El Qüestionari: Meritxell Neddermann.

Per Frederic Cervelló Rodes

[entrevista realitzada el 27 d’agost del 2020]

La Meritxell Neddermann és una pianista i cantant barcelonina. Ha desenvolupat part de la seva carrera acadèmica i professional als Estats Units, on va començar a escriure la seva pròpia música i a experimentar amb loops, pedals i vocòder. La seva proposta musical s’alimenta del jazz, la música clàssica i l’indie.

L’any 2019, un cop tornada a Catalunya, va publicar amb la seva germana Judit el disc Present (Satélite K), que incloïa nadales populars arranjades amb patrons musicals moderns, un tema propi basat en un poema de Salvador Espriu i una cançó tradicional veneçolana. Al març del 2020 va editar el seu primer disc en solitari, In the Backyard of the Castle (Halley Records), produït per Genís Trani. Es tracta d’un disc doble, un en format breu i l’altre amb la versió estesa de les cançons que el conformen i dos interludis de piano.

El passat 19 de setembre, la Meritxell va actuar a Ascó (Ribera d’Ebre) en el marc de la Nit de la Cultura.

1. El primer disc que et vas comprar.

“Dy-na-me-tee” de Dy-na-me-tee

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

La flauta dolça. Sí. 

3. El primer grup del que vas formar part.

Un que no tenia nom amb la meva germana i un veí del carrer que tocava la bateria, el Pepe. 

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Les audicions de l’escola de música tocant el piano. 

5. La darrera vegada que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

A les proves d’accés de l’escola superior de música. 

6. Si ens agrada Meritxell Neddermann, també ens hauria d’agradar…

…no ho se. A mi m’agrada Debussy, Bola de nieve, Frank Ocean, James Blake, Laura Mvula, els Beatles, els Yoruba Andabo i moltes altres coses.

Frank Ocean.

7. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

“Inside” o potser “prec de Nadal”. 

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure’t.

Noia que toca el piano que ve del clàssic i canta i li agraden els acords que tenen més de 3 notes. 

9. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

James Blake.

James Blake.

10. El lloc més especial on has tocat.

Sobre el llac de Banyoles. 

11. La cançó d’un estil molt diferent al teu de la qual en voldries fer una versió.

“Dreamer” de Supertramp.

12. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Txeic.

Xeic!

13. El primer concert en directe que vas fer després del confinament per la còvid-19.

Amposta! 🙂

14. El darrer cop que has tocat a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

Amposta!! 🙂

El Qüestionari: Maria Jacobs.

Per Frederic Cervelló Rodes.

 

Foto: Teodora Pop.

Maria Jacobs és una jove cantautora vallenca. La seva proposta musical flueix entre el pop i el country. El 2017 va publicar el seu primer disc, 7teen Secrets, produït per Xavier Llorach. El novembre passat va editar el seu segon disc, Invisible (Música Global, 2019), produït per Marc Martín als estudis La Vall (Santa Eulàlia de Ronçana) i masteritzat per Antonio Baglio als seus estudis de Florida.

Aquest setembre ha col·laborat amb el músic Joan Blau en el single “Una flor, un ocell”.

1. El primer disc que et vas comprar.

Doncs mira, el primer disc que recordo haver comprat jo mateixa ja tenia un estil country. Era Fearless de Taylor Swift. M’encantava la Taylor Swift.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

De ben petita em van regalar un piano de joguina. Diuen que era la meva joguina preferida. Així que ben aviat, tenia 8 anys, vaig començar classes de piano a l’escola  de música.

3. El primer grup del que vas formar part.

Als 12 anys, juntament amb el meu amic Jordi Vives, vam voler crear un grup juvenil. Érem una colla d’uns vuit o nou nois i noies, entre 10 i 17 anys. Vam posar-li el nom de Els Pessigolles. Cadascú tenia la seva tasca, jo m’encarregava de la direcció musical. La veritat és que va ser una etapa molt bonica perquè portàvem música i molta alegria allà on anàvem, a pobles, residències, hospitals… El grup va ser-hi fins al 2017.

Els Pessigolles.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Les primeres actuacions en directe van ser els finals de curs de l’escola de música on anava.

5. La darrera vegada que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Bé, pànic, pànic no … però sí que vaig tenir uns quants nervis quan vaig anar a tocar aquest any, just abans del covid, a l’antiga fàbrica d’Estrella Damm a Barcelona per presentar el segon disc “Invisible”. La veritat és que em feia una il.lusió molt i molt gran.

6. Trap si o trap no?

Depèn del “mood” del moment…jajaja

7. Si ens agrada Maria Jacobs, també ens hauria d’agradar…

Carrie Underwood.

8. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

És molt especial quan sents una cançó pròpia a la ràdio. El primer cop va ser a Ràdio Hit103, l’any 2016, que van posar cançons del primer disc “7teen Secrets”.

9. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure’t.

Doncs mira, el primer disc no em podria ningú encasellar en un estil concret, ja que el que vaig fer va ser una recopilació de cançons que havia estat escrivint els últims anys. De fet, en algun mitjà havien dit  “la cantautora vallenca expressa sentiments pop d’adolescència”. En aquest segon disc hi ha hagut un gir musical i he apostat pel pop-country. I m’encanta!!! Això no vol dir que en algun altre moment més endavant provi un altre estil, qui sap… potser més electrònic?

10. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Doncs, la veritat, m’agradaria treballar amb molta gent diferent perquè de tothom sempre s’aprenen moltes coses. Però si em fas escollir ara mateix un de sol, em quedaria amb en Miki Nuñez.

Miki Nuñez.

11. El lloc més especial on has tocat.

mmmm… aquesta és una pregunta complicada…  En realitat per a mi cada lloc és especial. Sí que hi ha escenaris que et fan molta il·lusió perquè els comparteixes amb músics que admires. Però m’agrada personalitzar cada escenari, gran o petit, ja que cada lloc té un encant i un públic especial que, en definitiva,  són allà per gaudir de la  teva música, i això… emociona.

12. La cançó d’un estil molt diferent al teu de la qual en voldries fer una versió.

Balance ton quoi – Angèle.

13. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Oixx… només un?? No puc… m’agraden tots i a més els tinc un apreci especial a tot@s.

14. El primer concert en directe que vas fer després del confinament per la còvid-19.

Durant el confinament no vaig parar de fer música. Vaig agafar la lletra de la cançó “Recordes” i la vaig rescriure amb una lletra adient a la situació, i aleshores amb la banda la vam gravar a distància i la vam publicar.  També vaig fer un munt de lives a l’instagram , i un concert de l’Ajuntament de Barberà de la Conca per Youtube al mes de maig. En sortir del confinament, el primer directe va ser a Altafulla per Sant Joan.

El Qüestionari: Donallop.

Per Frederic Cervelló Rodes.

Biel Modino 1

Crisàlide (Satélite K, 2019) és el tercer disc d’estudi de Donallop, duet format pels mallorquins Pere Bestard (veu i guitarra) i Joana Pol (veu i teclat), establerts des de fa uns anys a la ciutat de Solsona. El disc ha estat coproduït per Paco Loco i Joana Pol i enregistrat als estudis del Puerto de Santa Maria (Cadis), per on ha passat gran part de l’indie estatal. A Crisàlide, gravat en format power trio, amb en Josep Servera a la bateria, hi trobem el dream pop marca de la casa de Donallop mesclat, aquest cop, amb altres formes musicals com el synth pop dels 80, el trap, el house i l’slowcore.

Actualment, superat l’escull de la còvid, la banda està reprenent la gira de presentació de Crisàlide i està previst que aquesta tardor publiquin un EP, gravat de nou amb Paco Loco, el seu productor de capçalera.

Els mallorquins seran els protagonistes del concert inaugural de l’edició d’enguany del Festival Accents, que es celebrarà aquest dissabte 3 d’octubre als Jardins de la Casa Rull (Reus), a les 13 h.

1. El primer disc que us vau comprar.

Joana (J):Banda sonora de Dirty Dancing.

Pere (P):Va venir amb una botella de Pepsi “Generation Next by Pepsi”

2. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

J: La veu, cantava abans de parlar.

P: El meu primer instrument va ser el trombó de vares, mig any va durar.

3. El primer grup del qual vau formar part.

J: DONALLOP.

 P: AIXÍ ANAM.

4. El primer cop que vau tocar en directe

J: En solitari, amb 8 anys, per les festes del poble, en lloc de fer playback van posar-me un micro per cantar “Pena, penita, pena” i “I will always Love you”

P: Amb 14 anys AIXÍ ANAM vam actuar al concurs de pop-rock d’Inca.

5. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

J: El mateix dia que el Pere, record que em tremolaven les cames.

P: Pànic pànic com a tal no, nervis nervis sí, a la presentació del nostre primer àlbum al Teatre Principal de Palma.

6. Si ens agrada Donallop, també ens hauria d’agradar….

J: Cigarettes after sex.

P: Damien Rice, Sufjan Stevens, Debussy, Chopin, Fela Kuti, Neil Young (Na Joana em diu si n’he de posar més…hahaha).

Cigarettes after sex. Foto: Ebru Yildiz.

7. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

“La ciclista suïcida”.

https://donallop.bandcamp.com/track/la-ciclista-su-cida-2

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

P:Ningú de moment s’ha entestat en incloure-mos dins cap escena musical, no hi ha hagut res forçat, hem passat per la cançó d’autor, el pop-folk, el pop mediterrani i recentment el dream-pop, amb la llibertat d’anar cap a nous escenaris musicals en els propers treballs.

9. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

J: Rick Rubin posats a demanar o Refree, tot i que també resideix als EUA i ara no estem per viatges això com a productors, com a músic m’agradaria treballar amb molts dels músics amb qui cohabito a l’escena

P: Mai hauria imaginat treballar amb en Paco Loco, ja és l’hòstia en vinagre, posats a demanar de nou, El Guincho & Rosalía com a tàndem de productors, reviure a George Martin i perquè no, Quincy Jones, o Brian Eno. Disculpeu l’excés.

Paco Loco.

10. El lloc més especial on heu actuat.

J: És massa difícil contestar aquesta pregunta, un concert és més que el lloc, són les persones que el viuen i que el fan, afortunadament moltes vegades s’ajunten els astres i són concerts que queden et guardes per sempre.

P: El Castell de Bellver a Palma.

11. La cançó d’un estil molt diferent al vostre de la què voldríeu fer-ne una versió.

J: No sabe no contesta.

P: Qualsevol del “Californication” o “By the way” dels RHCP.

12. Un grup o solista del sud de Catalunya que us agradi.

P: Els Pets.

J: Intana (assajen a Vilanova).

Intana. Foto: Lluís Tudela.

13. El primer concert en directe que vau fer després del confinament per la Còvid-19. 

A Solsona, al cicle “Solsona Dona la Nota”.

14. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

 Va ser Altacústic 2019  a Altafulla.

El Qüestionari: Núria Graham.

Per Frederic Cervelló Rodes.

marccusco_3

Foto: Marc Cuscó.

Marjorie (Primavera Labels, 2020), publicat el febrer d’enguany, és el tercer llarga durada d’una de les nostres músics de capçalera, la vigatana Núria Graham. Amb cançons que es mouen entre el soft-rock i el soul i la influència d’artistes com Joni Mitchell, Carole King, Cass McCombs o Angel Olsen, el disc té com a escenari principal la Irlanda de la seva família paterna, amb la qual sempre ha mantingut un intens vincle emocional, tot i que, com ella mateixa admet, no ha estat un fet premeditat, sinó que ha sorgit per pura casualitat.

Marjorie ha estat produït per la Núria i el Jordi Casadesús a la Fontderola, mesclat per Jordi Matas i masteritzat per Heba Kadry. El disseny és d’Eduard Vila i les fotos de Marc Cuscó. El disc es va presentar oficialment el passat 27 de febrer a la sala Apolo de Barcelona, en el marc del Guitar Fest BCN, però l’esclat, poc després, de la còvid 19 en va paralitzar, temporalment, la seva gira de concerts.

Aquest divendres 25 de setembre tindrem ocasió d’escoltar en directe les cançons que conformen aquest treball en el concert inaugural de la quarta edició del Festival Terrer Priorat, amb l’actuació també de Súper Gegant, que tindrà lloc a partir de les 19.30 h al Mas de Sant Marcell (Cornudella de Montsant).

1. El primer disc que et vas comprar.

No me’n recordo de quin debria ser el primer, perquè era molt jove i ara em falla la memòria. Però un dels més significatius va ser el “childish prodigy” d’en kurt vile. Estava a la Martulina Divina de Vic investigant discos i sonava aquest de fons, me’l vaig comprar corrents. Es va convertir en una gran influència.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

La guitarra clàssica, des dels 6 anys. Des d’aquell moment que no me n’he separat.

3. El primer grup del que vas formar part.

El meu propi. Sempre havia volgut tenir un grup amb els meus amics, quedar per assajar, totes aquestes coses típiques, però amb 16 anys ja vaig començar amb el meu projecte en solitari!

4. El primer cop que vas actuar en directe.

El primer concert que vaig fer com a Núria Graham va ser a Santa Eulàlia de Puig oriol, al lluçanès, un company de classe de l’escola d’arts em va enxufar a la festa major del seu poble. Va ser allà on va començar tot. Ho recordo com una meravella de nit, tocant sola, però amb tots els amics, i una bona festa després.

5. La darrera vegada que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Pànic pànic no n’he sentit mai, però l’última vegada que vam tocar a l’apolo, aquest febrer, estava tant nerviosa que em pensava que m’agafava un soponcio. Però no era pànic, era una exaltació i uns nervis molt bonics.

6. Si ens agrada Núria Graham, també ens hauria d’agradar…

Uff no ho sé, a mi m’agraden moltes coses i em sento relacionada amb moltes coses!  Us recomano una noia que he descobert fa poc irlandesa que ha tret un discasso: Aoife Nessa Francess. Parlant de noies irlandeses, aquí a Catalunya tenim a la Elle León que ha tret un EP preciós que us encantarà també.

Aoife Nessa Frances.

https://elleleon.bandcamp.com/album/heart-to-hearts

7. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

No me’n recordo, crec que el primer cop que vaig sonar a la ràdio debria ser quan vaig anar en directe amb en Basté a rac1, un dia bastant mític! No volia anarhi perquè tenia classe de teatre, però clar jo no tenia ni idea de qui era en basté ni del programa. Me’n recordo que el meu pare deia: “que estàs boja? Has d’anarhi, aquest programa l’escolta molta gent!” hahaha

8. Lestil o escena musical dins la qual tots els mitjans sentesten en inclouret.

No ho sé, ha anat canviant. Per sort ara ja no sóc cap jove promesa, m’he tret aquest pes de sobre. Els mitjans sempre diuen una mica el que volen però a mi ja m’està bé perquè no m’hi menjo gaire el coco. Ben orgullosa de formar part de l’escena vigatana, i d’anar de la mà de tots els germans del pop metafísic… al cap I a la fi som amics.

9. El músic o productor amb qui tagradaria treballar.

Ui, tinc molts somnis d’aquests I van canviant.  Estic obsessionada amb el Blake Mills, un guitarrista músic i productor increible i molt jove. Ha produit l’últim de’n bob dylan, el Perfume genious… en fi, un referent gros. També em ronda pel cap últimament una idea estrambòtica i brutal, que seria colaborar amb música del Sahara com les filles de illighadad. Trobo que hi ha alguna cosa molt forta que m’uneix amb aquesta música i em transporta a algo molt familiar, m’agradaria investigar-ho.

10. El lloc més especial on has tocat.

A molts, és difícil triar quin és el més especial. Sempre dic la Jazz Cava de vic, un dels primers bolos I primeres celebracions bojes del principi de tot. Una meravella.

11. La cançó dun estil molt diferent al teu de la qual en voldries fer una versió.

moltes, de fet la majoria de música que m’escolto s’allunya molt del meu estil. D’algun bolero, per exemple. “vete de mi” del bola de nieve. No se’m dona bé cantar boleros, però.

12. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Renaldo I Clara (compta com a sud?) la meva nova obsessió!

Renaldo & Clara. Foto: Frederic Cervelló.

13. El primer concert en directe que vas fer després del confinament per la Còvid-19.

Al Rec de Igualada, un gustasso de lloc i gent. Va ser preciós!

14. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de lEbre.

No me’n recordo, tinc un batibull de dates al cap… no deu fer gaire però! Ens veiem aviat!

Núria Graham al Portal 22 (Valls). 2018. Foto: Frederic Cervelló.

El Qüestionari: Dewinter.

Per Frederic Cervelló Rodes.

Raquel Villar

Foto: Raquel Villar.

Dewinter és el projecte musical de la barcelonina Marta Forns (veus, bases electròniques). En directe, l’acompanyen l’Alba Laguna (sintetitzadors) i en Tiago Lopes (baix). Amb referents com Beach House, Cocteau Twins, Curve o Erasure, practiquen un dreamwave electrònic amb influències del synthpop, el post punk dels vuitanta i el trance dels noranta.

El gener del 2019 es va publicar el seu EP de debut, Cold Like The Winter (Musarañas Records), amb les col·laboracions de Dean Garcia (Curve), la soprano Laia Vidal i Ramacod. El disseny del disc era de Glòria Bonet i les fotos de la Marta Forns. El treball es va presentar el 2 de febrer del 2019 a la sala barcelonina Koitton Club. Aquest març, en plena pandèmia, van editar un segon EP, Contractures (Musaraña Records, 2020), amb disseny d’Alba Font, fotos de Marta Forns i en el què col·labora de nou la Laia Vidal. Tots dos discs han estat gravats i mesclats a Caballo Grande Estudios (Barcelona), produïts per Cristina Pallejà, Ferran Resines i Marta Forns i masteritzats per Zlaya Loud.

Dewinter van actuar el passat divendres 28 d’agost a la Glorieta de les Escoles de la Ràpita en el marc del festival Eufònic.

1. El primer disc que et vas comprar.

MARTA (M): Roxette, Look Sharp, en cassette.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

M: La flauta, a l’escola de primària.

3. El primer grup del qual vas formar part.

M: Dewinter.

4. El primer cop que vas tocar en directe.

M: 8 de desembre de 2018 a Sala New Underground (Barcelona).

5. El darrer cop que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

M: Abans de cada concert.

6. Si ens agrada Dewinter, també ens hauria d’agradar….

M: Cocteau Twins, Erasure, Curve, Beach House, Pet Shop Boys, synth pop dels 80, trance dels 90.

Cocteau Twins.

7. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

M: “Mayflower”, el primer single del nostre primer EP, Cold Like The Winter, a Catalunya Ràdio. Gràcies Blai Marsé!

https://dewinter.bandcamp.com/track/mayflower

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure-vos.

M: dreamwave, synth pop.

9. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

M: En Dean Garcia, de Curve.

10. El lloc més especial on heu actuat.

M: A l’Eufònic!

Dewinter a l’Eufònic 2020.

11. La cançó d’un estil molt diferent al vostre de la què voldríeu fer-ne una versió.

M: “Danse Macabre”, de Camille Saint-Saëns.

12. Un grup o solista del sud de Catalunya que us agradi.

M: El Quico, el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries.

13. El primer concert en directe que vau fer després del confinament per la Còvid-19.

M: El de l’Eufònic, aquest divendres [28 d’agost].

14. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

M: Aquesta serà la primera vegada.

El Qüestionari: Odina.

Per Frederic Cervelló Rodes.

Odina_PressShot

Odina és el projecte personal de la músic i productora tarragonina Blanca Romeo, actualment assentada a Londres. Amb Dylan i Springsteen com a banda sonora de la seva infància i Keaton Henson, Bon Iver, Björk i Regina Spektor com a referents, la seva proposta beu del folk i del pop alternatiu.

El 2016 va debutar amb l’EP Broken, editat pel segell Silverball Records. El 2018 va publicar un segon EP, Nothing Makes Sense, autoeditat. Enguany, ha vist la llum el seu primer llarga durada, What I Never Told You, també autoeditat.

El passat 29 d’agost va tornar a casa per prendre part del festival Eufònic en un concert celebrat a la Glorieta de les Escoles de la Ràpita.

1. El primer disc que et vas comprar.

Un de la Hannah Montana.

rs_1024x818-161027110450-1024.hannah-montana.102716
Hannah Montana.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

Piano.

3. El primer grup del que vas formar part.

Era un grup de covers, però mai vam arribar a fer cap concert.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

A una audició de piano, al conservatori de Tarragona.

5. La darrera vegada que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

A finals de l’any passat, en el primer concert de la meva primera gira per Anglaterra.

6. Si ens agrada Odina, també ens hauria d’agradar…

Mavica, St Woods

MAVICA BY Vitoria cranstoun2
Foto Mavica: Vitoria Cranstoun.

7. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

“You Loved Me, You Killed Me”.

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure’t.

   Alt-Folk, alt-pop.

9. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Weyes Blood.

Weyes Blood.

10. El lloc més especial on has tocat.

A les montanyes a prop de Derborence, a Suissa.

11. La cançó d’un estil molt diferent al teu de la qual en voldries fer una versió.

Una que ja he versionat, “Love Will Tear Us Apart “, de Joy Division.

12. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Els Pets.

Els Pets.

13. El primer concert en directe que vas fer després del confinament per la còvid-19.

Encara no n’he fet cap, el primer serà dissabte a l’Eufònic.

Foto: Odina a l’Eufònic 2020.

14. El darrer cop que has tocat a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

Vaig tocar al Faristol, a Altafulla, fa bastants anys.

El Qüestionari: Tarta Relena.

Per Frederic Cervelló Rodes.

Irene Moray
Foto: Irene Moray.

Tarta Relena neix el 2016, a Barcelona, com el projecte de dues cantants, la Marta Torrella (contralt) i l’Helena Ros (soprano), per explorar a cappella les sonoritats de cants tradicionals de diversos pobles mediterranis.

El gener del 2019 van publicar el seu EP de debut, Ora Pro Nobis (The Indian Runners), gravat, mesclat i masteritzat a Caballo Grande Estudios, excepte la cançó “Tou Votanikóu”, masteritzada a Vacuum Mastering. La portada del disc és obra de la Clàudia Torrents.

Aquest 2020, en ple confinament, han editat un segon EP, Intercede Pro Nobis (The Indian Runners), gravat l’abril del 2019 a Hermitage Works Studios (Londres). El disc ha estat produït i mesclat per Los Nerobambola (Juan Luís Batalla i Nathan Ridley) entre Hermitage Works Studios i Chez la Morgue (l’Hospitalet de Llobregat). La masterització ha anat a càrrec de Ferran Conangla.

El dissabte 29 d’agost tindrem ocasió de veure-les en directe a les nostres terres, concretament a la Glorieta de les Escoles (la Ràpita), a les 20 h, en una nova edició del festival Eufònic.

  1. El primer disc que us vau comprar.

HELENA: Simple Plan.

MARTA: un Grandes Exitos de Shakira.

simple-plan-1061x640
Simple Plan.

  1. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

HELENA: el violoncel.

MARTA: el clarinet.

  1. El primer grup del qual vau formar part.

HELENA: Cor Jove de l’Arc.

MARTA: Cor Jove de l’Arc.

  1. El primer cop que vau tocar en directe.

Amb tarta relena, va ser l’octubre del 2016.

  1. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

HELENA: nervis sempre, pànic mai.

MARTA: a una audició de final de quadrimestre de piano, a primer de carrera.

  1. Trap si o trap no?

Trap si.

  1. Si ens agrada Tarta Relena, també ens hauria d’agradar….

La pasta al pesto i el tahin.

  1. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

Toú Votanikoú.

https://tartarelena.bandcamp.com/track/tou-votaniko-2

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

Folk.

  1. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

HELENA: amb la Christina Pluhar.

MARTA: Diego del Morao.

diego
Diego del Morao.

  1. El lloc més especial on heu actuat.

A Líthica, al festival Pedra Viva de Menorca.

  1. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual voldríeu fer-ne una versió.

“Badulake”, de za!

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya que us agradi.

Xarim Aresté.

IMG-20190929-WA0002 NC
Foto: Núria Calvó.

  1. El primer concert en directe que vau fer després del confinament per la Còvid-19.

Un concert semiprivat al Pumarejo.

  1. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

A Solivella, el 18 de juliol.

LNE us recomana: Soledad Vélez.

Per Frederic Cervelló Rodes

07

Soledad Vélez és una cantant i compositora xilena establerta a València. Entre els seus referents hi trobem PJ Harvey, Beach House i Florence and The Machine. Tot i que els seus dos primers discos beuen del folk anglosaxó, a partir del tercer, Dance and Hunt (Subterfuge Records, 2016), comença a incorporar sintetitzadors i bases electròniques a la seva proposta musical, derivant cap al pop electrònic o, segons les seves pròpies paraules, a l’”electropop-sad“.

El 2017, va presentar en directe l’espectacle “Violeta Siempre”, en el qual reinterpretava el repertori de la també xilena Violeta Parra amb motiu del centenari del seu naixement. El 2018 va publicar el disc Nuevas Épocas (Subterfuge Records), coproduït per Guille Mostaza (Ellos), gravat a El Álamo Shock i amb les col·laboracions de Gerard Alegre (El último Vecino) i Joe Crepúsculo. El treball, tocat íntegrament amb sintetitzadors i teclats analògics, va significar un punt d’inflexió en la seva carrera musical: era el primer cop que compartia la producció d’un disc i era el primer àlbum que gravava íntegrament en castellà.

L’any 2019 va publicar el single “No Vuelvas”, coproduït de nou amb Guille Mostaza, amb el qual feia un nou gir estilístic tot apropant-se a la música urbana, i va col·laborar amb la valenciana Ley DJ en el single “50 latidos”.

Enguany ha presentat dos singles més: “Perverso” i “Tu Mejor Amigo”, cançó entre el reggaeton i el trap produïda per Joaco J. Fox (Mueveloreina), i ha col·laborat amb Centauros, projecte musical liderat per Dani Balaguer i Anna Escurriola, en la cançó “Costa Daurada”, inclosa a l’EP Disco Drama (El Genio Equivocado, 2020).

 

 

El Qüestionari: Anna Andreu.

Per Frederic Cervelló Rodes.

Anna Andreu x Silvia Pocj Horizontal
Foto: Silvia Poch.

Els Mals Costums (Hidden Track Records, 2020) és el debut en solitari de l’Anna Andreu, exmembre dels Cálido Home. La de Sant Quirze del Vallès, acompanyada a la bateria, cors i teclats per la Marina Arrufat, signa un dels discos a tenir en compte d’aquest incert 2020, produït per Jordi Matas (Ferran Palau, El Petit de Cal Eril).

El divendres 17 de juliol presentarà el disc al festival Altacústic (Altafulla, 20 h, plaça de l’Església), en un concert pel qual s’han exhaurit totes les invitacions. Nosaltres li hem demanat que ens respongui el nostre Qüestionari.

  1. El primer disc que et vas comprar.

Un recopilatori de Gospel sense cap nom memorable.

  1. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

El piano.

  1. El primer grup del qual vas formar part.

Cálido Home.

cálido
Cálido Home.

  1. El primer cop que vas actuar en directe.

Amb Cálido Home, a la presentació del festival The Lemon Day, a l’Heliogàbal.

  1. La darrera vegada que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Abans del concert del dos de juliol al Fòrum per Les Nits del Primavera. Va ser el primer concert amb aquest format que vam fer i per molta gent el primer concert com a públic en molt temps.

200702_Anna-Andreu_©VPV_130
Foto Les Nits del Primavera: Víctor Parreño.

  1. Trap si o trap no?

Tot té el seu moment.

  1. Si ens agrada l’Anna Andreu, també ens hauria d’agradar

A mi m’agrada molt l’Andrew Bird, no puc dir que el que faig jo s’hi assembli, però crec que li dóna molta importància a les melodies i se serveix d’un imaginari que m’atrau molt.

  1. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

“I’m not blue” de Cálido Home.

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

“La constel·lació del pop metafísic”.

  1. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

En Jordi Matas, un goig en tot els aspectes.

  1. El lloc més especial on has tocat.

Al bosc de les Estunes, a Porqueres; s’hi feia un festival que es deia Estunart. Preciós!

  1. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual voldries fer-ne una versió.

“Tortura”, de la Shakira.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya que t’agradi.

Espaldamaceta.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Foto Espaldamaceta: Luis Pérez Contreras.

  1. El primer concert que has ofert en directe després del confinament per la Còvid-19.

Les Nits del Primavera, al parc del Fòrum de Barcelona.

  1. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre. 

Al Portal 22 de Valls, fa ben bé 3 o 4 anys.

LNE us recomana: Ganges.

Per Frederic Cervelló Rodes.

4

Ganges és el projecte personal de la santanderina establerta a Madrid Teresa Gutíerrez (veu, piano, lletres). En un principi, també en prenien part els músics Álvaro Berceruelo (baix i veus) i Jorge Aylagas (percussió electrònica). La seva música beu del dreampop, amb referents com London Grammar, The XX, James Blake, Chet Faker i Lykke Li. El projecte compta amb una part visual molt potent, a càrrec de Juanjo Marbai.

El 2017 van editar, amb el segell blanenc Luup Records, l’EP Lost Aesthetics, gravat a l’estudi El Invernadero, de Brian Hunt. Aquell mateix any van resultar finalistes dels concursos Proyecto Demo, organitzat per Radio 3 i el FIB, i del DCODE, i van guanyar el concurs de bandes del festival Mad Cool. L’any següent van publicar el seu disc de debut, de títol homònim, Ganges (Luup Records, 2018).

L’any 2019 va sortir al mercat el seu segon disc, Boy, Love, Amor (Luup Records), ja com a projecte en solitari de la Teresa. El disc va ser produït per l’Aleix Iglesias al Camaleó Estudi i fou presentat oficialment al Café Berlín (Madrid) el 23 de novembre, dins el cicle Madtown Days.

Segons hem pogut saber, la Teresa té llestos els temes del que serà el seu proper disc. Esperem poder escoltar-lo ben aviat!