Ariadna Pujol
@adnapujol
En una ocasió vaig creuar-me amb un professional del sector que em va dir “Aquí tenemos a una diseñadora gráfica haciendo fotos, buscas el orden, la composición, las líneas. Tus fotos son fotos gráficas”.
Després de dir-me això em va preguntar perquè fotografia i disseny, quan són dues disciplines completament oposades. Per mi, en canvi, hi ha un punt on les dues es troben, i és en aquest punt quan es complementen l’una amb l’altre.
La primera joguina que jo recordo de quan era petita és una càmera d’aquelles que quan feies una foto, l’objectiu sortia disparat de l’aparell acompanyat d’un soroll. La meva mare sempre em diu –Et tronxaves de riure!–. Més tard, als catorze anys, la meva tieta em va regalar una càmera compacta. Ella ja no la volia. Era una d’aquelles primeres càmeres digitals, grosses, lentes, i on es veien tots els píxels. Amb aquesta càmera vaig guanyar el meu primer concurs de fotografia.
No sé si ve d’aquí, o ve de les ganes d’explicar (d’explicar amb els meus ulls), però a partir d’aquell moment crec que sempre he portat una càmera a sobre (una reflex, una d’analògica, la Polaroid, el mateix iPhone…).
Qualsevol cosa que em cridi l’atenció em serveix: un moment, un raig de llum, una combinació de colors, textures, formes, línies, espais, buits… Per mi, la fotografia, és una manera d’escapar-me, de no pensar amb res més, de fer desaparèixer totes les preocupacions, i l’Instagram és l’eina que utilitzo al meu dia a dia (@adnapujol), hi penjo una mica el què faig i el que sóc. Cada fotografia és un món, una història, un sentiment, és com una autobiografia (només visual), ensenyant poc puc explicar molt.
Si voleu veure el seu treball: www.ariadnapujol.com
lanovaescena.cat 