JOSELE SANTIAGO AMB DAVID KRAHE, Bravium Teatre, Reus (24.11.2018)

Per Núria Calvó

Recta final del Festival Accents

No se’m va acudir millor refugi per resguardar-me del Black Friday que un concert de rock d’un històric indomable, ara més assossegat pel pas del temps i les batalles viscudes, acompanyat d’un altre guitarrista pluriempleat en bandes d’indubtable solvència: Josele Santiago i David Krahe. De fet, Krahe venia de València on havia fet un concert vermut amb Los Coronas. I tan content.josele 1

Elegància sòbria a l’escena: no calia attrezzo ni floritures. Dos guitarristes dels bons, lluint la seva destresa i delicadesa. Van fer un recital impecable, amb temes de Santiago i sense necessitat de recórrer als vells èxits de Los Enemigos. Van començar amb Pensando (“pensando no se llega a ná”), que després va explicar que la lletra havia sortit inspirada per un discurs de José María Aznar i a en Krahe li va agafar un atac de riure espontani i contagiós. Es nota molt que són amics i que es tenen apamats. Bones cançons, que s’aguanten perfectament en format acústic, comentaris amb altes dosis de lucidesa i misantropia, proporcionals a l’experiència adquirida al llarg de tots aquests anys que porten a dalt dels escenaris (i en Krahe també als plats del local més mític de Malasaña, la Via Láctea). L’un i l’altre són història viva del rock espanyol. Però han enllaçat amb les generacions més joves i, per exemple, inclouen una versió, cantada en català, del tema Monstres de Xarim Aresté, que va ser molt celebrada entre el públic i que forma part del repertori amb què van girant per tota la Península.

josele 2

El concert va bastir la part central sobre temes de Transilvania, l’últim disc de Josele Santiago (que està tan de tornada de tot que no en portava ni un per vendre). Però va repassar també cançons de la resta dels seus treballs en solitari, i ja cap al final van sonar Tragón, Olé papa, i Mi prima, rescatats d’aquell Las golondrinas, etcétera, que ens el va descobrir l’any 2003 com a cantautor indiscutible. El públic que gairebé omplia el Bravium va ser molt respectuós. Pocs mòbils enregistrant i silenci devot, trencat només per alguna rialla irreprimible i els aplaudiments sincers entre tema i tema. Vam detectar alguns músics, algun de Tarragona, gaudint també del saludable exercici de desconnectar per una estona del batibull. L’escriptura de Santiago és aparentment senzilla, però molt ben tramada, sobre detalls quotidians que a moltes persones ens passarien desapercebuts i ell en fa tot un poema. No perd el punt macarra i castís ni les ganes de continuar tocant.

Aquí podeu veure el vídeo, cortesia del Festival Accents, on Josele Santiago i David Krahe interpreten “Els monstres” de Xarim Aresté: Josele Santiago & David Krahe: Els monstres

Agraïm a l’organització del Festival Accents (Isaac Albesa) l’oportunitat d’haver pogut compartir aquesta vetllada entranyable amb aquests dos tòtems (no precisament de “la nova escena”) i us recordem que encara queden dos concerts abans de tancar el cicle, aquest cap de setmana:

Fito Luri al Teatre Auditori Casal Riudomenc, dissabte 1 a les vuit del vespre.

Paula Valls al Convent de les Arts d’Alcover, diumenge 2 a les set.

Des de La Nova Escena estem sortejant entrades. Pareu atenció al Facebook i Twitter.

Aplaudim aquesta iniciativa i esperem que tingui continuïtat i el suport que es mereix.

A Cel Obert 2018

Durant els dies 5, 6 i 7 d’octubre ha tingut lloc a Tortosa i a l’EMD de Jesús, la cinquena edició del festival d’art efímer A Cel Obert. Ha comptat amb 9 intervencions artístiques distribuïdes en alguns dels espais més emblemàtics del municipi.

Enguany la temàtica girava entorn del moviment. Els artistes convidats han estat Benjamin Joudrier i Léa Girault, que han instal·lat un Anemògraf a l’Espai ImmArt de Jesús. El premi del jurat s’ha otorgat a ELS ULLS AL VENT, de Sergi Roca i Núria Hernández, el premi del públic ha estat per ACÚSTIC, de Maria Gabriela Bondancia i Miguel Lorente i els xiquets han concedit un premi a ONES, de LA+LA.

Més informació: http://www.acelobertfestival.cat/

Fotografies de Marta Escolà · @laMartu30

FITT. Noves Dramatúrgies 2018

“El teatro es la poesía que se levanta del libro y se hace humana. Y al hacerse, habla y grita, llora y se desespera. El teatro necesita que los personajes que aparezcan en la escena lleven un traje de poesía y al mismo tiempo que se les vean los huesos, la sangre.”

Federico García Lorca

I així és la vida, i el món, i la petita parcel·la d’un mateix: poesia i realitat. I així ha estat el Vè Festival de Teatre de Tarragona. Per uns dies Tarragona i els seus teatres (no sempre oberts lamentablement a l’experimentació, als nous formats i a una mirada rupturista i nova) han respirat drama, dansa, paraula, silenci, música i  vida.

Assaborim-ho, recordem-ho. Només queden 365 dies per la propera edició!

 

 

Text i fotografies: LauretART Fotografies · @castafioredixit

Litterarum 2018

Del 24 al 27 de maig han tingut lloc a Móra d’Ebre l’onzena edició de Litterarum i la quinzena de la Fira del Llibre Ebrenc. Enguany s’ha volgut potenciar la seva internacionalització amb la visita de dotze membres de comunitats universitàries europees de nou països diferents. Pel que fa al públic dels espectacles, ha augmentat un 15% respecte l’any anterior, passant de 1600 a 1880 espectadors. Han pogut gaudir de noms com Roger Mas, Enric Casasses o l’emotiu espectacle de la companyia de Valer Gisbert, Vestigis 2.0, entre d’altres.

Fotografies de Marta Escolà · @laMartu30

Cicle Accents: Renaldo & Clara

Aquest dissabte 14 d’octubre, Renaldo & Clara han ofert el que ha estat l’últim concert a Cal Massó, ja que l’espai tanca l’etapa gestionada pel periodista Isaac Albesa i el seu equip.

Renaldo & Clara van presentar el seu últim disc “Els afores” (Bankrobber, 2017) dins la quarta edició del Cicle Accents, que continua la seva programació al Teatre Bartrina fins el 5 de novembre.

Fotografies de Marta Escolà · @laMartu30

A Cel Obert

Els dies 6,7 i 8 d’octubre s’ha celebrat a Tortosa la 4a edició del festival d’intervencions efímeres A Cel Obert. Hem pogut entrar als patis de vuit edificis històrics de la ciutat i hem descobert les cinc creacions seleccionades enguany i les tres convidades.

Un estol d’ocells, un gran globus verd, uns miralls cap al cel, unes siluetes que van empetitint, unes reflexions, il·lusions òptiques a través de franges grogues i negres, un prisma gegant i un punt de vista diferent han estat les intervencions que ens han permès interactuar amb aquests espais d’alt valor patrimonial.

Fotografies de Marta Escolà · @laMartu30

Més informació: http://www.acelobertfestival.cat/