Fira Litterarum 2019 – Móra d’Ebre

Del 30 de maig al 2 de juny van tenir lloc a Móra d’Ebre la 16a edició de la Fira del Llibre Ebrenc i la 12a edició de la Fira Litterarum, que enguany a més, celebrava el Premi Nacional de Cultura 2019, atorgat pel Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA). Vam poder gaudir dels espectacles del Trio Epítet, Maleïdes les Guerres, Tuixén Benet, Poetic Trio; els recitals poeticomusicals de Dolors Miquel i Marc Egea o Medievalia Camerata; els concerts de Pau Alabajos, Rumbesia, Miquel Gil o el duet riberenc Marta&Gregori.

Aquest 2019 es commemoren l’Any Teresa Pàmies i l’Any Joan Brossa. A Litterarum van tenir el seu espai en la conferència-concert de la Big Mama Montse o els espectacles La Mona Miquela, de Pepa Lavilla i Brossabadat, del mag Jordi Cambras.

I una vegada més, Bassa La Papereria va obrir el seu espai a la nit per gaudir de la creació única d’Obeses, resultat de la seva residència artística impulsada per Litterarum. Van presentar Un Camí, una peça que té el riu com a fil conductor.

I és que aquesta edició ha acabat amb la xifra rècord de 4500 espectadors, un 15% més que l’any passat. En paraules d’Albert Pujol, el seu director, ha estat “la millor edició de Litterarum”.

Fotografies de Marta Escolà · @laMartu30

Mishima a Móra d’Ebre

El passat 13 d’abril, la Fira Litterarum de Móra d’Ebre va celebrar amb tota la població el Premi Nacional de Cultura, atorgat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. Ho va fer al Teatre La Llanterna. Durant l’acte es van descobrir els cartells de les edicions d’enguany de Fira Litterarum i la Fira del Llibre Ebrenc, que han anat a càrrec de l’il·lustrador roquetenc Ignasi Blanch. Mishima van ser els encarregats de posar música a la festa. David Carabén i l’escriptor Jordi Llavina van ser dels primers en viure l’experiència de la Residència Artística, l’any 2016, i van explicar com s’havia gestat la cançó “Menteix la primavera” a partir del cap de setmana que van compartir a la població. Seguidament, el grup va oferir el seu repertori més literari, que va acabar posant dempeus i fent ballar el públic assistent.

Fotografies de Marta Escolà · @laMartu30

JOSELE SANTIAGO AMB DAVID KRAHE, Bravium Teatre, Reus (24.11.2018)

Per Núria Calvó

Recta final del Festival Accents

No se’m va acudir millor refugi per resguardar-me del Black Friday que un concert de rock d’un històric indomable, ara més assossegat pel pas del temps i les batalles viscudes, acompanyat d’un altre guitarrista pluriempleat en bandes d’indubtable solvència: Josele Santiago i David Krahe. De fet, Krahe venia de València on havia fet un concert vermut amb Los Coronas. I tan content.josele 1

Elegància sòbria a l’escena: no calia attrezzo ni floritures. Dos guitarristes dels bons, lluint la seva destresa i delicadesa. Van fer un recital impecable, amb temes de Santiago i sense necessitat de recórrer als vells èxits de Los Enemigos. Van començar amb Pensando (“pensando no se llega a ná”), que després va explicar que la lletra havia sortit inspirada per un discurs de José María Aznar i a en Krahe li va agafar un atac de riure espontani i contagiós. Es nota molt que són amics i que es tenen apamats. Bones cançons, que s’aguanten perfectament en format acústic, comentaris amb altes dosis de lucidesa i misantropia, proporcionals a l’experiència adquirida al llarg de tots aquests anys que porten a dalt dels escenaris (i en Krahe també als plats del local més mític de Malasaña, la Via Láctea). L’un i l’altre són història viva del rock espanyol. Però han enllaçat amb les generacions més joves i, per exemple, inclouen una versió, cantada en català, del tema Monstres de Xarim Aresté, que va ser molt celebrada entre el públic i que forma part del repertori amb què van girant per tota la Península.

josele 2

El concert va bastir la part central sobre temes de Transilvania, l’últim disc de Josele Santiago (que està tan de tornada de tot que no en portava ni un per vendre). Però va repassar també cançons de la resta dels seus treballs en solitari, i ja cap al final van sonar Tragón, Olé papa, i Mi prima, rescatats d’aquell Las golondrinas, etcétera, que ens el va descobrir l’any 2003 com a cantautor indiscutible. El públic que gairebé omplia el Bravium va ser molt respectuós. Pocs mòbils enregistrant i silenci devot, trencat només per alguna rialla irreprimible i els aplaudiments sincers entre tema i tema. Vam detectar alguns músics, algun de Tarragona, gaudint també del saludable exercici de desconnectar per una estona del batibull. L’escriptura de Santiago és aparentment senzilla, però molt ben tramada, sobre detalls quotidians que a moltes persones ens passarien desapercebuts i ell en fa tot un poema. No perd el punt macarra i castís ni les ganes de continuar tocant.

Aquí podeu veure el vídeo, cortesia del Festival Accents, on Josele Santiago i David Krahe interpreten “Els monstres” de Xarim Aresté: Josele Santiago & David Krahe: Els monstres

Agraïm a l’organització del Festival Accents (Isaac Albesa) l’oportunitat d’haver pogut compartir aquesta vetllada entranyable amb aquests dos tòtems (no precisament de “la nova escena”) i us recordem que encara queden dos concerts abans de tancar el cicle, aquest cap de setmana:

Fito Luri al Teatre Auditori Casal Riudomenc, dissabte 1 a les vuit del vespre.

Paula Valls al Convent de les Arts d’Alcover, diumenge 2 a les set.

Des de La Nova Escena estem sortejant entrades. Pareu atenció al Facebook i Twitter.

Aplaudim aquesta iniciativa i esperem que tingui continuïtat i el suport que es mereix.

Pau Alabajos al Festival Accents

El passat 17 de novembre el cantautor de Torrent, Pau Alabajos,  va presentar el seu últim treball “Ciutat a cau d’orella” (Bureo Músiques, 2018), on musica textos de Vicent Andrés Estellés. Ho va fer a la Sala Santa Llúcia de Reus, dins el marc del Festival Accents que continua a Riudoms i Alcover fins el 2 de desembre.

Fotografies de Marta Escolà · @laMartu30

Instagramer de la quinzena: Noemí Elias

Noemí Elias Bascuñana

@beigott_noemielias

 

La fotografia que m’agrada més és el retrat, ara mateix tinc molta sort perquè faig retrats i portades de musics/discos i retrats a actors. Col·laboro amb la revista butxaca on cada més fan una entrevista a un personatge rellevant de la cultura i jo me’n encarrego de fer el retrat, tot molt lliure.

Però apart d’aquestes feines en faig moltes altres per poder pagar les meves factures i la vida en general.

M’inspira el meu entorn, les pel·lícules que he vist durant tota la meva vida, els fotògrafs que admiro, etc… imagino que el que ens inspira a tots.

Ara mateix no tinc web, tinc tantes imatges que no sé ni per on començar a sel·leccionar. És difícil saber que vols ensenyar al públic. Per una banda està la part artística que tira molt, però per altre la comercial que et fa guanyar diners i tirar endavant, sempre és el mateix dilema. Així que ara mateix el que em funciona millor és instagram, està totalment al dia i penjo el que em ve de gust, el que realment m’agradaria que fos la meva web. Potser és poc professional per segons quina sectors, però a mi em funciona i em fa sentir bé amb la meva feina, no penjo res per agradar a ningú en concret, només el que em ve de gust a mi.

 

 

Els Amics de les Arts a la Tarraco Arena Plaça

El passat 25 de novembre, Els Amics de les Arts van fer la segona parada d’aquesta gira a la demarcació de Tarragona. En un escenari que no havien trepitjat encara, la Tarraco Arena Plaça, van desplegar les cançons del seu últim disc “Un estrany poder” (Sony Music, 2017) i els hits més recordats dels anteriors treballs.

L’anècdota del concert es va produir quan una fallada tècnica va provocar que el joc lumínic que porten en aquesta gira deixés de funcionar. L’enginy i les taules acumulades durant aquests anys van fer que acabessin improvisant un jingle publicitari de quatre acords per a una coneguda casa de mobles, en una d’aquelles petites històries que explicaven entre cançó i cançó en les anteriors gires i que ara es troben a faltar. Van prometre que el tornarien a interpretar al final del concert.

Així, no van faltar algunes cançons com “L’Affaire Sofia”, “Les meves ex i tu” interpretades amb nous arranjaments o l’èxit “L’home que treballa fent de gos”, que han recuperat amb aires electrònics. “Jean-Luc” i “4-3-3”, van escalfar el públic en aquella nit freda de novembre. Van corejar “Louisiana o els camps de cotó”, que ja s’ha convertit en tot un himne per als seus seguidors. “El seu gran hit” va enganxar els assistents i “Un estrany poder” va tornar la vida en el moment més fosc de tots.

Van deixar la Tarraco Arena a dalt de tot, amb “El Matrimoni Arnolfini”. Però el públic no volia marxar sense tornar a escoltar el jingle improvisat. I van complir la promesa.

I és que quan es fa de nit a la Tarraco Arena, Els Amics de les Arts la il•luminen amb el seu “estrany poder”.

Fotografies de Marta Escolà · @laMartu30