Junta Extraordinaria és el primer LP dels barcelonins Vecinos, banda de hardcore enèrgic i melòdic amb lletres sarcàstiques i costumistes que ens remet a grups com Cala Vento, Nueva Vulcano o Mujeres.
El disc, editat pel segell madrileny Mont Ventoux, recopila els seus tres EPs: Siempre saludaban (2022), Parecen majos (2024), i No són horas (2024), gravats a Siete Barbas Studio (Barcelona) amb Sergio Aloud i mesclats i masteritzats a La Mina (Sevilla).
El 15 de novembre presentaran el disc a Barcelona, a la Sala Upload, dins el Festival Bello.
Abans, però, els membres de Vecinos: Martín, Isma, Miguel i Iñaki, ens descobreixen els seus gustos musicals.
1- Els discos que van fer més suportable el confinament del 2020.
Igor de Tyler, the Creator.
Gran pantalla de Biznaga.
Un sentimiento importante de Mujeres.
Lets stay together de Al Green.
2- El grup o solista que més us ha flipat veure en directe.
Nick Cave.
Tyler, the Creator.
Jordi Lanuza.
3- La vostra botiga de discos preferida
Ultralocal.
Disco 100.
Fnac.
4- El disc que més sona a la vostra furgoneta quan esteu de gira.
Casa Linda de Cala Vento.
First impressions of earth de The Strokes.
Ensayo de Nueva Vulcano.
5- La cançó que més “us agrada” de Carlos Baute.
“Angelito”.
6- Un disc per acompanyar una junta de veïns.
Rage against the machine.
7- El disc que us hauria agradat veure com es gravava.
In the aeroplane obert the sea – Neutral Milk Hotel.
For Emma forever ago – Bon Iver.
Donda – Kanye West.
Whatever people say i am – Arctic Monkeys.
Dookie – Green Day.
8- La cançó o disc dins de la qual us quedaríeu a viure.
El dissabte 11 de maig Melenas actuaran a La Capsa de Música de Tarragona dins el cicle Girando por Salas.
Les de Iruña presentaran Ahora (Trouble in Mind / Mushroom Pillow, 2023) el tercer i, segons la crítica, el millor disc de la seva carrera. En aquest treball Oihana, Leire, María i Lauri han aparcat les guitarres i han donat major protagonisme a sintetitzadors, seqüenciadors i caixes de ritmes, assolint una sonoritat atmosfèrica, onírica i vintage que remet a bandes com Stereolab, Broadcast, Neu!, i el krautrock en general.
Leire, baixista i corista de la banda, respon el nostre Qüestionari.
1. El primer disc que et vas comprar.
“Bleach”, de Nirvana.
2. El primer grup que vas veure en directe.
REM.
3. El primer grup en el què vas tocar.
Los Ginkas.
4. La cançó o el disc sense el qual no existiria Melenas.
La canción “A place in the sun”, de Marine Girls.
5. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.
Productor: Steve Albini.
Músic: Vivien Goldman.
6. El disc que més sona a la vostra furgoneta quan aneu de gira.
Últimamente suena mucho el álbum “The Dance”, de Airwaves.
Durant el confinament per la pandèmia del 2020, la músic barcelonina Ariadna Rulló va llegir el llibre Folklore de Catalunya, de Joan Amades. La lectura d’aquest llibre, que recull rondalles, cançons i costums catalanes, va ser la llavor del nou projecte de l’Ariadna: Joana Dark. Un projecte que vol portar el folklore i les tradicions catalanes a la contemporaneïtat, actualitzant-ne la instrumentació a partir de bases electròniques, però que també, i aquí ve l’important, vol revisar els textos originals d’aquestes rondalles i cançons i donar-les-hi un biaix feminista, doncs l’Ariadna es va adonar, oh, sorpresa, que la majoria d’aquestes eren tremendament misògines i moralitzants.
El primer fruit d’aquest projecte va ser l’excel·lent La Lireta (AU! Records), EP publicat el 20 de maig del 2022. El disc, gravat i produït per Arnau Vallvé (Manel) a l’estudi Can Sons, de Barcelona, es va gestar amb la companyia de la Júdit Pi Aloy, una altra apassionada de la història i la tradició oral. La Lireta reflexiona, a cop de beat i sintetitzador, sobre les arrels rurals de la nostra societat, i sobre el paper de la dona en les cançons tradicionals catalanes.
Enguany s’ha publicat Lo Secà, el primer llarga durada de Joana Dark. El disc ha estat composat i produït per l’Ariadna, amb la col·laboració de Manuel Segura. A Lo Secà, l’Ariadna segueix experimentant amb les melodies tradicionals, remenant cançoners antics. Musicalment, la percussió i el ritme tenen un protagonisme major que en el treball precedent. El disc és un homenatge a les Terres de Ponent i a l’agricultura de secà: la més primitiva i ancestral, doncs només depèn de l’aigua de la pluja per subsistir. A la cançó “El Mosso”, l’Ariadna adapta una peça original del seu pare, el músic folk Ton Rulló (Coses), que col·labora en el disc.
Li hem demanat a l’Ariadna / Joana Dark que ens respongui aquest Qüestionari.
1. El disc que vas escoltar més cops durant el confinament del 2020.
Manual de Cortejo, de Rodrigo Cuevas.
2. El grup o artista que més t’ha impressionat veure en directe.
Roxette quan tenia 12 anys.
3. El disc que t’hauria agradat veure com es gravava.
PROTO de Holly Herndon.
4. La cançó dins la qual et quedaries a viure.
“Little Plastic Castle” d’AniDiFranco.
5. La teva cançó preferida de Ton Rulló.
“Bona nit”.
6. El teu bateria preferit.
Carter Beauford de Dave Matthews Band.
Carter Beauford
7. Aquella cançó tradicional catalana que necessita ser revisada.
“El Senyor Ramon”.
8. La cançó, disc o llibre sense el qual no existiria el projecte Joana Dark.
Folklore de Catalunya de Joan Amades.
9. El disc que més sona a la vostra furgoneta quan esteu de gira.
Acid Arab: Musique de France.
10. Un músic o grup a reivindicar de les Terres de Ponent.
El bateria, compositor i cantador Arnau Obiols va començar amb Tost (Segell Microscopi, 2019) un projecte íntim i personal que actualitza la música tradicional del Pirineu català. Aquest projecte ha assolit el seu cim amb Mont cau (Segell Microscopi, 2022), la darrera referència del músic urgellenc.
El disc pivota en músiques i lletres pròpies, a excepció de les tradicionals “Cobles dels pagesos”. Com en el disc anterior, Obiols interpreta tots els papers de l’auca: toca tots els instruments i grava totes les veus, ajudant-se de bases electròniques i gravacions de camp. Incorpora textos i reflexions d’autors contemporanis, com l’escriptor i artista Perejaume o el científic ambiental Martí Boada. Posa música al recordatori de la mort de la seva padrina materna, escrit pel seu pare, l’escriptor Joan Obiols.
El disc el va gravar Adrià Serrano a Santa Eugènia del Relat (el Bages), entre gener i febrer de 2022, i el va produir el guitarrista Santi Careta, amb qui Obiols va coincidir en el projecte Folk Souvenir (Bubota Discos, 2016) de la músic mallorquina Joana Gomila.
Mont cau és un disc esplèndid, ancestral com un batec, com la percussió d’un tambor. Per qui escriu aquestes línies, un dels millors treballs del 2022. Mont cau i Arnau Obiols tenen un missatge per difondre. Escolteu-lo: com diu Martí Boada en un tall de veu del disc, el medi és el nostre cos. No tenir cura de la natura és no tenir cura de nosaltres mateixos.
El primer disc que et vas comprar.
En casset, “Contes i llegendes” de Sangtraït i en CD, “Eskizofrenia” d’Eskorbuto.
2. El primer cop que vas pujar a un escenari.
Diria que el diumenge de la Trobada amb els acordionistes del Pirineu a Arsèguel de ara no se quin any. Eren els anys d’institut.
3. El primer grup del que vas formar part.
Escamot Tamarro.
4. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.
No ho recordo, algun tema de l’àlbum “Projecte Pirene” suposo.
5. El músic o productor amb qui t’ agradaria treballar.
Beñat Achiary.
Beñat Achiary
6. La cançó o disc sense la qual no existiria el teu projecte musical.
Tots els meus discs forment part de mi, però “Tost” m’ha marcat especialment. I avui, doncs et diria el disc “Mont cau” que és el que em representa més ara mateix.
Fa un parell de dies ens assabentàvem que l’ admirat Ferran Palau, pal de paller del pop metafísic, deixa els escenaris. No és un adéu definitiu; més aviat, una parada en el camí. En el comunicat que va emetre el segell Hidden Track Records es deia el següent: «Ferran deixa els escenaris una temporada per agafar aire i respirar tranquil». L’ última ocasió que tindrem de veure’l en directe abans de l’ aturada serà el pròxim 17 de desembre a la sala Paral·lel 62 (Barcelona), en una festa en la qual es celebrarà el final de gira del seu darrer disc i el cinquè aniversari de Hidden Track Records.
L’ últim concert de Ferran Palau a casa nostra va ser el que va oferir en solitari el passat 22 d’ octubre al Santuari de la Mare de Déu de Montserrat (Montferri) en el marc de Fermenta!, la fira de fermentats organitzada per l’ Associació Cultural Santa Teca.
Hi presentava Joia, el disc que, en un principi, havia de ser una pel·lícula inspirada en les sectes. Com que els tempos del cinema són lents i Ferran ja tenia les cançons enllestides, el projecte de pel·lícula es va reconvertir en un videoclip: el de la cançó que dóna nom al disc. El vídeo, realitzat pel col·lectiu Òrbita, mostra la família (o la secta) del Ferran i la Louise Sansom: les artistes i les responsables del segell Hidden Track Records reunides en un espai de seguretat, amor i creativitat.
Joia és un disc a pèl, sense arranjaments ni (gaire) producció. Tal com raja. Gravat durant tot el 2021 en els moments de descans de les produccions dels discs de Maria Hein, Carlota Flaneur i Iris Deco, artistes que han acabat posant veus, com petits mantres amagats, a algunes de les cançons. El disc s’ ha enregistrat a casa del Jordi Matas (Esparreguera), als Estudis Dotze (Banyoles), amb Panxii Badii, i al Konvent Puntzero (Berga), amb Ildefons Alonso. La producció ha anat a càrrec de Jordi Matas i Ferran Palau, la mescla és de Jordi Matas i el master de Víctor Garcia. El disseny del disc és una gran foto de família amb totes les artistes de Hidden Track vestides de groc (tornem a la secta!) feta per la gran Sílvia Poch al Konvent.
Amb motiu del concert a Montferri, li vam demanar al Ferran que ens respongués el Qüestionari. Aquestes són les seves respostes:
1. El primer disc que et vas comprar
To The Extreme de Vanilla Ice. En realitat el va comprar el meu germà però va ser el primer disc que recordo escoltar molt.
2. El primer grup del que vas formar part
El meu primer grup va ser Tipex on tocava la guitarra i cantava. Rollo hardcore skater.
3. El primer cop que vas pujar a un escenari
Cuan tenia 13 anys a la festa Major de La Font del Còdol a Collbató.
4. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio
1,2,3 (es el títol de la cançó) Del primer disc d anímic. Va ser la meva primera cançó que va sonar a les ràdios i recordo que també posaven el videoclip a la tele
5. El músic o productor amb qui t’ agradaria treballar
Sam Evian te un so que li aniria molt bé a les meves cançons però en realitat el productor dels meus somnis ja el tinc al costat. Es el Jordi Matas, el millor productor del mon.
Foto: Frederic Cervelló Rodes
6. La cançó o disc sense la qual no existiria Ferran Palau
Five Leaves Left de Nick Drake
7. La cançó d’ un estil molt diferent al teu de la qual en voldries fer una versió
Potu de Sandré
8. El disc que fa més agradables les hores a la carretera
Hell Among The Yearlings de Gillian Welch
9. La darrera descoberta musical
Aldous Harding. Ja la coneixia però no la seguia gaire i ara m’ he enganxat molt al seu últim disc.
10. Un grup o solista a reivindicar del teu poble o ciutat
El pianista Carles Viarnès que viu entre Monistrol i Collbató.
La nit de divendres 18 de novembre, al Racó de La Palma i dins el cicle Reus Cultura Contemporània, organitzat per l’ Associació Cultural Anima’t, Miquel Serra, músic eivissenc resident a Manacor, presentarà el seu darrer disc: Una casa és pànic (Foehn Records, 2022), el desè de la seva extensa carrera musical.
El disc, publicat el passat febrer, confirma a Miquel Serra com un dels artistes més singulars i respectats de l’ escena musical balear. Reivindicat per músics més joves, com la mallorquina Maria Jaume, Serra és encara, paradoxalment, força desconegut pel gran públic.
Una casa és pànic suposa un cop de timó en la seva trajectòria artística. No només perquè no s’ha gravat, com de costum, als estudis Favela (Palma de Mallorca), sota la batuta de Pep Toni Ferrer (Oliva Trencada), sinó perquè amplia el seu ventall sonor, caracteritzat, fins ara, per la fusió entre folk i psicodèlia. Bona mostra d’això és “Quadre lleial”, cançó que descol·locarà al seguidor més incondicional de Serra i amb la qual s’endinsa en paisatges sonors orientals del bracet de Soleá Morente. La de la cantaora granadina no és la única col·laboració del disc: l’ admirada Carlota Serrahima (El Pèsol Feréstec, vàlius) canta amb Miquel Serra a “Amèrica dorm”.
Acudiu al Racó de La Palma, divendres. Penseu que és una de les poques ocasions que tindreu per veure en directe a Miquel Serra, poc amant de les gires i els avions. A més, l’acompanyarà la seva banda habitual: Miquel Perelló a la bateria, Michael Mesquida al baix i el gran Jorra Santiago (Jorra i Gomorra) a les guitarres. Us hem avisat!
1. El primer disc que et vas comprar.
El primer casset va ser A kind of magic de Queen, estava senzillament al·lucinat de posseïr allò tan meravellós i intrigant.
2. El primer cop que vas pujar a un escenari.
Amb una banda més que oblidable que se deia Mosques i vespes, tenia 17 anys, a un poliesportiu d’un poble.
3. El primer grup del que vas formar part.
Aquest, Mosques i vespes
4. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.
Degué ser alguna dels primers discs que feia i repartia pel meu redol; ja no record els noms, la veritat, no eren gran cosa…
5. El músic o productor amb qui t’ agradaria treballar.
Amb na FKA twigs
6. La cançó o disc sense la qual no existiria Miquel Serra.
Petit omnívor o Opilions
7. La cançó d’un estil molt diferent al teu de la qual en voldries fer una versió.
Gosh, Jamie XX
8. El disc que fa més agradables les hores a la carretera.
Nebraska, Bruce Springsteen
9. La darrera descoberta musical.
En Fermí, un músic que teniu a Catalunya que fa unes cançons molt amables, o la Ludwig band, que són massa
10. Un grup o solista a reivindicar del teu poble o ciutat.
“Obre els Ulls” (Segell Microscopi) és la darrera referència del músic tarragoní Albert Jordà. Publicada el passat mes de maig, la cançó, composta durant el confinament, segueix la sonoritat propera al pop electrònic que ja s’intuïa en el seu treball anterior, La grandesa d’un silenci (Segell Microscopi, 2019). El single s’acompanya d’una relectura de la mateixa cançó a càrrec dels també tarragonins TMN i d’un videoclip enregistrat per Nando Caballero (La Produktiva Films).
L’Albert Jordà va presentar aquest treball en l’edició d’enguany del festival Minipop Sant Magí, celebrat el 22 d’agost al Camp de Mart (Tarragona), el primer concert que oferia des de la seva participació en el TwinPalm (L’Hospitalet de l’Infant) l’octubre del 2020.
A banda de la publicació d’aquest single, l’Albert ha col·laborat enguany amb altres projectes: ha gravat teclats per al nou i esperat disc d’Islandia Nunca Quema i ha posat sintetitzadors i pianos a les noves cançons de Xavi Moyano.
1. El primer disc que et vas comprar.
Crec que algun de l’Elèctrica Dharma. Possiblement el directe “No volem ser”. Tenia 13 o 14 anys.
2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.
L’harmònica a l’escola.
3. El primer grup de què vas formar part.
Sarau Nocturn.
4. El primer cop que vas actuar en directe.
Amb Sarau Nocturn a Torredembarra el juny de 1991, és a dir, fa 30 anys.
5. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.
No ho sabria dir amb exactitud, però segurament “Ardent”, amb Papa:Noes.
6. El lloc més especial on has tocat.
Difícil de contestar perquè no he fet centenars de concerts, però sí que he tocat en llocs molt bonics. El Teatrino del Conservatori de Liceu, l’Església Mare de Déu dels Dolors de Girona amb el projecte Asterisc*, o a dalt de la torre del Castell de la Nou de Gaià.
7. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.
D’aquí Catalunya m’agradaria amb Marc Parrot. L’he admirat sempre, des del seu primer disc “Solo para locos” fins a l’actualitat. Em transmet molta calma, les cançons, les lletres, el seu món imaginari i la seva manera de ser. I com no, gravant al seu estudi. Fora d’aquí i per apuntar amunt, cridaria a Nigel Godrich o a Jonathan Wilson. Finneas O’Connell també em sembla molt interessant.
Marc Parrot
8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.
Normalment em classifiquen amb l’etiqueta de cantautor i no m’agrada, bàsicament perquè l’estil musical que s’entén per cantautor no m’hi sento massa identificat. Si ho fos ja hagués tocat al BarnaSants i no hi he anat mai, jajaja. Prefereixo que m’identifiquen com a músic inquiet, alternatiu, independent, de corrent alterna. Amb Papa:Noes m’incloïen a l’escena underground tarragonina. En fi, interessant tot plegat, però suposo que serveix per a aquells que no et coneixen.
9. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual en voldries fer una versió.
He versionat “Heaven” de Depeche Mode i “Life on Mars?” de David Bowie. Després d’aquesta valentia crec que podria enfrontar-me a versionar “Neon Lights” o “The Hall Of Mirrors” de Kraftwerk en format acústic. Tots ells són fonts que m’han inspirat durant tota la meva carrera musical.
10. Si ens agrada l’Albert Jordà, també ens hauria d’agradar…
Si t’agrada Albert Jordà també t’haurien d’agradar els que m’agraden a mi, és a dir, Eels, Beck, Jonathan Wilson, Thom Yorke, Cigarettes After Sex, Jay-Jay Johansons, Nick Cave, des de fa poc a Lana Del Rey, els primers Coldplay, AIR, Radiohead, Lluís Llach, Marc Parrot… Segur que em deixo molts. Com veieu, influències de tota mena. No us fieu dels algoritmes de Spotify, jajaja.
11. Un grup o solista del sud de Catalunya.
Un de sol? Vaja. Doncs… TMN. Va, si pots posar a Xarim Aresté, Celistia i els estimats Islàndia Nunca Quema t’ho agrairé.
Na Maria Jaume, jove cantautora de Lloret de Vistalegre (Mallorca), és una de les nostres músics de capçalera. Amb referents que van de Nick Drake, Julia Jackin i Angel Olsen a Miquel Serra, la mallorquina defensa un cançoner que es mou entre el pop independent, la cançó intimista i el folk acústic.
L’any 2019 va guanyar el concurs Sona 9 i el setembre de 2020 va publicar el seu disc de debut: Fins a maig no revisc (Bankrobber), produït, arranjat, gravat i mesclat per Pau Vallvé i masteritzat per Victor Garcia. La foto de portada és de Noemí Elías i el disseny gràfic de Ramon Ponsatí. El disc es va presentar oficialment al Teatre Principal de Palma el 26 de gener de 2021, en un concert en el qual la Maria Jaume es va fer acompanyar de les osonenques Maria Espinosa (Junco y Mimbre) al baix i la Núria Graham a la bateria. Enguany, la Maria ha publicat el single “Un bon berenar” (Bankrobber), produït per Lluís Cabot (Da Souza) i gravat per Panxii Badii.
Aquest dissabte 7 d’agost, la Maria Jaume actuarà a les piscines municipals de Falset, en el marc del festival Garbinada Pop, del qual La Nova Escena n’és mitjà col·laborador. Al tanto, perquè, un cop més, la banda que l’acompanyarà és de traca i mocador: a l’habitual Maria Espinosa se li afegiran en Lluís Cabot i l’Andreu Ribas (Junco y Mimbre, Germà Aire, Mates Mates)!!
1. El primer disc que et vas comprar.
¡No me tomes las palmas que me conozco! – María Isabel.
2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.
Als vuit anys em van regalar una guitarra, i des de llavors no he après a tocar en condicions cap altre instrument.
3. El primer grup de què vas formar part.
Maria Jaume hahaha.
4. El primer cop que vas actuar en directe.
L’estiu de 2018 a les festes del meu poble, a un claustre preciós.
5. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.
“Autonomia per principiants”.
6. El lloc més especial on has tocat.
Potser diria al Paranimf de la UB, dels primers concerts i més especials que he fet mai. O a la Mobofest fa molt poquet, un festival mallorquí que per primera vegada s’ha fet al meu poble i s’hi juntaven moltes emocions, gent propera i un paisatge massa familiar.
7. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.
Juan Wauters, crec que seria una combinació increïble i una experiència quasi religiosa.
Juan Wauters
8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.
“Escena mallorquina”. És evident que existeix una escena mallorquina però hi ha una diversitat grandiosa dins aquesta i moltes vegades no es transmet així.
9. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual en voldries fer una versió.
“Easy Easy” – King Krule.
10. Si ens agrada Maria Jaume, també ens hauria d’agradar….
Miquel Serra.
11. Un grup o solista del sud de Catalunya.
Els Pets, per descomptat.
Foto: Michal Novak
12. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona.
Havia de tocar a La Palmera aquest juliol però vaig donar positiu en covid dies abans. Així, la última vegada va ser a l’agost del 2020, obrint per Pi de la Serra a Camp de Mart.
Ariox és l’alter ego musical de la jove cardedeuenca Ariadna Casas. El seu projecte va neixer una tarda de finals de març de 2020, en ple confinament per la Covid-19. Tot trastejant programes d’edició musical, va acabar gravant el seu EP de debut, Venir fins aquí (autoeditat), que la va convertir en una celebritat entre el públic més jove.
La seva és una proposta en què es donen la mà l’autotune, la melanconia, cert costumisme, la música urbana i l’indie pop, tot amb un segell lo fi casolà. Ella ho anomena “pop d’escriptori”.
Enguany, l’Ariox ha editat el seu segon EP, Ens hem deixat els fogons encesos i s’ha cremat la cuina (Luup Records), produït pel també carededeuenc Massaviu; ha participat en el primer disc infantil de música urbana, Animalari urbà (Luup Records), a cura de The Tyets, i, aquest mes de juliol, ha publicat el single “L’estiu amb tu” amb Galgo Lento.
El divendres 23 de juliol la podrem veure a Barberà de la Conca, en el marc d’una nova edició de Nit 5.1, la festa d’estiu de La Conca 5.1.
1. El primer disc que et vas comprar.
Un divendres quan sortia de l’escola vam anar al Fnac amb la meva àvia i em vaig comprar el meu primer disc; Atletes, baixin de l’escenari de Manel.
2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.
Vaig aprendre a tocar el piano, però no ho feia gaire bé i mira que la professora em deia que tenia dits de pianista.
3. El primer grup del qual vas formar part.
Abans d’iniciar el projecte Ariox només puc dir que vaig formar part al grup que teníem les cosines pels dinars familiars.
4. El primer cop que vas actuar en directe.
L’estiu del 2019 vaig pujar a cantar dalt d’un escenari per primer cop amb un amic.
5. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.
Crec que va ser “Dies D’estiu” i clarament era estiu!
6. El lloc més especial on has tocat.
L’espai Boca Nord de Barcelona. Petit i amb bona companyia.
7. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.
M’encanta treballar amb en Biel! Però si puc posar-me a demanar, m’agradaria treballar amb en Pau Vallvè.
Foto: Ariadna Brunet
8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.
L’escena musical del Baix Montseny és bonica, envoltada d’artistes molt guais com Massaviu, Moli, Pau Roget, Noxtorn…
9. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual en voldries fer una versió.
“Si estuviésemos juntos” de Bad Bunny.
10. Si ens agrada Ariox, també ens hauria d’agradar…
Paunezzz, Socunbohemi, Maio, Vennus, Xicu.
11. Un grup o solista del sud de Catalunya.
Els macos de FigaFlawas!
12. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona.
Doncs no hi he tocat mai i em moro de ganes de tocar-hi el dia 23 de juliol a Laconca 5.1, esteu totes convidades!
Laura Guarch és una cantant, compositora i multiinstrumentista d’Ulldecona establerta a Londres. Després de prendre part de diverses formacions musicals, aquest 2020 la Laura ha iniciat el seu propi projecte. Amb referents com Nina Simone, Björk, Clara Peya, Agnes Obel i Florence + The Machine, la seva proposta beu del pop electrònic i la música d’avantguarda.
Al juliol va publicar el seu single de debut, “Fleeting Light”, en el qual s’estrenava en la creació i producció de música original. La cançó, disponible a totes les plataformes digitals, es va enregistrar al Studio 9 (Londres) amb la col·laboració de Chris Murphy, Paul Reynolds (baix) i Ingmar Kamalagharan (bateria). La mescla va anar a càrrec de Matthew Ker. Aquest desembre, la Laura ha editat un nou single, “Nàufrags”, produït per ella mateixa, braç a braç amb Chris Murphy, i amb Paul Reynolds al baix i Ben G. Brown a la bateria.
El pròxim 19 de desembre, Laura Guarch i Chris Murphy presentaran en directe aquests dos singles i la resta de cançons que formaran part del primer LP de la músic falduda, previst per al 2021, a l’Auditori de la Unió Filharmònica d’Amposta, dins el Cicle de Música Ciutat d’Amposta.
1. El primer disc que et vas comprar.
Dile al Sol, de La Oreja de Van Gogh.
2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.
El piano.
3. El primer grup del qual vas formar part.
Laura Guarch Trio.
4. El primer cop que vas actuar en directe.
Juny de 2011, al local Big Bang de Barcelona, amb Laura Guarch Trio.
5. La darrera vegada que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.
Una audició de música de cambra com a pianista al Conservatori de Tortosa, fa molts anys!
6. Si ens agrada Laura Guarch, també ens hauria d’agradar…
Clara Peya, Magalí Sare, Maria Arnal, FKA Twigs, Florence + The Machine, Kate Bush.
Clara Peya.
7. La primera cançó de Laura Guarch que va sonar a la ràdio.
El meu primer senzill, “Fleeting Light”.
8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.
Pop alternatiu, pop d’avantguarda, art-pop, pop experimental
9. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.
Björk, Aurora, Meredith Monk.
Meredith Monk
10. El lloc més especial on has tocat.
Sota la Torre Eiffel de París, per a una proposició de matrimoni.
11. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual en voldries fer una versió.
“Vestida de nit”, de Sílvia Pérez Cruz.
12. Un grup o solista del sud de Catalunya.
Coneixeu al duet de clarinets i electrònica Auver Less? Ulldecona – La Ràpita.
Auver Less
13. El primer concert que vas fer després del confinament per la Còvid-19.
lanovaescena.cat 