Instagramer del mes: Oriol Clavera

Oriol Clavera

@oriolclavera

Ens diu l’Oriol:

De vegades m’etiqueten com a “fotògraf especialitzat en temes socials i humans” i la veritat és que em sento còmode amb aquesta definició. Tot i això, també és cert que toco diferents tecles.
M’agrada la fotografia d’espectacles (he fet cobertura de festivals i concerts), la de natura i paisatge (quan vaig decidir que volia ser fotògraf i vaig començar a fer les primeres fotos, somiava dedicar-me a la fotografia de fauna salvatge), la de tradicions i etnologia (aquí sí, la vessant social i humana que comentava), però també el fotoperiodisme estricte i que tant admiro de companys de professió.
El meu compte d’instagram és una olla barrejada. Pretén ser un recull d’imatges, un aparador de feines que faig, de projectes personals i un simple ‘divertimento’. Us en poso una mostra de sis imatges, intentant obrir un ventall que inciti a qui estigui llegint això (ep! sí sí, tu, no dissimulis…) a xafardejar més en el meu treball.
Per veure les coses fantàstiques que fa l’Oriol podeu consultar també:

El nostre Instagramer: Tonet Bonet

Toni Bonet

@tonet001

Ens diu en Tonet:

Les sis fotos escollides no són les preferides, ni les que considero millors. Són una mostra que resumeix el meu pas per Instagram. Tinc una galeria molt eclèctica, tant en temàtica com en tractament visual, un petit caos de més de 3000 fotografies recopilades en 7 anys.

FOTO 1: Palmera, 2012

Els meus inicis a Instagram. Fotos quadrades i molt editades. Saturacions impossibles, hdr cutre, marcs lletjos i una qualitat gràfica baixa. El més important era capturar el moment i després jugar a empastifar la foto. Forjar les primeres amistats igers via les igertrobades, retratar-ho tot i penjar-ho sense prejudicis… La millor època a IG amb diferència.

FOTO 2: Manifestació d’Unió de Pagesos, 2014

Aquí mostro una de les meves pautes dins el caos, la crònica. És un dels temes que trobo més interessants, donar a conèixer una part dels esdeveniments socials i culturals on participo, amb missatge o simplement lúdics. En aquesta etapa encara pesava més la captura que ‘la FOTOGRAFIA’.

FOTO 3: Indiana Jones a Nîmes, 2016

Un altre dels meus temes recurrents, fotografiar ninots.  Sense solta ni volta, amb missatge o, com el cas que ens ocupa, explicar una història a través de diferents entregues/fotos. De fet, el 2016 va ser any d’inflexió a IG i en línies generals vaig començar a pensar més les captures.

FOTO 4: Instagramers Tarragona /IgersTGN, també 2016

Aquesta és una foto del 2016 però podria ser de qualsevol any des de que vaig aterrar a IG. Hi surten els IgersTgn, dos dels fundadors, la Rosa Comes i l’Albert Anguera i les darreres incorporacions, la Marta ‘Flower’ i l’Araceli Fortuny. Via les igertrobades he conegut una gran comunitat de persones maquíssimes i també forjat algunes amistats especials. Gràcies IgersTGN! Força!

FOTO 5: Maleta de l’avi, 2017
Retornant als temes de la meva galeria, un altre d’ells és el de les golfes. Objectes que habiten a les golfes o altres elements del passat, bàsicament de la infància. Aquestes fotografies han inspirat el meu primer projecte fotogràfic seriós.

A més de les comentades, hi ha altres temàtiques que van i venen, barrejant-se amb les fotografies aleatòries del dia a dia.

FOTO 6: Ocells, 2018

El blanc i negre ha anat agafant protagonisme a la meva galeria. Abans de pujar una fotografia a la xarxa em diu si necessita color o blanc i i negre. És com un diàleg. Com si li poso una ombra, un marc… o no. Faig un tractament individual per a cada imatge, sèries al marge.  Ara ja penso totalment les fotografies, però sempre amb alguna excepció.

He de dir que Instagram ja no em diverteix com als inicis, tot i això és una bona plataforma per descobrir fantàstiques fotògrafes i fotografies així com diferents maneres de mirar temes ben trillats.  Definitivament estimo les galeries amb diversitat i imperfectes J

2012201420162016B20172018

 

A Cel Obert 2018

Durant els dies 5, 6 i 7 d’octubre ha tingut lloc a Tortosa i a l’EMD de Jesús, la cinquena edició del festival d’art efímer A Cel Obert. Ha comptat amb 9 intervencions artístiques distribuïdes en alguns dels espais més emblemàtics del municipi.

Enguany la temàtica girava entorn del moviment. Els artistes convidats han estat Benjamin Joudrier i Léa Girault, que han instal·lat un Anemògraf a l’Espai ImmArt de Jesús. El premi del jurat s’ha otorgat a ELS ULLS AL VENT, de Sergi Roca i Núria Hernández, el premi del públic ha estat per ACÚSTIC, de Maria Gabriela Bondancia i Miguel Lorente i els xiquets han concedit un premi a ONES, de LA+LA.

Més informació: http://www.acelobertfestival.cat/

Fotografies de Marta Escolà · @laMartu30

Instagramer de la quinzena: Desirée Casimiro

Desirée Casimiro

@safoworld

Ens diu la Desirée:

La fotografia ha estat sempre una mena d’abric, una eina d’evasió important i necessària que m’allunya de la quotidianitat i m’apropa a un espai propi de calma i serenitat. Sovint anem atrafegats amunt i avall, sense ser conscients ni de nosaltres mateixos. Tant és així que actuem per una mena d’inèrcia poderosa i caòtica, més pròpia dels robots i els autòmats que de persones amb alè i esperit.

La fotografia és una manera que tinc d’escapolir-me de la biònica i la cibernètica, almenys durant uns instants, i trobar un espai propi, un refugi. Em permet justament trobar i encaixar diferents peces, tenir una altra manera més de nodrir la creativitat que el model de societat tracta de posar a fer nones i d’estar en constant moviment a la recerca de noves mirades.

La fotografia que m’atreu i crec que configura la meva galeria és la fotografia de detall, tot i que darrerament no en faig tant, i de paisatge. La natura és essència i pilar important, però de vegades també m’agrada homenatjar alguns elements quotidians que solen passar desapercebuts i, que a través d’una imatge sòbria i de concepció minimalista tenen el seu moment de glòria.

 

FITT. Noves Dramatúrgies 2018

“El teatro es la poesía que se levanta del libro y se hace humana. Y al hacerse, habla y grita, llora y se desespera. El teatro necesita que los personajes que aparezcan en la escena lleven un traje de poesía y al mismo tiempo que se les vean los huesos, la sangre.”

Federico García Lorca

I així és la vida, i el món, i la petita parcel·la d’un mateix: poesia i realitat. I així ha estat el Vè Festival de Teatre de Tarragona. Per uns dies Tarragona i els seus teatres (no sempre oberts lamentablement a l’experimentació, als nous formats i a una mirada rupturista i nova) han respirat drama, dansa, paraula, silenci, música i  vida.

Assaborim-ho, recordem-ho. Només queden 365 dies per la propera edició!

 

 

Text i fotografies: LauretART Fotografies · @castafioredixit

Instagramer de l’estiu: Ariadna Pujol

Ariadna Pujol

@adnapujol

En una ocasió vaig creuar-me amb un professional del sector que em va dir “Aquí tenemos a una diseñadora gráfica haciendo fotos, buscas el orden, la composición, las líneas. Tus fotos son fotos gráficas”.

Després de dir-me això em va preguntar perquè fotografia i disseny, quan són dues disciplines completament oposades. Per mi, en canvi, hi ha un punt on les dues es troben, i és en aquest punt quan es complementen l’una amb l’altre.

La primera joguina que jo recordo de quan era petita és una càmera d’aquelles que quan feies una foto, l’objectiu sortia disparat de l’aparell acompanyat d’un soroll. La meva mare sempre em diu –Et tronxaves de riure!–. Més tard, als catorze anys, la meva tieta em va regalar una càmera compacta. Ella ja no la volia. Era una d’aquelles primeres càmeres digitals, grosses, lentes, i on es veien tots els píxels. Amb aquesta càmera vaig guanyar el meu primer concurs de fotografia.

No sé si ve d’aquí, o ve de les ganes d’explicar (d’explicar amb els meus ulls), però a partir d’aquell moment crec que sempre he portat una càmera a sobre (una reflex, una d’analògica, la Polaroid, el mateix iPhone…).

Qualsevol cosa que em cridi l’atenció em serveix: un moment, un raig de llum, una combinació de colors, textures, formes, línies, espais, buits… Per mi, la fotografia, és una manera d’escapar-me, de no pensar amb res més, de fer desaparèixer totes les preocupacions, i l’Instagram és l’eina que utilitzo al meu dia a dia (@adnapujol), hi penjo una mica el què faig i el que sóc. Cada fotografia és un món, una història, un sentiment, és com una autobiografia (només visual), ensenyant poc puc explicar molt.

Si voleu veure el seu treball: www.ariadnapujol.com

 

Fira Trapezi 2018

Trapezi, Fira del Circ de Catalunya, celebra la seva 22a edició de l’10 al 13 de maig omplint de circ places, carrers i equipaments de Reus. Multitud de companyies mostraran els seus espectacles a la capital del Baix Camp que, durant quatre dies, serà la vitrina del millor circ nacional i internacional a Catalunya.

Llarga vida al circ!

 

Fotografies: LauretART fotografies · @castafioredixit