha un punt on les dues es troben, i és en aquest punt quan es complementen l’una amb l’altre.

La primera joguina que jo recordo de quan era petita és una càmera d’aquelles que quan feies una foto, l’objectiu sortia disparat de l’aparell acompanyat d’un soroll. La meva mare sempre em diu –Et tronxaves de riure!–. Més tard, als catorze anys, la meva tieta em va regalar una càmera compacta. Ella ja no la volia. Era una d’aquelles primeres càmeres digitals, grosses, lentes, i on es veien tots els píxels. Amb aquesta càmera vaig guanyar el meu primer concurs de fotografia.

No sé si ve d’aquí, o ve de les ganes d’explicar (d’explicar amb els meus ulls), però a partir d’aquell moment crec que sempre he portat una càmera a sobre (una reflex, una d’analògica, la Polaroid, el mateix iPhone…).

Qualsevol cosa que em cridi l’atenció em serveix: un moment, un raig de llum, una combinació de colors, textures, formes, línies, espais, buits… Per mi, la fotografia, és una manera d’escapar-me, de no pensar amb res més, de fer desaparèixer totes les preocupacions, i l’Instagram és l’eina que utilitzo al meu dia a dia (@adnapujol), hi penjo una mica el què faig i el que sóc. Cada fotografia és un món, una història, un sentiment, és com una autobiografia (només visual), ensenyant poc puc explicar molt.

Si voleu veure el seu treball: www.ariadnapujol.com

Processed with VSCO with c1 preset

Processed with VSCO with g3 preset

Instagramer de la quinzena: pieces_of_me

Ella és la Pilar. A Instagram la coneixem amb el nom de @pieces_of_me. Té 79 mil seguidors a la xarxa i és una de les fotògrafes emergents del Camp de Tarragona.

Ens presenta el seu projecte “Desde el interior” i ens diu:

Desde el interior llegó como un accidente de la razón. Un asidero del inconsciente, ese lugar en el que secretos y miedos se refugian.

Mi cuerpo sustituyó a la palabra, mis manos al verbo y me pareció natural que se expresaran en su propio lenguaje. Así empecé una serie de autorretratos con la ambición de entender el arraigo de la soledad.

Utilizar el Smartphone fue una consecuencia lógica de la necesidad de capturar un estado de ánimo siempre efímero y no planificado, en pro de una mayor espontaneidad y veracidad.

Quise que las imágenes fueran un reflejo fiel de lo que se esconde debajo de la piel, un espejo del alma. Que pudieran desvelar, sin engaños, la verdadera naturaleza de mi “yo”, de nuestro “yo”.

Desde el interior, nació y creció con un único objetivo, el de auto complacerme. No fue hasta mucho después que intuí en la serie, un propósito mayor; el de un viaje desde el “yo” más puro a un ente más universal, dramático aunque honesto y descarnado. Viaje que deseo compartir con el espectador.

Instagramer de la quinzena: Sergi Gavaldà

Sergi Gavaldà

@serpiaka

Ens diu en Sergi:

“Fa cosa de quatre anys vaig començar a fotografiar els carrers de Barcelona. Feia molts anys que no agafava una càmera així que es podria dir que vaig començar de 0. No tenia cap intenció de fer res en concret, però poc a poc vaig començar a jugar amb el blanc i negre, les llums i les ombres. Amb el temps te n’adones que aquestes són eines molt potents per a jugar amb la realitat i veure-la d’una altra manera.

Sóc una persona de poques paraules, una mica introvertit, i les meves fotos no són menys. No expliquen cap historia ni tenen cap discurs. Són directes, instintives, però m’agrada pensar que fan volar la imaginació i que força a l’espectador a buscar la seva pròpia historia. De fet es pot dir que és el que més m’agrada de tot això, i el que dóna sentit a sortir a buscar instantànies, la realitat s’ha tornat massa avorrida.”

Instagramer de la quinzena: David Montserrat

David Montserrat

@davidmontserrat_

Ens diu en David:

Entenc la fotografia com una eina d’estudi i anàlisi, una manera de
mirar amb especial atenció quelcom m’envolta. No busco la perfecció en
la imatge, més aviar la senzillesa que permet posar el focus en el
moment que vull captar. Un llenguatge monocromàtic em permet
sintetitzar la imatge, i evidenciar els contrast, no tan sols en la
propia imatge sinò en una societat farcida de contrastos, i
desigualtat entre individus, ja sigui en questió de classes, raça,
sexe; o diferències culturals entre diferents regions.

La fotografia analògica em permet, o m’hi obliga més ben dit, a tenir
especial cura en el moment de premer l’obturador, no valen ràfagues,
no es pot repetir l’instant, de fer-ho ja seria un de nou. He perdut
imatges per falta de precisió a l’hora de disparar, aixi com per
aspectes tècnics dels processos químics del revelat; és part de
l’encant i al final tot aixó m’empeny a posar els cinc sentits a cada
imatge i a cada rodet. Vaig apendre fotografia amb camares
analògiques, amb una càmera dels anys setanta que encara m’acompanya.
M’agrada la textura, el gra la sencillesa i les imatges modestes i
sense pretensions que aquesta em regala.

M’nteressa la fotografia social i documental. Tracto de centrar-me en
allò que la gent no veu, o no vol veure. Per afinitat, m’agrada
treballar el tema de “l’art urbà”, bé, el graffiti més ben dit; per a
gran part de la societat molest i degradant, però on jo hi trobo una
una enorme dòsis de llibertat i i lleialtat als principis étics de
cada individu. El graffiti és molest per al sistema, un sistema al que
preten deixar en evidència. Per a mi l’art del graffiti no està tan
sols en l’obra, sinó en una forma de viure i entendre la societat; una
forma de sortir del sistema del qual ens considero esclaus, i sense el
qual no te sentit el graffiti en si. És en quest terreny on
desenvolupo part del meu treball en estudiar el MODVS VIVENDI i la
relació d’aquests individus amb la ciutat, el sistema, i la societat.

Una fotografia pot tenir sentit o no tenir-lo, i aquest pot variar
segons la seqüencia d’imatges que l’acompanyin; és amb la
seqüencialització on crec que les meves fotografies agafen un sentit
més trascendent, quan es relacionen amb altres imatges i formen part
d’un conjunt. De fet gran part de les imatges de la galeria formen
part d’un mateix projecte editorial, autoeditat, en el que treballo i
que espero aviat pugui enllestir i publicar.

A tot això gràcies per l’oportunitat de mostrar i explicar part del
meu treball, i als lectors per perdre uns minuts en llegir la meva
humil opinió.

www.davidmonserrat.com

My beautiful picture

Instagramer de la quinzena: Jordi Flores

Jordi Flores

@miralflores

En Jordi ens proposa una reflexió molt interessant sobre la seva mirada:

“La ciència ens parla de la capacitat per a aprendre al llarg de la vida, l’epigenètica admet que fins i tot podem modificar els gens mitjançant l’aprenentatge. Un dels elements que participen i propicien aquest canvi es la creativitat, tan present en tots els processos artístics i també a la fotografia. A través de la pràctica artística podem impulsar canvis a l’àmbit personal i al social, però aquests processos únicament es donen a partir de la consciencia i les formes de creació producte de la reflexió.

Un dels majors enemics dels processos creatius i d’elaboració dins el marc de les disciplines artístiques i de la imatge es l’actual cultura d’impacte visual i el seu gran abast divulgatiu pels medis de comunicació i les xarxes socials. Immediat, efímer, espectacular, prolífic i frenètic el mon de la cultura de la imatge actual es fidel reflex de la contemporaneïtat, la principal característica de la qual es la superficialitat d’un model primordialment estètic i generalment per sobre del contingut.

Des del mon de la fotografia tenim la gran oportunitat de generar projectes basats en el respecte i l’elaboració de treballs per posar en valor els continguts i mantenir uns estàndards estètics i de qualitat. S’escau potenciar fluxos de treball pensats, treballats i amb fonaments que creixin i posin en valor una forma alternativa de fer les coses de forma diferent, que respecti els ritmes i que ofereixin una oportunitat de reflexionar sobre la societat a la qual vivim i aposti per crear un mon mes just, mes sa i mes digne.

El meu projecte actualment en curs es diu La memòria de l’aigua i te com a principal fil conductor el territori del Delta del Llobregat i la seva antropologia, la seva gent i els seus costums, com a gran oportunitat per a reflexionar sobre el nostre passat recent, el nostre present i el futur que ens volem trobar. La particularitat d’un espai antigament inundat, d’un riu assetiat, que ha sofert diverses modificacions en el seu curs fins a arribar a la definitiva canalització actual i que s’ha vist envaït per les grans àrees logístiques del port i l’aeroport de la ciutat de Barcelona, pel gran creixement urbanístic , vial i de serveis de la seva àrea metropolitana i pel frenètic desenvolupament industrial del darrer terç del segle passat fins a convertir-la en una de les zones mes contaminades d’Europa, li confereixen un particular i delicat estatus d’espai en risc permanent de desaparició. El seu present es un present de supervivència, i la lluita per la seva preservació es mes necessària que mai. Mitjançant el meu projecte vull mostrar el gran valor d’aquest territori que conté un parc agrari amb una de les vegues mes fèrtils del mon juntament amb la del Nil, de la lluita per la pervivència de molts dels seus habitants, de la importància per a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana com a espai natural protegit , com a parc natural i per la seva enorme oportunitat d’acollir tot tipus d’activitats a l’aire lliure d’oci i pràctica esportiva amb desenes de camins i entorns recuperats que inclou la pròpia llera del riu i el renovat litoral”.

Acompanyo l’article amb algunes de les fotos que integren aquest projecte amb l’esperança d’ajudar a enfortir el valor del territori del Delta del Llobregat, les seves gents i la seva riquesa natural, els seus usos i la seva delicada casuística.

“La memòria de l’aigua” gener 2018

Instagramer de la quinzena: David Magriñà

David Magriñà

@davidmvalls

@cestlaviemyfriend

En David ens diu:

Fotografia de viatge, reportatge i streetphoto són les variants que més m’atrauen. Sempre intento buscar la fotografia espontània, mostrar les coses tal com les trobo, sense manipular. M’agrada buscar aquells racons que acostumen a passar per alt però que a la vegada són molt representatius del lloc o de la situació, els que quan veus la fotografia rapidament et transporten.

Utilitzo Instagram com a diari personal visual, les meves fotografies són memòries del que veig, concretament en aquest compte (@davidmvalls) la gran part són fotografies de viatges.

M’encanta utilitzar instagram en aquest sentit, ja que és la manera de mostrar fàcilment a tothom totes aquestes imatges, sense tindre-ho que buscar per alguna xarxa més especifica, i a la vegada et permet publicar el contingut que tu vols sense passar pel filtre d’algun client.

També tinc un altre compte (@cestlaviemyfriend) amb imatges més del dia a dia, en què només utilitzo el mòbil per a fer-les.

També el podeu trobar a:

https://www.behance.net/davidmvalls

	Donna Harvey en El grup del mes: April Fool…
	Inma en El Qüestionari: Lenand
	Veronica Davenport en El Qüestionari: Estúpida …
	Lomar en El Qüestionari: Maatkara
	Natàlia Motos i Vall… en El Qüestionari: INMOONERE