Exposició Tot allò que veiem és bellesa per a algú

Tot allò que veiem és bellesa per a algú, és una frase tan certa que no l’hauríem d’oblidar. També és el títol de l’exposició creada per Ariadna Pérez Marín i Judit Sánchez Piñol i que hem pogut veure aquests dies a l’Escola d’Art i Disseny de Móra la Nova. Hi hem trobat fotografies de noies i nois, dones i homes que riuen o miren fixament a càmera. És a dir, son gent com tu i com jo, que han volgut mostrar-se tal i com són.

I és que quantes vegades ens hem mirat al mirall i hem pensat que ens sobraven uns quilos? O hem volgut maquillar allò que considerem les nostres imperfeccions?

I quantes vegades hem comentat que la nostra amiga s’ha engreixat o ens hem desil·lusionat en veure que aquell noi de l’institut de qui ens vam enamorar secretament ara és calb i li ha sortit panxa?

Encara avui, pensem que ser calb o gras o baixet o pelut són defectes i no responen a allò que considerem atractiu. Perquè la nostra societat, la publicitat, tots els estímuls que rebem, ens han fet creure que hi ha un model únic de bellesa.

Per això, l’exposició de l’Ariadna i la Judit ens interpel·la a totes les persones. Perquè deixem de banda els nostres prejudicis i fem un viatge per a recordar-nos que totes les belleses són úniques.

Mitjançant els codis QR que hi ha sota els textos que acompanyen les fotografies, coneixem el Carlos i l’Ariadna que ens expliquen com se senten amb els complexos sobre el seu físic que han tingut o que encara tenen. També ens fan pensar en tot allò que ens imposa la societat a la publicitat i el cinema fent-nos sentir que hem de reduir o esborrar les nostres “imperfeccions”. I fan reflexionar a joves estudiants sobre el seu concepte de bellesa i el concepte de bellesa que ens venen la publicitat i les revistes.

La Judit i l’Ari també ens ofereixen la possibilitat d’expressar tot allò que hem sentit veient les fotografies i els vídeos ja que podem deixar les nostres impressions al llibre en blanc que hi trobem. Les autores se senten satisfetes de veure que moltes persones hi han volgut deixar la seva empremta en notar que alguna cosa els han fet sentir.

L’Ari i la Judit, totes dues graduades en Comunicació Audiovisual, han treballat a parts iguals en aquesta exposició duent a terme tasques tècniques, artístiques, de producció i postproducció. En paraules de la Judit, l’Ari i ella es van retroalimentar a la perfecció durant el procés creatiu.

I com es va crear aquesta idea? La Judit ens comenta que va sorgir de plantejar-se com quedarien unes fotos a l’estil d’una portada de revista si anés sense depilar. I és que: per què hem d’amagar allò què és natural?

L’exposició, que es va iniciar el 2018 amb una prova pilot a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, ja ha recorregut Flix, Móra d’Ebre, Ginestar i Móra la Nova. El desig de les autores és el d’acabar de recórrer la Ribera d’Ebre i després portar-la cap a Lleida. Esperem que moltes persones tinguin l’oportunitat de gaudir-la i preguntar-se:

I per a tu, què és la bellesa?

Fotografia i text: Marta Escolà Méndez · @laMartu30

Litterarum 2020: Una finestra oberta a la creació

Enguany, no volíem deixar passat l’ocasió de gaudir de Fira Litterarum. Malgrat les circumstàncies la Fira d’espectacles literaris de Móra d’Ebre i la Fira del Llibre Ebrenc han aconseguit reinventar-se en format digital, sense perdre la seva essència.

Sense moure’ns de casa hem pogut viatjar a Barcelona, a Pedreguer, a Manacor, a Mallorca, a Cambrils o a Jesús per endinsar-nos, en molts casos, en els espais de creació dels propis artistes.

L’Any Joan Perucho i l’Any Josep Carner, han estat centrals en la Fira. Així, el poeta Josep Pedrals ens ha interpretat El Mèdium, i els més petits han gaudit de l’espectacle de titelles Botànica Oculta, de la mà d’Arnau Colom, tots dos amb textos de Perucho.

Josep Carner ha estat present també per als més petits amb el Bestiari de Gemma Abrié i Manu Sabaté, un espectacle musical fet amb delicadesa on hi conviuen la paraula, la música i la imatge i amb la sentida escenificació d’alguns fragments de Nabí, a càrrec del poeta Víctor Obiols.

Litterarum ens ha sorprès amb un espectacle de lírica gràcies a la veu de Patricia Caicedo i el piano de Manuel Ruiz, en el seu espectacle Collirem els estels, on musiquen textos de Carles Duarte. La narració de contes de Jordina Biosca, la directora d’un altre festival de casa nostra, l’En Veu Alta, de Pradell de la Teixeta (Priorat), ens ha portat a petits i a grans, a descobrir Una estrella que no ha vist mai ningú abans.

Hem tingut el privilegi de veure un tast de l’espectacle L’espai infinit, on l’actriu Marina Mulet interpreta magistralment contes de Rafa Gomar, Mercè Climent i Gràcia Jiménez, autors del País Valencià. I des de les Illes Balears, l’actor Toni Gomila fa una lectura dramatitzada de Memorial de Setmana Santa, de Blai Bonet. Sense sortir de ses illes, Marta Elka i Toni Pastor, musiquen els Poemes de Maternitat de Carme Riera.

El nostre viatge pels espectacles literaris acaba a les Terres de l’Ebre. Des de l’Espai Immart de Jesús, la veu dolça de Pili Cugat i la guitarra de Carlos Lupprian ens han portat els textos de Francesc Vicenç Garcia, el rector de Vallfogona.pili5

Però si amb Litterarum hem viatjat arreu dels Països Catalans, amb la Fira del Llibre Ebrenc encara hem anat més lluny, ja que hem conegut les experiències de Magdalena Mądrowska (Polònia), Blanka Békés (Hongria), Stasa Vranjes (Sèrbia) i Rebeka Vasilij (Croàcia), quatre estudiants de català que van assistir a l’edició anterior. També hem pogut entrar a la carpa virtual de llibres ebrencs on les llibreteres i llibreters del territori ens han recomanat les novetats ebrenques publicades durant aquest any i hem assistit a taules rodones amb professionals com Ignasi Blanch, Roser Gay, Paula Jarrín, Joana Vernet, Joan Carles Navarro i Josep Vives.

Tots aquests espectacles s’han pogut veure en directe a la web de la fira i a través de la tecnologia de l’empresa catalana Watchity. Alguns d’aquests espectacles es poden recuperar a la pàgina de Facebook de Litterarum i properament es podran veure a altres plataformes.

En paraules de Montse Pineda i Albert Pujol, directora de la Fira del Llibre Ebrenc i director de Litterarum respectivament, aquesta ha estat l’edició més valenta i és que ha tingut més de 2000 espectadors digitals i s’hi han inscrit 180 programadors, dels Països Catalans i de més lluny, com Bèlgica. Per a l’edició de 2021, esperen poder combinar els actes presencials i els actes en format digital.

 

Text i captures – Marta Escolà (@laMartu30)

 

 

Altres escenes: NUMEN, veus d’ilercavònia

Numen, veus d’ilercavònia ha reconegut les persones i entitats ebrenques premiades durant l’any 2019, un total de 56, en les diferents disciplines artístiques i culturals. Organitzat per diLLUMs d’Arts al Forn, l’Ajuntament de Tortosa i Òmnium Cultural, l’acte ha consistit en la presentació de l’espectacle ideat i dirigit per Valer Gisbert on una autora o autor teatral materialitza el seu procés creatiu en directe i ens porta al seu món interior, les seves emocions i la relació amb la seva mare a partir del seu passat.

L’acte, que ha posat en valor la qualitat de la cultura ebrenca, ha tingut lloc el 02-02-2020 al Teatre-Auditori Felip Pedrell de Tortosa.

Fotografies de Marta Escolà · @laMartu30

A Cel Obert 2019

Durant els dies 4, 5 i 6 d’octubre, va tenir lloc la 6a edició del festival A Cel Obert. En aquesta ocasió van ser 10 (2 a l’EMD de Jesús i 8 a Tortosa) els espais que van allotjar les intervencions efímeres d’enguany, que tenien la PASSIÓ com a eix central. Com a novetat, el divendres dia 4 es va representar l’espectacle de dansa contemporània Àer de Laia Santanach, que va comptar amb la participació de la ballarina tortosina Anna Hierro.

Fotografies: Marta Escolà · @laMartu30

Fira Litterarum 2019 – Móra d’Ebre

Del 30 de maig al 2 de juny van tenir lloc a Móra d’Ebre la 16a edició de la Fira del Llibre Ebrenc i la 12a edició de la Fira Litterarum, que enguany a més, celebrava el Premi Nacional de Cultura 2019, atorgat pel Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA). Vam poder gaudir dels espectacles del Trio Epítet, Maleïdes les Guerres, Tuixén Benet, Poetic Trio; els recitals poeticomusicals de Dolors Miquel i Marc Egea o Medievalia Camerata; els concerts de Pau Alabajos, Rumbesia, Miquel Gil o el duet riberenc Marta&Gregori.

Aquest 2019 es commemoren l’Any Teresa Pàmies i l’Any Joan Brossa. A Litterarum van tenir el seu espai en la conferència-concert de la Big Mama Montse o els espectacles La Mona Miquela, de Pepa Lavilla i Brossabadat, del mag Jordi Cambras.

I una vegada més, Bassa La Papereria va obrir el seu espai a la nit per gaudir de la creació única d’Obeses, resultat de la seva residència artística impulsada per Litterarum. Van presentar Un Camí, una peça que té el riu com a fil conductor.

I és que aquesta edició ha acabat amb la xifra rècord de 4500 espectadors, un 15% més que l’any passat. En paraules d’Albert Pujol, el seu director, ha estat “la millor edició de Litterarum”.

Fotografies de Marta Escolà · @laMartu30

Instagramer del mes: Alba Rodríguez Núñez

Alba Rodríguez Núñez

@albarodrigueznunez

L’Alba, fotògrafa tarragonina, ens diu això:

“Siempre le ha interesado el arte en sus diferentes expresiones.
Estudió en Barcelona. Primero en la escuela de diseño y arte Eina. Después se le abrió un nuevo mundo hacia la fotografía: empezó en el Institut d’estudis fotogràfics (2009) y  continuó en la escuela Gris Art haciendo una especialización en bodegón, retrato y moda (2012).
Ha colaborado en diferentes proyectos colectivos como: Display, De Temporada y Objectiu Barcelona.

También ha comisariado las exposiciones de fotografía en el Teatre Metropol, Tarragona. Ha hecho tres residencias artísticas, dos dentro del proyecto europeo Expediciones y una en Transmissions.
Ha expuesto dentro del festival de fotografía Scan, en Tarragona, así como en Barcelona, Mallorca, Francia, Polonia, Londres y Copenhague.
Ha ganado dos premios Laus y un premio del Diari Ara y Formentera Fotográfica.
Combina la docencia con el desarrollo de su obra tanto en estudio como en exterior”.

 

Les fotografies que ens proposa, plenes de força i de duende, formen part de la col·laboració amb la ballarina Marina Bautista i el Tablao “La Herrería” de Tarragona.

 

Si voleu conèixer el seu treball la trobareu a http://www.albarodriguez.es

Instagramer del mes: Oriol Clavera

Oriol Clavera

@oriolclavera

Ens diu l’Oriol:

De vegades m’etiqueten com a “fotògraf especialitzat en temes socials i humans” i la veritat és que em sento còmode amb aquesta definició. Tot i això, també és cert que toco diferents tecles.
M’agrada la fotografia d’espectacles (he fet cobertura de festivals i concerts), la de natura i paisatge (quan vaig decidir que volia ser fotògraf i vaig començar a fer les primeres fotos, somiava dedicar-me a la fotografia de fauna salvatge), la de tradicions i etnologia (aquí sí, la vessant social i humana que comentava), però també el fotoperiodisme estricte i que tant admiro de companys de professió.
El meu compte d’instagram és una olla barrejada. Pretén ser un recull d’imatges, un aparador de feines que faig, de projectes personals i un simple ‘divertimento’. Us en poso una mostra de sis imatges, intentant obrir un ventall que inciti a qui estigui llegint això (ep! sí sí, tu, no dissimulis…) a xafardejar més en el meu treball.
Per veure les coses fantàstiques que fa l’Oriol podeu consultar també:

El nostre Instagramer: Tonet Bonet

Toni Bonet

@tonet001

Ens diu en Tonet:

Les sis fotos escollides no són les preferides, ni les que considero millors. Són una mostra que resumeix el meu pas per Instagram. Tinc una galeria molt eclèctica, tant en temàtica com en tractament visual, un petit caos de més de 3000 fotografies recopilades en 7 anys.

FOTO 1: Palmera, 2012

Els meus inicis a Instagram. Fotos quadrades i molt editades. Saturacions impossibles, hdr cutre, marcs lletjos i una qualitat gràfica baixa. El més important era capturar el moment i després jugar a empastifar la foto. Forjar les primeres amistats igers via les igertrobades, retratar-ho tot i penjar-ho sense prejudicis… La millor època a IG amb diferència.

FOTO 2: Manifestació d’Unió de Pagesos, 2014

Aquí mostro una de les meves pautes dins el caos, la crònica. És un dels temes que trobo més interessants, donar a conèixer una part dels esdeveniments socials i culturals on participo, amb missatge o simplement lúdics. En aquesta etapa encara pesava més la captura que ‘la FOTOGRAFIA’.

FOTO 3: Indiana Jones a Nîmes, 2016

Un altre dels meus temes recurrents, fotografiar ninots.  Sense solta ni volta, amb missatge o, com el cas que ens ocupa, explicar una història a través de diferents entregues/fotos. De fet, el 2016 va ser any d’inflexió a IG i en línies generals vaig començar a pensar més les captures.

FOTO 4: Instagramers Tarragona /IgersTGN, també 2016

Aquesta és una foto del 2016 però podria ser de qualsevol any des de que vaig aterrar a IG. Hi surten els IgersTgn, dos dels fundadors, la Rosa Comes i l’Albert Anguera i les darreres incorporacions, la Marta ‘Flower’ i l’Araceli Fortuny. Via les igertrobades he conegut una gran comunitat de persones maquíssimes i també forjat algunes amistats especials. Gràcies IgersTGN! Força!

FOTO 5: Maleta de l’avi, 2017
Retornant als temes de la meva galeria, un altre d’ells és el de les golfes. Objectes que habiten a les golfes o altres elements del passat, bàsicament de la infància. Aquestes fotografies han inspirat el meu primer projecte fotogràfic seriós.

A més de les comentades, hi ha altres temàtiques que van i venen, barrejant-se amb les fotografies aleatòries del dia a dia.

FOTO 6: Ocells, 2018

El blanc i negre ha anat agafant protagonisme a la meva galeria. Abans de pujar una fotografia a la xarxa em diu si necessita color o blanc i i negre. És com un diàleg. Com si li poso una ombra, un marc… o no. Faig un tractament individual per a cada imatge, sèries al marge.  Ara ja penso totalment les fotografies, però sempre amb alguna excepció.

He de dir que Instagram ja no em diverteix com als inicis, tot i això és una bona plataforma per descobrir fantàstiques fotògrafes i fotografies així com diferents maneres de mirar temes ben trillats.  Definitivament estimo les galeries amb diversitat i imperfectes J

2012201420162016B20172018

 

A Cel Obert 2018

Durant els dies 5, 6 i 7 d’octubre ha tingut lloc a Tortosa i a l’EMD de Jesús, la cinquena edició del festival d’art efímer A Cel Obert. Ha comptat amb 9 intervencions artístiques distribuïdes en alguns dels espais més emblemàtics del municipi.

Enguany la temàtica girava entorn del moviment. Els artistes convidats han estat Benjamin Joudrier i Léa Girault, que han instal·lat un Anemògraf a l’Espai ImmArt de Jesús. El premi del jurat s’ha otorgat a ELS ULLS AL VENT, de Sergi Roca i Núria Hernández, el premi del públic ha estat per ACÚSTIC, de Maria Gabriela Bondancia i Miguel Lorente i els xiquets han concedit un premi a ONES, de LA+LA.

Més informació: http://www.acelobertfestival.cat/

Fotografies de Marta Escolà · @laMartu30

Instagramer de la quinzena: Desirée Casimiro

Desirée Casimiro

@safoworld

Ens diu la Desirée:

La fotografia ha estat sempre una mena d’abric, una eina d’evasió important i necessària que m’allunya de la quotidianitat i m’apropa a un espai propi de calma i serenitat. Sovint anem atrafegats amunt i avall, sense ser conscients ni de nosaltres mateixos. Tant és així que actuem per una mena d’inèrcia poderosa i caòtica, més pròpia dels robots i els autòmats que de persones amb alè i esperit.

La fotografia és una manera que tinc d’escapolir-me de la biònica i la cibernètica, almenys durant uns instants, i trobar un espai propi, un refugi. Em permet justament trobar i encaixar diferents peces, tenir una altra manera més de nodrir la creativitat que el model de societat tracta de posar a fer nones i d’estar en constant moviment a la recerca de noves mirades.

La fotografia que m’atreu i crec que configura la meva galeria és la fotografia de detall, tot i que darrerament no en faig tant, i de paisatge. La natura és essència i pilar important, però de vegades també m’agrada homenatjar alguns elements quotidians que solen passar desapercebuts i, que a través d’una imatge sòbria i de concepció minimalista tenen el seu moment de glòria.