El Qüestionari: Perpetu

Per Frederic Cervelló Rodes

[Entrevista feta el 16 d’agost de 2021]

Perpetu és el projecte personal del músic i compositor manacorí Toni Llull (Jorra i Gomorra, Myoboku, Marina Herlop, The Bird Yellow).

L’any 2016, Llull va descobrir al Centre Cultural El Pumarejo (l’Hospitalet de Llobregat) la música no normativa i experimental i va conèixer un grapat de músics amb inquietuds que hi acudien habitualment. Un any després, naixia Perpetu, entès com un binomi de música experimental i videoart amb l’artista mallorquí Joan Garau.

El 15 gener del 2021, Perpetu publicava el seu primer treball, de títol homònim, amb el segell barceloní The Indian Runners. El disc es va gravar als Estudis Favela (Palma) l’octubre de 2019; va ser produït per la banda i gravat, coproduït i mesclat per Pep Toni Ferrer (Oliva Trencada, Miquel Serra). Rafa Rigo el va masteritzar a Urban Studios (Palma).

El disc, ple d’electrònica minimalista i guitarres nervioses, simbolitza una descàrrega elèctrica de totes les experiències que en Toni Llull havia anat acumulant des de la seva adolescència. La sinceritat i la necessitat d’expressar-se són els dos pilars sobre els quals s’erigeixen les nou cançons del disc, que tracten temes com la recerca de l’equilibri, la por, la mort, el temps, el canvi, la pena, la crítica social i l’amor.

Actualment, Perpetu està format per Toni Llull (composicions, bateria i electrònica), Joan Garau (direcció artística, efectes visuals i videoart), Pol Batlle (guitarra i electrònica), Jaume Àvila (baix elèctric), Òscar Garrobé (baix elèctric i sintetitzador) i Sergio Ossorio (teclats).

Perpetu va actuar en format quartet el passat 27 d’agost al Mercat Vell de la Ràpita en el marc del festival Eufònic. Nosaltres vam aprofitar l’ocasió per demanar-li a en Toni Llull que respongui el Qüestionari.

1. El primer disc que et vas comprar.

El primer disc que em vaig comprar va ser al 2006, del grup “Lordi”, els carismàtics monstres d’Eurovisió, encara recordo la seva actuació al festival, vaig flipar!!

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

La meva mare sempre havia volgut aprendre a tocar l’acordió, però a casa no s’ho podien permetre, cosa que la va incentivar a apuntar-me a classes de música. Des dels 8 als 14 anys vaig anar a guitarra, però mai em vaig encantar amb l’instrument, a més, tocava com el cul.

3. El primer grup de què vas formar part.

El meu primer grup va ser “Rock’e’fort”, un quartet de rock, guardo molts bons records dels assajos, els primers concerts, lo molt que rèiem i lo bé que ens ho passàvem… Trobo molt a faltar la vitalitat, manca de prejudicis i la manera d’entendre la música que teníem, que de vegades em fa tanta falta!

4. El primer cop que vau actuar en directe.

El primer directe de Perpetu va ser el 31 de Gener del 2020, un poc abans del principi de la pandèmia, al centre cultural “El Pumarejo”, un lloc molt estimat per nosaltres! Juntament amb Myoboku, el projecte d’un dels membres de la banda, Òscar Garrobé.

5. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

A Mallorca hi ha un programa de ràdio de difusió cultural fantàstic, “Els Entusiastes”, em van fer la primera entrevista per anunciar el llançament del disc. La primera cançó que va sonar va ser “Irregularment Perpetu”, un dels temes que més han agradat, segons els oients!

https://theindianrunners.bandcamp.com/track/irregularment-perpetu

6. El lloc més especial on heu tocat.

És possible que sigui per pura estimació a casa meva, però segurament al Teatre de Manacor.

7. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

Ens encantaria treballar amb la Joana Gomila i la Laia Vallès, són les millors!

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

No acabem de pillar les semblances amb el Rock Progresiu, tampoc som experts en estils musicals, però vaja, ens identifiquem més dins tota la cultura del Noise i l’Ambient.

9. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual en voldríeu fer una versió.

Sóc un molt fan dels meus estimats Power Burkas, per mi de les millors bandes de punk dels països catalans. Hi ha un tema del darrer disc que han tret que es diu “Si però no”, no té res a veure amb el que fem nosaltres, però m’encantaria versionar-la, amb el permís de la banda, clar!

https://powerburkas.bandcamp.com/track/s-per-no

10. Si ens agrada Perpetu, també ens hauria d’agradar…

Daniel Lanoise, Sly & The Family Drone, Micachu and The Shapes, Sew Swing, Brian Eno, Shit & Shine, Julian Sartorius…

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

El Teatre Magnètic!

12. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona.

No hem tocat mai per ara, espero tocar-hi molts cops, de moment, ens veiem el 27 d’Agost a l’Eufònic, ens fa moltes ganes!!!

El Qüestionari: Josep Xortó + The Congosound

Per Frederic Cervelló Rodes

[Entrevista feta el 5 d’agost de 2021]

El falsetà Josep Xortó és un artista polièdric. Reconegut com a cèlebre agitador de les nits barcelonines i responsable de les Glove Party, també exerceix de Dj a diferents sales i festes de la capital catalana i és vocalista i performer. L’haureu pogut veure al capdavant de multitud de bandes, des de Stand Up Against Heart Crime, Critters i Tothom fins a Jesus & Meritxell.

The Congosound és l’àlies que utilitza l’artista olotí Carles Congost quan desenvolupa tasques de composició i producció musical per a les seves instal·lacions en l’àmbit de l’art contemporani. En actiu des de finals dels anys noranta, The Congosound ha publicat referències a diversos segells nacionals i internacionals i ha acollit un nombrós grup de col·laboradors, d’entre els quals caldria destacar el músic i gestor cultural rapitenc Vicent Fibla i la cantant Jessie Park. Destaquen les remescles per a bandes com Astrud, Manta Ray o Fangoria, de qui Congost va fer la portada del disc Arquitectura Efímera i el videoclip de “Retorciendo palabras”.

Josep Xortó + The Congosound neix l’any 2015 de la col·laboració d’ambdós artistes amb la voluntat de recrear alguns dels seus gèneres musicals favorits: italodisco, new wave i synthpop dels vuitanta a través de cançons carregades de melancolia i humor. Actualment, la formació està immersa en la gravació d’un àlbum que ampliarà el repertori de senzills publicats fins ara a les seves plataformes digitals, com “Això que sona és nostre”, “Port de la Selva”, “Nova Esplendor”, “Els Hits” i “Bill Viola”.

Tot i ser principalment un projecte d’estudi, Josep Xortó + The Congosound compta amb una translació en directe gràcies a la participació dels músics Miquel Mestres, Xavier Paradís, Andrés Papas Pérez i Aleix Perdigó.

El passat 28 d’agost vam tenir l’oportunitat de gaudir del seu directe en un espai tan idíl·lic com els Ullals de Baltasar (Amposta), en el marc del festival Eufònic.

1. El primer disc que us vau comprar.

Josep Xortó: ¡Es que no hay manera! – Fresones Rebeldes.

Carles Congost: Architecture & Morality dels OMD.

2. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

JX: La guitarra.

CC: En realitat, no he après mai a tocar cap instrument.

3. El primer grup de què vau formar part.

JX: Passive Attitude.

CC: Únicament The Congosound.

4. El primer cop que vau actuar en directe.

JX: Amb Passive Attitude a Sant Boi de Llobregat.

CC: Com a The Congosound, amb en Vicent Fibla i la Jessie Park al hall del CCCB, el Sonar de l’any 2002.

5. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

JX: No m’en recordo.

CC: Crec recordar que va ser Smoke (The Congosound Remix) dels Manta Ray al Siglo 21 de Radio 3, l’any 1998.

6. El lloc més especial on heu tocat.

JX: Tots i cada un dels llocs on he tocat són especials.

CC: Al Centre Cultural Can Balaguer de Palma amb en Josep, telonejant en Joan Miquel Oliver. També amb en Josep al Matadero de Madrid abans de l’actuació d’ Azul y Negro.

7. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

JX: Ostres, doncs amb en Guille Milkyway, La Casa Azul, estaria genial.

CC: En Guille és un sí rotund però posats a derrapar diria que amb Giorgio Moroder, Jacno, Stock, Aitken & Waterman, Stephen Bray, Quincy Jones, Pier Luigi Giombini, en fi …

Guille Milkyway

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

JX: L’ italodisco.

CC: Sí, l’ italodisco i fan molt bé. La única pega és que actualment hi ha la mania d’anomenar italodisco a qualsevol cosa melòdica on soni un sintetitzador oblidant que, principalment, és un gènere de música de ball.

9. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual en voldríeu fer una versió.

JX: Un pasodoble.

CC: Qualsevol de l’Hèctor Vila.

10. Si ens agrada Josep Xortó + The Congosound, també ens hauria d’agradar….

JX: Tversky, Màquina Total, Casiowaves, Honolulu.

CC: Italoconnection, Cabiria, Hidrogenesse, La Casa Azul, Nala Rami…

Josep Xortó + The Congosound amb Hidrogenesse

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

JX: Un concert de la banda de Falset amb l’Esteve Pi i la Marta Cardona em faria molta gràcia.

CC: Fibla, per la part que em toca.

Fibla

12. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona.

JX / CC: A la sala Zero de Tarragona, el mes de desembre passat.

Foto: Luis Pérez Contreras

El Qüestionari: Marina Herlop

Per Frederic Cervelló Rodes

[Entrevista feta el 4 d’agost de 2021]

Foto: Lluc Giménez

La productora, compositora i pianista pierenca Marina Herlop va presentar el passat 20 d’agost l’espectacle Pairidaeza al Teatre Orfeó Montsià, d’Ulldecona, en el marc de la desena edició del festival Eufònic.

Coproduït pel Grec 2021 Festival de Barcelona i L’Auditori de Barcelona, l’espectacle proposa un diàleg entre les arts escèniques i la dansa i reivindica una visió de la creació vinculada amb la perseverança, l’estudi, la pràctica i l’entrega, en contraposició amb la visió idealitzada del músic com a geni, amb un talent innat i inspirat per les muses. De fet, la Marina concep “la música com a jardí, espai salvatge que has d’ordenar”. D’aquí, el títol de l’espectacle, Pairidaeza, que significa “jardí” en persa i que ha donat lloc a la paraula “paradís”.

Per bastir aquest espectacle, encàrrec de L’Auditori de Barcelona, la Marina Herlop, direcció musical, veu, piano i teclats, ha comptat amb la col·laboració de les Tarta Relena, veus, ipad i teclats, amb qui ja va treballar en el seu segon disc, Babasha (Aloud Music Ltd., 2018), l’estudi d’arquitectura Takk, que ha dissenyat un espai ple de plantes, les ballarines de La Veronal Laia Duran i Lorena Nogal, i els músics Òscar Garrobé (Ljubliana and The Seawolf, Myoboku), al baix, i Toni Llull a la percussió.

Les cançons de l’espectacle s’inclouran en el nou disc de la Marina, Pripyat (PAN), que es publicarà aquest 2022, i que segueixen explorant els territoris sonors propis de la música electrònica.

1. El primer disc que et vas comprar.

Crec que mai he comprat cap disc. Només un cop vaig bescanviar un vale del Fnac per ‘World Routes: On the Road’, un disc de músiques del món.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

Piano.

3. El primer grup de què vas formar part.

Viva Vladimir.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

A Es Claustre de Menorca, el 2012.

5. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

Kush.

6. El lloc més especial on has tocat.

A Líthica, la pedrera de Menorca.

7. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Juan Cristobal Tapia de Veer.

Cristobal Tapia de Veer

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

Abans clàssica, ara experimental i electrònica.

9. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual en voldries fer una versió.

Cherish the Day – Sade.

10. Si ens agrada Marina Herlop, també ens hauria d’agradar….

Joanna Newsom, Cocorosie, Kate Bush.

Joanna Newsom

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Ensemble Topogràfic.

12. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona.

Crec que a l’Eufònic també, al 2017.

El Qüestionari: The Crab Apples

Per Frederic Cervelló Rodes

[Entrevista feta el 4 d’agost de 2021]

Foto: Angela Mora

El passat 22 d’agost de 2021, The Crab Apples, grup de pop-rock format per les santaeulalienques Carla Gimeno (veu), Laia Alsina (guitarra elèctrica) i Laia Martí (baix), van presentar al Minipop Sant Magí (Tarragona) les cançons dels seus darrers treballs: el disc CRAP (Dsk Pop Records, 2021) i el single “Hay Luz” (Dsk Pop Records, 2021).

Amb la publicació de CRAP, produït per Víctor Valiente (Mucho, Sidonie, Standstill, Delafé), les Crab Apples han afegit nou sons al seu projecte, aproximant-se a la música electrònica i configurant un pop més ballable, però sense renunciar a les influències de grups dels anys 80 i 90 del segle XX.

1. El primer disc que us vau comprar.

Laia Martí: El disc vermell dels Beatles quan tenia 12 anys a un Corte Inglés de València.

2. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

Les tres vam començar amb la guitarra.

3. El primer grup del qual vau formar part.

The Crab Apples ha estat el nostre primer grup.

4. El primer cop que vau actuar en directe.

Al centre cívic del nostre poble, a Sta Eulàlia de Ronçana.

5. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

Em sembla que va ser una cançó que formava part de la nostra primera maqueta, que es dèia Home Sweet Home i que va sonar a Ràdio Palau.

6. El lloc més especial on heu tocat.

El Festival Vida o el Primavera Sound, va ploure els dos concerts i va ser una mica desastre, però va ser brutal formar part del cartell d’aquests festivals.

7. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

Ens fliparia poder treballar amb Martí Perarnau, de Mucho.

Martí Perarnau

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

mmmm…. l’escena d’artistes femenines. No hauria de ser una escena.

9. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual en voldríeu fer una versió.

Durant un temps fèiem una versó rock de “Crazy in love” de Beyoncé. Fèia bastanta gràcia.

10. Si ens agrada The Crab Apples, també ens hauria d’agradar….

HAIM.

HAIM

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Xarim Aresté.

12. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona.

Al… 2015…?

El Qüestionari: Lu Rois

Per Frederic Cervelló Rodes

Foto: Mónica Bedmar

Lu Rois és una cantant, pianista i compositora sabadellenca. La seva proposta musical es mou entre el folk de cambra, el minimalisme ambiental i les balades intimistes.

El 2014 va publicar el seu disc de debut, Camí del far (autoeditat), al que va seguir l’EP Cau de lluna (autoeditat, 2016). L’octubre del 2017 es va editar Clarobscur (Hidden Track Records), gravat als estudis Medusa (Barcelona) amb la Joana Gomila al contrabaix i la Núria Galvañ al violoncel. En el disc hi col·laborava tot un seguit d’artistes: els tarragonins Espaldamaceta i Gerard Joan, Carles Belda, Isabelle Laudenbach, Vale Penini i Sònia Arias. Clarobscur, amb arranjaments de Laia Vallès, va ser produït per la Lou Rois i mesclat i masteritzat per Yves Rousell.

El març de 2020 es va publicar el seu tercer llarga durada: Microcosmos (Bankrobber i TBC Produccions), gravat amb la teclista Laia Vallès i el guitarrista Santi Careta, que també n’exerciren de coproductors, junt amb la Lu Rois. El disc, en el que hi col·laboraren Edi Pou i Sara Fontán (Los Sara Fontán), gravitava sobre la maternitat en totes les seves cares i accepcions. Aquest 2021, la Lu ha editat el single “Luna Nueva” (Bankrobber), enregistrat en viu en una Sala Apolo sense públic amb el guitarrista Santi Careta i DJ Tutu.

La Lu Rois prendrà part aquest dissabte 27 de novembre del Femme in Arts, certamen organitzat pel Centre d’Art Lo Pati, amb la col·laboració del Pla Local de Polítiques de Dones de l’Ajuntament d’Amposta i el Servei d’Informació i Atenció a les Dones del Consell Comarcal del Montsià, i comissariat per Anna Zaera. En l’edició d’enguany, el festival es proposa deconstruir els estereotips de la maternitat amb tot un seguit d’activitats (música, dansa, cinema, poesia, teatre) per reflexionar sobre els valors morals patriarcals associats al fet de ser (o no) mare.

1. El primer disc que et vas comprar.

Que recordi, Fallen d’ Evanescense quan anava a 1er d’Eso.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

La veu, cantant a totes hores des que tinc memòria, després la flauta de bec a l’escola, i el piano a partir dels 9 anys.

3. El primer grup del qual vas formar part.

Lu Rois.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

El 21 d’octubre de 2014 al pati de l’Aliança Francesa de Sabadell.

5. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

“Camí del Far”.

6. El lloc més especial on has tocat.

Per sort, he tocat a diversos llocs màgics, el darrer va ser a la bauma de la Font de la Mina, al festival La Mare Cultural de Solsona.

7. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Núria Graham i Jordi Casadesús.

Foto: Luis Pérez Contreras

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

Cançó d’autor.

9. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual en voldries fer una versió.

Algun cuplet, com “Jo vull ser Miss”.

10. Si ens agrada Lu Rois, també ens hauria d’agradar….

CocoRosie.

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Espaldamaceta.

Foto: Carles Llop

12. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona.

Aquest estiu, al festival Sota la Palmera.

El Qüestionari: Violeta Tello Grau

Per Frederic Cervelló Rodes

[Entrevista feta el 31 de juliol de 2021]

Violeta Tello Grau és una poeta, cantant i compositora barcelonina. De formació clàssica (va estudiar composició al Taller de Músics de Barcelona), la Violeta és membre del Gamelan Forja de Trons, orquestra vinculada al Museu de la Música de Barcelona que interpreta música indonesia, i directora artística del Suona Pongiluppi, projecte de patrimoni musical que recupera i difon l’obra del compositor barceloní Miquel Pongiluppi i Mercader.

La proposta musical de la Violeta fusiona elements folklorics espanyols (flamenco) i indonesis (gamelan) i pop electrònic. El seu disc de debut, Música Bruja, publicat el gener del 2019, era fruit d’un treball d’investigació sobre dones compositores (Alma Mahler, Galina Ustvolskaya, Björk) gestat colze a colze amb el músic i productor Víctor Valiente (Standstill, Sidonie, Mi Capitán, The Crab Apples). La gravació del disc va anar a càrrec de Lluís Cots a Nautilus Recordings i el mastering era de Víctor Garcia a Ultramarinos. Les fotos i l’artwork eren de Cristina Glies.

El mes d’abril, la Violeta va editar el doble EP Cinta vol. 1 (Dog From Hell Records, 2021) fet a partir de poemes propis amb bases electròniques i sampling de músiques de Stravinski, Bruckner i Mozart. El disc, creat de nou amb la complicitat de Víctor Valiente, es va enregistrar en directe als Estudis Crema de Gerard Civat (Barcelona). El passat 26 d’octubre va veure la llum la seva darrera referència, la cançó “Niña río” (Dog From Hell Records, 2021), single d’avançament del seu pròxim EP, Cinta vol. 2, que està previst que es publiqui el gener del 2022. La cançó està produïda i arranjada per la Violeta Tello Grau i Víctor Valiente, mesclada per Lluís Cots i amb master d’Angel Medina.

En directe, la Violeta es fa acompanyar de Marc Clos (Love of Lesbian), Víctor Valiente i Roger Margarit, jove cantautor de Rubí. Pel que fa als visuals, busca sempre la col·laboració de dones artistes (Maria Rosdevall, Katrin Vankova, Henar Bengale).

Violeta Tello Grau va presentar el seu projecte el passat mes d’agost al festival Eufònic, en un concert a l’Església Nova de La Ràpita.

1. El primer disc que et vas comprar.

Spice de les Spice Girls en cassette

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

El piano -quan era petita n’hi havia un a casa meva-

3. El primer grup del qual vas formar part.

Jambow Pumps & l’Espontani, un grup de l’institut de secundària

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Amb Biosca el 2014 al Raval

5. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

Aku Cinta Kamu (a Siglo XXI de Radio 3)

https://violeta-tello-grau.bandcamp.com/track/aku-cinta-kamu

6. El lloc més especial on has tocat.

Al jardí de la Torre del Rellotge al Figaró

7. El músic o productor amb qui tagradaria treballar.

Holly Herndon

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

El pop electrònic d’autor o la música disfrutativa

9. La cançó dun estil molt diferent al teu de la qual en voldries fer una versió.

She de Charles Aznavour, Wow de Kylie Minogue o Too Much Heaven dels Bee Gees

10. Si ens agrada Violeta Tello Grau, també ens hauria dagradar….

Björk. La poesia. Lorca.

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Zoo

12. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona.

  El 2014 a Prat de Comte

El Qüestionari: Filles Europees

Per Frederic Cervelló Rodes

[Entrevista feta el 2 de setembre de 2021]

Foto: Laura Glaria

Filles Europees és una banda formada el 2019 per les barcelonines Helena Barba (veu), Júlia Aguilar (guitarra i veu), Nil Nadal (bateria), Víctor Ciudad (guitarra), Xavi Miñarro (guitarra) i la tarragonina Irene Maese (baix i veu). El nom del grup prové de la cançó “European Son”, de la Velvet Underground, dels qui n’hereten el gust per l’experimentació i la improvisació i l’incorporen al seu pop de guitarres amb esperit post punk.

El novembre del 2019 van publicar l’EP S/T, enregistrat l’agost del mateix any a Binary Emotions Records. El treball va ser gravat, mesclat i masteritzat per Xavier Nadal Pujol i editat per Filles Europees amb el suport de La Nada Colectiva. El disseny del disc és de la Júlia Aguilar. El 2020 va sortir al mercat una segona tirada del disc en format k7 a càrrec d’Indian Runners i La Nada Colectiva.

El passat 4 de setembre Filles Europees van actuar al Mojo Club de Tarragona en el marc de la primera edició del Festivalín Mojo Club, organitzat per l’Associació Let’s Go. També van prendre part del festival Onniria, Violet Mistake, Power Burkas i Dj Saltinvanqui.

1. El primer disc que us vau comprar.

Irene: Scream, de Tokio Hotel, i l’ X&Y, de Coldplay.

Xavi: No ho recordo però segur que era dolent.

Víctor: Absolutely, de Madness.

Nil: Ride The Lightning, de Metallica, a la ara desapareguda Radio Aragonès, de Granollers.

Helena: American Idiot, de Green Day.

Júlia: Blink-182, de Blink 182.

2. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

Irene: El saxo.

Xavi: L’ukelele.

Víctor: Guitarra.

Nil: La flauta dolça.

Helena: Encara no he après cap.

Júlia: La flauta dolça.

3. El primer grup del qual vau formar part.

Irene: Filles Europees.

Xavi: Mary Lou.

Víctor: Cenetaph.

Nil: Growl in Road.

Helena: Filles Europees.

Júlia: Caldo de Coño.

4. El primer cop que vau actuar en directe.

Irene: Al teatre El Magatzem de Tarragona al 2006, amb l’escola de música on aprenia a tocar el saxo.

Xavi: A l’escola al 2011.

Víctor: A la botiga del Primavera Sound al 2014.

Helena: Cantant, en un espectacle poètic de la companyia La Rabera Eclèctica al mercat de l’Abaceria, a Gràcia.

Júlia: Al concert de nadal de l’escola.

5. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

Creiem que va ser “Capità Arenas”, a Ràdio 3.

https://filleseuropees.bandcamp.com/track/capit-arenas

6. El lloc més especial on heu tocat.

Irene: A la Clota, durant el festival Adoberies a Vic.

Xavi: Ultra-local records.

Víctor: Al nou Pumarejo.

Nil: A l’Adoberies.

Helena: A la Clota, al Festival Adoberies.

Júlia: A l’Adoberies.

7. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

Irene: Amb l’Andoni de Vulk i Cuero i amb la Kim Gordon.

Xavi: Jason Sanford.

Víctor: Ayano Kaneko.

Nil: Amb Nick Cave.

Helena: Amb la Kathleen Hanna.

Júlia: Amb Refectori.

Kathleen Hanna

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

Irene: L’escena de Barcelona, com si realment existís una escena.

Xavi: Escena femenina o escena mixta.

Víctor: A l’escena Rock.

Nil: A l’escena underground.

Helena: Grups de noies, com si les noies féssim música a part.

Júlia: Lo femení o mixte.

9. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual en voldríeu fer una versió.

Irene: “Manhattan”, d’Enrique Morente, Estrella Morente, Cañizares i Lagartija Nick.

Xavi: “Nunca Volverá”, del Sueño de Morfeo.

Víctor: “I’ve endured”, de Ola Belle Reed.

Nil: “All Good Things”, de Nelly Furtado.

Helena: El “Romance de la otra”.

Júlia: Alguna jota.

10. Si ens agrada Filles Europees, també ens hauria d’agradar…

Irene: Parlar de situacions traumàtiques, Crack Cloud i Fugazi.

Xavi: La lluita de classes.

Víctor: 125 Rue Montmartre.

Nil: Slint, blackmidi, Rainer Maria.

Helena: Sonic Youth.

Júlia: Violent Femmes.

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Irene: Els Xiclets Mutants de Vandellós II.

Xavi: William Luke Valerio.

Víctor: No en conec cap.

Nil: VLIVM.

Helena: Plastilina.

Júlia: Ubaldo.

12. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona.

Encara no hi hem tocat mai, dissabte 4 de setembre serà la primera vegada.

El Qüestionari: Albert Jordà

Per Frederic Cervelló Rodes

[Entrevista feta el 28 de maig de 2021]

Foto: Luis Pérez Contreras

Obre els Ulls (Segell Microscopi) és la darrera referència del músic tarragoní Albert Jordà. Publicada el passat mes de maig, la cançó, composta durant el confinament, segueix la sonoritat propera al pop electrònic que ja s’intuïa en el seu treball anterior, La grandesa d’un silenci (Segell Microscopi, 2019). El single s’acompanya d’una relectura de la mateixa cançó a càrrec dels també tarragonins TMN i d’un videoclip enregistrat per Nando Caballero (La Produktiva Films).

L’Albert Jordà va presentar aquest treball en l’edició d’enguany del festival Minipop Sant Magí, celebrat el 22 d’agost al Camp de Mart (Tarragona), el primer concert que oferia des de la seva participació en el TwinPalm (L’Hospitalet de l’Infant) l’octubre del 2020.

A banda de la publicació d’aquest single, l’Albert ha col·laborat enguany amb altres projectes: ha gravat teclats per al nou i esperat disc d’Islandia Nunca Quema i ha posat sintetitzadors i pianos a les noves cançons de Xavi Moyano.

1. El primer disc que et vas comprar.

Crec que algun de l’Elèctrica Dharma. Possiblement el directe “No volem ser”. Tenia 13 o 14 anys.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

L’harmònica a l’escola.

3. El primer grup de què vas formar part.

Sarau Nocturn.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Amb Sarau Nocturn a Torredembarra el juny de 1991, és a dir, fa 30 anys.

5. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

No ho sabria dir amb exactitud, però segurament “Ardent”, amb Papa:Noes.

6. El lloc més especial on has tocat.

Difícil de contestar perquè no he fet centenars de concerts, però sí que he tocat en llocs molt bonics. El Teatrino del Conservatori de Liceu, l’Església Mare de Déu dels Dolors de Girona amb el projecte Asterisc*, o a dalt de la torre del Castell de la Nou de Gaià.

7. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

D’aquí Catalunya m’agradaria amb Marc Parrot. L’he admirat sempre, des del seu primer disc “Solo para locos” fins a l’actualitat. Em transmet molta calma, les cançons, les lletres, el seu món imaginari i la seva manera de ser. I com no, gravant al seu estudi. Fora d’aquí i per apuntar amunt, cridaria a Nigel Godrich o a Jonathan Wilson. Finneas O’Connell també em sembla molt interessant.

Marc Parrot

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

Normalment em classifiquen amb l’etiqueta de cantautor i no m’agrada, bàsicament perquè l’estil musical que s’entén per cantautor no m’hi sento massa identificat. Si ho fos ja hagués tocat al BarnaSants i no hi he anat mai, jajaja. Prefereixo que m’identifiquen com a músic inquiet, alternatiu, independent, de corrent alterna. Amb Papa:Noes m’incloïen a l’escena underground tarragonina. En fi, interessant tot plegat, però suposo que serveix per a aquells que no et coneixen.

9. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual en voldries fer una versió.

He versionat “Heaven” de Depeche Mode i “Life on Mars?” de David Bowie. Després d’aquesta valentia crec que podria enfrontar-me a versionar “Neon Lights” o “The Hall Of Mirrors” de Kraftwerk en format acústic. Tots ells són fonts que m’han inspirat durant tota la meva carrera musical.

10. Si ens agrada l’Albert Jordà, també ens hauria d’agradar…

Si t’agrada Albert Jordà també t’haurien d’agradar els que m’agraden a mi, és a dir, Eels, Beck, Jonathan Wilson, Thom Yorke, Cigarettes After Sex, Jay-Jay Johansons, Nick Cave, des de fa poc a Lana Del Rey, els primers Coldplay, AIR, Radiohead, Lluís Llach, Marc Parrot… Segur que em deixo molts. Com veieu, influències de tota mena. No us fieu dels algoritmes de Spotify, jajaja.

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Un de sol? Vaja. Doncs… TMN. Va, si pots posar a Xarim Aresté, Celistia i els estimats Islàndia Nunca Quema t’ho agrairé.

Foto TMN: Silvia Cervellón

El Qüestionari: Genís Bagés

Per Frederic Cervelló Rodes

[entrevista feta el 30 de juliol de 2021]

Foto: Ireneu Visa

En les darreres setmanes us hem presentat diversos projectes que s’han cuinat durant el confinament del 2020 a causa de l’eclosió de la COVID-19 (Ariox, Ven’nus, Onniria…). Un altre exemple d’aquest fenomen el trobem en el músic flixanco Genís Bagés, baterista de Renaldo & Clara i La Mano del Marciano.

Haver de passar molta estona tot sol amb el seu instrument, sense poder tocar amb més gent, va portar a Genís a investigar tots els recursos que la bateria i l’electrònica li podien oferir per expressar-se. Aquesta recerca va fructiferar en el seu primer treball en solitari, l’EP Infinite Scroll (autoeditat), publicat el 19 de març de 2021, un any després de l’inici de la pandèmia. Un disc, produït per Marcel Bagés i David Soler i enregistrat, mesclat i masteritzat a Aclam Records per Ismael Salces, en el que el ritme és el protagonista. Genís s’ajuda de diversos dispositius electrònics (loops, pads de percussió, teclats…) i de samplejats (Frank Sinatra, Chet Baker, Núria Feliu, C. Tangana, El Niño de Elche) per bastir les quatre cançons que conformen el treball. En la darrera, “Follow Me”, Genís s’atreveix a rapejar.

El títol del disc fa referència al flux continu de la interfície scroll infinit, una tècnica de disseny web que permet crear continguts abans que l’usuari arribi a exhaurir-los, entrant d’aquesta manera en un bucle infinit. I és que Genís veu una connexió molt forta entre la sensació cíclica que generen certs patrons rítmics i sonoritats amb l’addicció als dispositius mòbils. El disc està influït musicalment per bateristes que s’han ajudat d’instruments tecnològics per desenvolupar els seus projectes en solitari (Deantoni Parks, Louis Cole, Ian Chang, Eli Keszler) i altres músics com Daniel Lanois o Chris Hunt. Intel·lectualment, el disc beu de pensadores com Ingrid Guardiola o Marina Garcés.

La proposta musical de Genís Bagés, doncs, format en jazz a l’ESMUC, es basa en la recerca de sonoritats que s’amaren de l’element més primitiu de la música: el ritme. Un ritme que s’ajuda de dispositius electrònics per bastir el seu món sonor.  

Genís va tenir l’oportunitat de presentar en directe Infinite Scroll a la darrera edició del festival Eufònic (agost 2021).

1. El primer disc que et vas comprar.

Una semana en el motor de un autobús (Los Planetas).

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

La pilota de futbol.

3. El primer grup del que vas formar part.

Els Burillers (pop infantil).

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Plaça del Mercat de Flix amb “Els Burillers”, l’any 1997 aproximadament.

5. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

Segurament alguna de Lo Gitano Blanc (grup de rumba ebrenca) o Goiko (indie-pop).

Goiko

6. El lloc més especial on has tocat.

Als carrers d’Europa, fent de busker.

7. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Xarim Aresté.

Foto: Núria Calvó

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure’t.

Flixanca.

9. La cançó d’un estil molt diferent al teu de la qual en voldries fer una versió.

“Safaera”, de Bad Bunny.

10. Si ens agrada Genís Bagés, també ens hauria d’agradar….

Deantoni Parks, Eli keszler, Paal Nilssen Love, Duot, Jlin, l’amor.

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Joan Bagés.

12. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona.

A la social de Flix el gener passat.

El Qüestionari: Onniria

Per Frederic Cervelló Rodes

[entrevista feta l’1 de setembre de 2021]

 

Foto: Carla Mena

Onniria és una banda d’indie rock formada el gener de 2021 per la tarragonina Paula Reboll (veu i guitarra), la figuerenca Lia Garcia (baix i cors) i l’olotina Laia Sau “Fey” (bateria i cors). Les seves influències són molt eclèctiques: Coldplay, U2, The Cure, The White Stripes, Tame Impala

La seva primera referència és el single “Tropical Climax”, publicat l’1 de juny de 2021 acompanyat d’un vídeo produït i dirigit per la Candela Jiménez. El seu segon single, “Poison”, l’han gravat a Llimac Estudis (Valls).

El passat 4 de setembre, Onniria va prendre part del cartell de la primera edició del Festivalín Mojo Club, organitzat per l’Associació Let’s Go. En el concert també hi van actuar Filles Europees, Violet Mistake, Power Burkas i Dj Saltinvanqui.

1. El primer disc que us vau comprar.

Westlife, Tokio Hotel i Leona Lewis.

2. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

Fey: Bateria.

Paula: guitarra.

Lia: piano.

3. El primer grup del qual vau formar part.

Fey: Onniria.

Paula: SVTIL.

Lia: Velvety Silence.

4. El primer cop que vau actuar en directe.

Al tribut de The Cure a la Capsa de Música de Tarragona.

5. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

“Tropical Climax”.

6. El lloc més especial on heu tocat.

 Festival Sota La Palmera de Tarragona 2021.

Foto: Noemí Roma

7. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

Billie Eilish y Ryan Tedder.

Billie Eilish

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

Indie Rock.

9. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual en voldríeu fer una versió.

“Toxic” y “Hot and cold” Katy Perry.

10. Si ens agrada Onniria, també ens hauria d’agradar…

4 Non Blondes, Muse, Coldplay, U2.

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

 Els Pets.

12. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona.

 25 juliol 2021 al Festival Música al Carrer a Sant Salvador.