Tarragona va ballar al ritme de Miss Caffeina i Izal

Per Laura Julià

img_0995
Izal. Foto: Helena Blanch.

El passat divendres, dia 28 d’octubre, van actuar al Camp de Mart de Tarragona dues de les bandes indie nacionals del moment: Miss caffeina i Izal .

El Tan fan festival va començar a les 20h amb les actuacions dels grups locals Ñeku i Doble Rombo i va acabar amb els més esperats de la nit; de fet ja havien d’actuar el passat mes d’agost però per diferents motius la organització va posposar-ho fins ara.

Miss Caffeina van tornar molt enèrgics amb el seu directe, després d’estar gairebé un any retirats dels escenaris per oxigenar-se i renovar-se. Van presentar el seu darrer treball Detroit, però també recuperant altres èxits dels seu segon disc Polvo y Flores.  Van encetar el concert amb “Venimos”, i un públic entregat va cantar cançons comMi rutina preferida”, “Modo avión”, “Hielo-T”, “Capitán” i “ Gigantes”.

La banda madrilenya va confessar que després de la seva pausa, el que causava furor a Espanya era el reggaeton i ells volien fer un disc més ballable i diferent per desmarcar-se dels seus anteriors treballs, i d’això van sortir cançons com “El Rescate”.

També van sonar cançons com “Ácido”o “Lobos” i van acabar amb el seu nou single  “Mira cómo vuelo” que no para de sonar a les ràdios i que està revolucionant les llistes d’èxits. I “Oh, Sana” una de les cançons més reivindicatives de la banda que parla de l’homofòbia i clarament condemna les agressions a homosexuals.

Miss Caffeina tal i com el seu nom indica va despertar al públic tarragoní amb una gran dosi de cafeïna per poder rebre a Izal, amb la seva esperadíssima actuació

El líder de la banda Mikel Izal va saludar en català al públic i va engegar l’actuació amb “Copacabana” la cançó que dóna nom al seu darrer disc. I va continuar amb “Asuntos Delicados” i “Hambre”.

Els madrilenys van continuar l’espectacle amb “Prueba y error”, “Los seres que me llenan” i “Despedida”. Els assistents van vibrar en cada cançó, on el cantant de la banda entregadíssim sortia a ballar i a contagiar la seva energia al públic.

Abans de finalitzar el concert, Izal no podia acomiadar-se sense alguns dels seus grans  èxits com, “Agujeros de gusano”, “Magia y efectos especiales” i “La mujer de verde” que ja s’ha convertit amb tot un himne. Van sonar a tot volum en un Camp de Mar on l’acústica era immillorable. Mikel Izal també va aprofitar per reivindicar i recolzar als grups que comencen o que no tenen tant ressò mediàtic i que actuen en sales petites, animant al públic que els vagin a veure. Izal porta 6 anys lluitant per aconseguir aquest somni però molts grups tenen més dificultats i no poden arribar tan lluny. I recorden amb molta il·lusió els seus primers concerts en aquelles sales tan petites.

Se’ns dubte un gran exemple de devoció i treball constant que tenen aquests músics, i ens quedem amb l’última frase dels Izal; mai deixeu de somiar.

10 raons per anar al Festival Pingüí

Per Núria Calvó, Frederic Cervelló i Jordi Ximeno.

Festival Pingüí '15 (12 de 229)
Foto Festival Pingüí 2015: Ireneu Visa

El proper dissabte 6 d’agost tindrà lloc la segona edició del Festival Pingüí, el festival de música alternativa de les Terres de l’Ebre, organitzat per l’Associació de Músics de Flix i l’Ajuntament de Flix. Sota el lema “hits, piscina i pingüins”, els seus organitzadors ens han preparat una intensa jornada musical que s’iniciarà a l’hora del vermut, amb tres concerts a les piscines del poble, que seguirà durant tota la tarda amb sessions de djs i que finalitzarà a la nit, a la veïna pista poliesportiva, amb quatre concerts més i la selecció musical de djs fins ben entrada la matinada. Com a gran novetat, el festival comptarà amb la presència de food trucks per satisfer el paladar de tots els assistents.

 Si encara no esteu del tot convençuts, nosaltres us donem 10 raons més per anar-hi!

  1. Per travessar aquesta frontera psicològica que tenim molta gent de Tarragona al cap i que ens fa pensar, equivocadament, que “per allà baix” (és a dir, cap al Sud), tot és el mateix i ho posem tot en un mateix sac i ens costa mobilitzar-nos i anar a comprovar que no és igual Flix que Móra La Nova, ni La Sènia que Sant Carles de la Ràpita.
  1. Perquè fa molt de goig que al teu poble es munti un «tinglado» d’aquestes característiques, en el qual puguis veure, sense sortir de casa, a bandes referents de la nova escena musical catalana com Las Ruinas, vàlius, Da Souza, Beach Beach, Me and The Bees, i altres d’emergents com Vlivm i Twin Drama. Gent de la Ribera d’Ebre i comarques veïnes, veniu, que xalareu!
  1. Perquè la veterania és un grau i tornar a veure els Biscuit sobre un escenari sempre és un plaer. Des de fa anys que estem enamorats de les seves descàrregues de pop via seixantes i setantes i, sobretot, de les seves guitarres energètiques carregades de powerpop. Al Festival Pingüí volem retrobar-nos amb els hereus més clars de clàssics com els Byrds, Flamin’Groovies, Who, Posies, Matthew Sweet, Model Rockets o Tom Petty. A més a més, creiem que amb Biscuit (La Castanya, 2016), sisè disc d’una modèlica trajectòria de més de vint anys, han tornat a signar una petita gran obra mestra.
  1. Per coincidir, potser, amb personatges interessants autòctons de la zona: Valero Sanmartí, Xarim Aresté, Laura Sangrà, Pàtric Marin, Ramir Guiu, Andreu Carranza, els germans Bagés, que encara que no hi toquin ens han cridat l’atenció últimament i que estan fent que el seu accent s’escolti als mitjans de tota Catalunya – que no és fàcil.
  1. Perquè hem de fer gran el Pingüí. No n’hi ha prou en garantir-ne la seva continuïtat. A Flix ens va la èpica i els somnis de grandesa. Sempre hem “capitalejat”, a la barcelonina, i mai no en tenim prou. Volem que el Pingüí es converteixi en el FESTIVAL de les Terres de l’Ebre i, per assolir-ho, necessitem el màxim de gent possible en cada edició.
  1. Perquè volem quedar-nos afònics cantant i cridant les lletres de vàlius; volem tornar a contagiar-nos de cançons que tot just sobrepassen els dos minuts de durada; volem gaudir de les seves tornades, de les seves guitarres nervioses, dels canvis de ritme subtils i recordar que són uns dels grans d’allò que anomenem indie (concepte molt o completament desprestigiat avui dia). Volem que tornin per cada edició del Festival Pingüí i volem deixar-nos seduir pel llegat dels Go-Betweens, dels Chills o The Clean.
  1. Perquè la segona edició del Festival Pingüí es clourà de la millor de les maneres, amb una sessió de Jose y yo (AKA Lambretta Pop), pinchadiscus de referència de la nit flixanca, amb una dilatada trajectòria a les seves esquenes. Guardeu-vos un raconet per als postres, perquè Jose us farà moure cames, braços, peus i pelleringues a cop d’himnes d’indie nacional, britpop rock alternatiu i tot el que pugui passar per les seves mans. Si sou més de Djs que de grups de rock, el Pingüí també és el vostre festival!
  1. Per descobrir en directe grups que ja estan sonant i que ja han estat recomanats per La Nova Escena!
  1. Unus pro omnibus, omnes pro uno” no és el títol de cap disc ni cançó dels Yumi Yumi Hip Hop, però sembla ser part de la filosofia d’aquests tres amics de la capital. Així, la Lorena, l’Eli i l’Oriol van decidir un dia qualsevol muntar una banda de pop-rock de baixa fidelitat i intensitat sonora amb influències als seus estimats BMX Bandit, Pastels o Talulah Gosh. D’aquesta manera s’han fet un racó en l’escena barcelonina gràcies a cançons com “Flowers” i “Love at the first sight”.
  1. Perquè els de La Nova Escena punxarem (si, els organitzadors del Pingüí són uns insensats) i us demostrarem que molons i melòmans som. Serà el nostre debut a un festival i el segon cop que ens disfressem de selectors, després d’una primera punxada a La Cantonada (Tarragona), i estem molt excitats i nerviosos. Esperem que en gaudiu!

    Festival Pingüí '15 (59 de 229)
    Foto Festival Pingüí 2015: Ireneu Visa