Autor: lanovaescena

Per Frederic Cervelló Rodes.

Furguson és un grup nascut l’any 2004 a Gurb (Osona) i format pel Jordi Erra (bateria), el Joan Garolera (baix), l’Edu Vila (veu, guitarra i samplers) i l’Aleix Vila (sintes i samplers). Amb referents com HEALTH, The Rapture, Cap’n Jazz, Animal Collective, Dean Blunt o The Flaming Lips, el so del quartet està en constant evolució, passant del postpunk dels seus inicis a l’actual electrònica retro-futurista.

Després d’una primera demo, La Mort del Bonminyó, els de Gurb van debutar amb el disc My Friends Are My Culture (2010), gravat per Santi Garcia a Ultramarinos Costa Brava (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà). L’any següent, van editar Split EP (La Castanya, 2011), compartit amb els gironins Aliment. L’EP va ser mesclat i produït per Santi Garcia a Ultramarinos Costa Brava i masteritzat per Víctor Garcia a Ultramarinos Mastering (Barcelona). El segon disc gran de Furguson va ser The Leap Year (La Castanya, 2013), al que va seguir, uns anys més tard, el doble single en cassette “Black Cloud / Can You Hear Me?” (2016).

El novembre del 2019 es va publicar el seu tercer disc, Today Can Flourish (La Castanya), gravat, produït i mesclat als estudis Maik Maier (Barcelona) per Sergio Pérez (Svper) i masteritzat per Víctor Garcia a Ultramarinos Mastering.

El passat 21 de febrer, els de Gurb van prendre part del We Are On Fire FEST: Bufetades i germanor, organitzat pels companys Formes Diverses de Vida, en un concert als Bucs d’Assaig d’Ulldecona, en el qual també van actuar els seus col·legues Aliment.

Nosaltres, vam fer-los aquest Qüestionari abans del concert.

1. El primer disc que us vau comprar.

Offspring – Conspirancy of one.

2. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

Guitarra.

3. El primer grup del qual vau formar part.

Furguson.

4. El primer cop que vau tocar en directe.

El 2006, al Sugar Ilegal Fest, de Vic.

5. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Cada cop.

6. Si no fóssiu músics, us agradaria treballar de… / estudiar…

Recepcionista en un ashram.

7. Trap sí o trap no.

Trap sí.

8. Si ens agrada FURGUSON, també ens agradarà…

El maracuyá i una orquestra d’institut.

9. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloureu-vos.

La vigatana.

10. El músic amb qui us agradaria col·laborar.

Sun ra.

11. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual us agradaria fer-ne una versió.

“Tomorrow never knows”, dels Beatles.

12. El lloc més especial on heu tocat.

Al menjador de casa d’una noia a Austin, durant el South by southest.

13. Un grup o solista del sud de Catalunya que us agradi.

Shoeg.

14. El darrer cop que heu tocat a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre. 

No hi hem tocat mai.

 

Podeu escoltar-los a: https://furguson.bandcamp.com/

Per Frederic Cervelló Rodes.

Mad Squad és una banda creada l’any 1990 a l’Institut Maragall de Barcelona per Eric Fuentes (The Unfinished Sympathy) a la veu i guitarra, Akira Taniguchi (Alliance) al baix, i Pau Artigues (Day After Pill) a la bateria. Amb influències del trash-metal dels 80 (Metallica, Megadeth, Slayer), el punk-rock de Bad Religion, Misfits, Ramones i NOFX i el hardcore melòdic, els Mad Squad van estar en actiu entre el 1990 i el 1995, movent-se pel circuit local barceloní, basat en els instituts de Batxillerat, i els bars de heavies. Durant aquest temps van gravar dues demos en cassette.

25 anys després de la seva darrera referència, els Mad Squad sorprenen a tothom reunint-se i publicant el seu primer LP, Mad Squad (Hang the Dj! Records), en el qual recuperen i revisiten les cançons de les seves dues demos. El disc, editat el 10 de maig del 2019, es va gravar entre Ultramarinos Costa Brava ( Borja Pérez), i Lluerna (Iban Rodríguez). La producció va anar a càrrec d’Eric Fuentes i Mad Squad i les mescles són de Santi Garcia.

El divendres 14 de febrer podrem veure als Mad Squad al Mister Mojo (Tarragona) en un concert en el qual també hi prendran part dues bandes més del segell Hang The Dj! Records: Blood Quartet i Fracaso Escolar i els cambrilencs Bonzo Distortion.

Nosaltres hem aprofitat l’ocasió per demanar-li a l’Akira Taniguchi que ens respongui el nostre Qüestionari.

1. El primer disc que et vas comprar.

A por ellos… que son pocos y cobardes, de Loquillo y Trogloditas.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

Piano.

3. El primer grup del qual vas formar part.

Mad Squad.

4. La primera vegada que vas tocar en directe.

Diciembre de 1991.

5. El darrer cop que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Diciembre de 1991.

6. Si no fossis músic, t’hauria agradat treballar de / estudiar…

Profesor de matemáticas o pescador…

7. Trap si o trap no.

Toda música se puede apreciar, ni que sea un rato.

8. Si ens agrada Mad Squad, també ens agradarà….

Bad Religion, Anthrax, Ramones, Sodom, Nuclear Assault.

9. L’escena musical en la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

Metal.

10. El músic amb el qual us agradaria col·laborar.

Marky Ramone.

11. La cançó d’un estil molt diferent del vostre que us agradaria versionar.

“Candy’s Room”, de Bruce Springsteen.

12. El lloc més especial on heu tocat.

Sugar Il·legal Fest, de Vic.

13. Un grup o solista català que us agradi.

Crisix.

14. El darrer cop que heu actuat a Catalunya.

Diciembre de 2019, en Girona.

Per Frederic Cervelló.

Marem Ladson és una jove cantautora gallega. La seva proposta musical beu del folk, el pop i el rock i reconeix influències de Bob Dylan, PJ Harvey, Cat Power, Joni Mitchell i Núria Graham.

De ben jove va entrar en contacte amb els músics que freqüentaven el Café Pop Torgal, un espai de creació artística i sala de concerts de la seva Ourense natal. Allà va pujar per primer cop a un escenari i va esbossar la seva personalitat musical.

Amb 17 anys es va mudar a Madrid per estudiar i, de retruc, donar-se a conèixer en l’escena musical de la ciutat. Ben aviat va aconseguir un contracte discogràfic amb el segell madrileny Mont Ventoux, amb qui editaria la seva primera referència, el single “All My Storms”. L’any següent va publicar el seu disc de debut, Marem Ladson (Mont Ventoux, 2018), gravat a El Invernadero (Madrid) i produït per Brian Hunt i Juan Diego Gosálvez. El 2 de novembre d’aquell any va obrir per a la Cat Power en un concert al Teatro Circo Price de Madrid.

Aquest 2019 ha editat el single “Nothing Really Matters” (Mont Ventoux) i ha col·laborat amb la Natalia Lacunza en la cançó “Otras Alas”. Actualment, la Marem està treballant en el seu segon disc.

El pròxim 13 de desembre la podrem veure a la Capsa de Música de Tarragona, al costat de Mavica, en un concert organitzat per la Capsa i Concerts Movistar. En aquest concert, la Marem presentarà la seva darrera referència, el single “Fight”, que es publicarà el 10 de desembre.

1. El primer disco que te compraste.

“Antes muerta que sencilla”, de María Isabel.

2. El primer instrumento que aprendiste a tocar.

Guitarra.

3. El primer grupo en el que tocaste.

Ninguno, siempre he sido solista.

4. La primera vez que actuaste en directo.

Mmm, creo que tendría 14.

5. La última vez que sentiste pánico antes de subir a un escenario.

No recuerdo sentir pánico, a veces estoy nerviosa, pero los nervios son buenos.

6. Si no fueras músico, te hubiera gustado trabajar de… / estudiar…

Chef.

7. Trap si o trap no.

Trap sí.

8. Si nos gusta Marem Ladson, también nos gustará…

Weyes Blood, Empress Of o Vagabon.

9. La escena musical en la que todos los medios se empeñan en incluirte.

Folk.

10. El músico con el que te gustaría colaborar.

Blood Orange.

11. La canción de un estilo muy diferente al tuyo que te gustaría versionar.

“I fall in love too easily”, de Chet Baker.

12. El sitio más especial en el que has actuado.

Vida Festival.

13. Un grupo o solista catalán que te guste.

Núria Graham.

14. La última vez que diste un concierto en Catalunya.

En septiembre, en el festival Altaveu.

Per Frederic Cervelló.

Escuelas Pías és un duet sevillà format per Cristian Bohórquez (guitarra, baix, sintetitzadors i programacions) i Davis Rodríguez (veu, sintetitzadors i programacions) que es mou entre el shoegaze i el synthpop. El Cristian i el Davis ja havien coincidit en un projecte anterior, Sundae.

Influenciats per Beach House, Slowdive, Chromatics, The Cure, Astrud o Carlos Berlanga, Escuelas Pías van debutar l’any 2016 amb el LP Nuevas degeneraciones (El Genio Equivocado). L’estiu del 2017 van publicar l’EP Pequeñas Desviaciones, al que seguiria un altre EP, Mapa espacial para personajes secundarios, editat el 2018. El seu darrer treball és Música ligera para un funeral (El Genio Equivocado, 2018).

Aquest divendres 29 de novembre els podrem veure en directe a La Capsa de Música de Tarragona, al costat dels balears Papa Topo, en un altre concert organitzat per la Capsa i Concerts Movistar.

1. El primer disco que os comprasteis.

Cristian (C): supongo que alguno de Parchís o Enrique y Ana, porque los escuchaba mucho de niño, pero el primero de mis gustos actuales y con intención fue “La canción de Juan Perro”, de Radio Futura.

Davis (D): Introspective, de Pet Shop Boys.

2. El primer instrumento que aprendisteis a tocar.

C: el bajo.

D: computadora.

3. El primer grupo en el que tocasteis.

C: Hiroshima Atomic Garden.

D: Sundae.

4. La primera vez que tocasteis en directo.

C: con este proyecto, creo recordar que en el festival Ruidismo, de Bullas.

5. La última vez que sentisteis pánico antes de subir a un escenario.

C: hace un par de semanas, en un concierto de Martes Niebla. Creo que el pánico no se ha ido nunca.

D: siempre salimos al escenario con un estado de nerviosismo bastante alto, para nosotros es necesario un pequeño toque de sufrimiento para pasarlo bien.

6. Si no fuerais músicos os gustaría trabajar de… / estudiar…

C: claramente, astronauta.

D: Psíquico.

7. Trap si o trap no.

C: no me gusta casi nada, pero sí, por qué no.

D: trap sí, pero los géneros de por sí no son ni buenos ni malos, lo son las canciones, y en el trap hay temazos.

8. Si nos gusta Escuelas Pías, también nos gustará/n…

C: Algora.

D: Doble Pletina.

9. La escena musical en la que todos los medios se empeñan en incluiros.

C: nos han puesto la etiqueta de Synth Pop, pero estamos bastante a gusto dentro de esa casilla.

D: o Synthgaze, pero realmente hacemos lo que nos da la gana, y a veces no encajamos en ningún lugar.

10. El músico con el que os gustaría trabajar.

C: me gustaría que nos produjera algún disco David Rodríguez, de La Estrella de David.

D: Y por pedir, Damon Albarn.

11. La canción de un estilo muy diferente al vuestro que os gustaría versionar.

C: “Relojes en la oscuridad” de Nacha pop.

D: hace poco hemos hecho una versión del hit eurodance ‘Yo te siento así’, todo nos viene bien.

12. El lugar más especial en el que habéis tocado.

D: en Limoges, Francia. Con nuestro anterior proyecto Sundae.

13. Un grupo o solista catalán que os guste.

C: Lost Tapes, Nueva Vulcano, Madee, Las ruinas.

14. La última vez que tocasteis en Catalunya.

C: hace muy poco, el pasado 1 de marzo.

Per Frederic Cervelló.

Sandré són un quartet de Barcelona format a principis del 2018 per la Rosa (veu), la Stefi (baix), el Carles (guitarra) i el Marc (bateria). Amb influències reconegudes de L7, Devo, Grace Jones, Mark E Smith, Fugazi o B-52’s, reivindiquen, en la seva proposta musical, la part més festiva del punk, mesclada amb espurnes glam.

Van debutar en directe el maig del 2018, en el marc del Gutter Fest, la Fira d’Autoedició i Micro edició de Barcelona, i a l’agost del mateix any van editar el seu primer EP.

A principis del novembre d’enguany s’ha publicat el seu primer llarga durada, Ave Muñón (Bcore Disc, Snap Clap!, Mama Vynila), gravat i produït per Santi Garcia a Ultramarinos Costa Brava. El disc es presentarà oficialment aquest dijous 21 de novembre a l’Heliogàbal de Gràcia.

El dissabte 23 de novembre els podrem veure al Groove de Tarragona, acompanyats de Chicos Raros (21 h, 6 euros). Abans, però, a les 19.30 h hi haurà una exposició d’il·lustracions de Jorge Parras, Pablo Taladro, Irkus Zeberio, Néstor Fernández i Sergi Puyol, també components dels esmentats Chicos Raros.

1. El primer disc que us vau comprar.

Marc (M): Salve, de La Polla Records.

Stefi (S): Play, de Moby.

Carles (C): Llença’t, Lax’n’ Busto.

Rosa (R): Lenny Kravitz – Greatest Hits.

2. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

M: La flauta dolça i el pito.

S: También la típica flauta escolar.

C: Flauta dolça.

R: Cap. Vaig intentar aprendre a tocar la bateria, però mai n’he sabut.

3. El primer grup del qual vau formar part.

M: A Plomo, grup de versions punk rock de l’insti Barna-Congrés.

S: Con un amiga y compañera de piso montamos Satí, pero nunca salimos del piso en cuestión. Sandré es mi primera banda en plan “serio” y tal.

C: SEGALS, amb 14 anys, grup de versions eclèctic.

R: The flying Bed.

4. El primer cop que vau tocar en directe.

M: A l’aula d’usos múltiples de l’Institut l’any 1994.

S i R: Al Gutter Fest de l’any 2018.

C: Al gimnàs de l’institut, l’any 2005.

5. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

M: Ahir [18 de novembre] al plató del Feel de BTV.

C: Festigàbal.

R: Pànic em sembla exagerat, però vem tocar a Mallorca l’any passat i ho vaig passar força malament perquè va ser una caca de concert.

6. Si no fóssiu músics, us agradaria treballar de… / estudiar…

M: Fem música però no som professionals! Jo em guanyo la vida d’il·lustrador i m’encanta.

S: Yo también soy ilustradora y he montado un taller de ceramica y estampación manual con una amiga, ademas trabajo en una sala musical de Barcelona, Heliogàbal.

C: Director de cine i fuster.

R: Cap de nosaltres es dedica a això de forma professional. Però m’encantaria estar sempre al paro o tenir un santuari d’animals.

O PODRIAMOS JUNTAR ROLLO:

Todos nos dedicamos a otras cosas…

7. Trap si o trap no.

M: Tot sempre.

S: Hay momentos para todo.

C: trap no.

R: No ho sé.

8. Si ens agrada Sandré, també ens agradarà…

Chicos raros.

9. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloureu-vos.

M: Ni idea.

R: Punk.

10. El músic amb qui us agradaria col·laborar.

M: Teddy Bautista.

S: Por pedir.. Battiato!

C: John Dwyer.

R: Ty Segall.

11. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual us agradaria fer-ne una versió.

S: Me fliparia “Me casó mi madre”, romance popular español.

R: Grapa – “I wish you”. El meu tiet era el teclista.

12. El lloc més especial on heu tocat.

La Tetería de Úbeda.

R: Navahermosa.

13. Un grup o solista del sud de Catalunya que us agradi.

M: Marcel Bages.

14. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre. 

Mai encara!

R: Mai! És el primer cop.