Cintia Lund és una jove músic i artista canària d’origen suec. Amb referents com The Doors, The Beatles, Goldfrapp, Bob Dylan, The Velvet Underground, Andy Warhol i la Factory, la seva proposta musical és força eclèctica, bevent principalment del folk, el jazz i l’electrònica.
A la primavera del 2016 es va establir a Madrid, previ pas per les ciutats de Nova York i Estocolm. Aquell mateix any, acabada d’aterrar, va guanyar el concurs de maquetes Bdcoder, organitzar pel festival Dcode. Això va cridar l’atenció del segell madrileny Subterfuge Records que, en ple procés de renovació i modernització del seu catàleg d’artistes, la fitxaria el 2017. Amb ells, Lund va publicar el seu disc de debut, New York Anthem (Subterfuge Records, 2017), amb el que aconseguiria el premi Pop-Eye 2017 en la categoria d’Artista Revelació.
El 2018 va guanyar el premi a la Millor Artista de Pop de la Comunitat de Madrid i es va incorporar a la banda madrilenya Cycle, en substitució de la seva front woman original, La China Patino.
Aquest 2019, Cintia Lund ha editat dos singles digitals: “HOOK” i una relectura d’una cançó de Los Nikis, “Sangre en el museo de cera”. Actualment està preparant les cançons que donaran forma al seu proper treball, que es publicarà el 2020.
Le Nais és el projecte musical de la Naida, model, poetessa i dissenyadora de joies lleidatana establerta a Barcelona. Tot i que es dedica professionalment a la música des del 2018, aquesta sempre ha estat present a la seva vida. De fet, va estudiar durant més de deu anys al conservatori musical.
Amb referents tan diversos com Justin Vernont (Bon Iver, Big Red Machine), Solange, Lana del Rey o The National, la seva proposta musical té molts matisos i colors, oscil·lant entre el soul, l’indie i el pop.
Le Nais va debutar a finals del 2018 amb el single “Dancing” (Lari Music SL). Aquest 2019 ha publicat “Burning” (Luup Records), single d’avançament del seu primer EP, que està previst que s’editi el febrer del 2020. Ha estat nominada als Premios MIN de la Música Independiente 2019 en les categories de millor artista emergent i millor videoclip per “Dancing”.
Aquest divendres 15 de novembre la podrem veure en directe a la Capsa de Música de Tarragona (22.30 h, gratuït amb invitació) en un concert organitzat per la Capsa i Concerts Movistar en el que també hi prendrà part, com a cap de cartell, el reusenc Joan Masdéu.
El primer disc que et vas comprar.
Avril Lavigne – Let go.
El primer instrument que vas aprendre a tocar.
El violí.
El primer grup del qual vas formar part.
Crec que no compta com a grup, però amb 8 anys ens inventàvem cançons amb una amiga i les cantàvem davant de pares i amics, era bastant graciós i no sé si vam arribar a tenir nom però ens ho preníem seriosament jaja.
El primer cop que vas tocar en directe.
Vaig tocar les meves cançons per primer cop en un micro obert a la Sonora de Gràcia.
La darrera vegada que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.
Vaig fer un concert a Madrid, que podríem dir que el vaig sentir fins que no vaig baixar de l’escenari.
Si no fossis músic, t’hauria agradat treballar de… / estudiar…
Seria florista, segurament.
Trap si o trap no.
Personalment no és el que escolto, però trap si, en la varietat està el gust!
8. Si ens agrada Le Nais, també ens agradarà…
Espero que Julia Jacklin, Lera Lynn…
L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.
Una espècie d’indie – pop soul; crec que ningú ho té massa clar. Jaja
El músic amb qui t’agradaria col·laborar.
Amb molts i moltes, però ara mateix estic escoltant James Blake i seria tot un honor.
James Blake.
La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual t’agradaria fer-ne una versió.
Alguna cançó de Bob Marley.
Bob Marley.
El lloc més especial on has tocat.
Aquest any, a l’aniversari del meu pare.
Un grup o solista del sud de Catalunya que t’agradi.
Xarim Aresté.
El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.
Menut és el projecte personal d’en Carles Blanch, músic de Móra la Nova (Ribera d’Ebre). Amb una proposta musical basada en el folk-pop amb pinzellades d’electrònica, Menut actualitza el missatge dels primers cantadors de jota i de la cançó protesta del segle XX. Ho fa a cops de guitarró, instrument emblemàtic de les Terres de l’Ebre i de la costa de Llevant, al que ha arribat a partir de l’estudi d’altres instruments antics, com la guitarra barroca. Al guitarró, hi afegeix en les seves composicions guitarres processades, sintetitzadors i programacions, doncs, tot i els seus estudis en música antiga, cal recordar que Blanch ha format part de bandes rockeres com Altlantis, Echoes o Cut Your Hair i que reconeix influències de l’indie-folk dels 2000. Aquesta barreja de tradició i modernitat és clau en la manera que té Menut d’entendre i interpretar la música d’arrel.
L’any 2018, Menut va resultar guanyador del premi joventut del Sona9 i finalista del concurs Sons de la Mediterrània. Aquest 2019 ha editat el seu disc de debut, Terra d’Argila (Discmedi), gravat a Bucbonera Studios (Caldes de Montbui) per Tomàs Robisco. La producció del treball ha anat a càrrec del mateix Carles Blanch.
El divendres 8 de novembre Menut actuarà al Centre Cultural de Cambrils en el marc del Festival Accents (20.30 h, 7 euros), en un concert maridatge especial amb vins de la DO Catalunya.
El primer disc que et vas comprar.
Radiohead – In rainbows.
El primer instrument que vas aprendre a tocar.
La guitarra.
El primer grup del qual vas formar part.
Echoes (Indie-rock Móra d’Ebre).
El primer cop que vas tocar en directe.
Amb 7 o 8 anys a les audicions de l’Escola de música de Móra d’Ebre.
La darrera vegada que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.
Al meu primer concert de Rock, amb Atlantis al Ribera Rock 08’, no em sabia les lletres!
Si no fossis músic, t’hauria agradat treballar de… / estudiar…
Periodisme.
Trap si o trap no.
Sí.
Si ens agrada MENUT, també ens agradarà/n….
Sufjan stevens, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, Bon iver.
Sufjan Stevens.
L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.
Folk.
El músic amb qui t’agradaria col·laborar.
James Blake.
La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual t’agradaria fer-ne una versió.
“Hide and seek” – Imogen Heap.
El lloc més especial on has tocat.
Flix, el meu poble natal.
Un grup o solista del sud de Catalunya que t’agradi.
Gebre.
Foto: Ferran Reyes.
El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.
MOW és el projecte musical de la jove madrilenya Gabriela Casero. L’acompanyen, com a banda de suport, els membres del grup canari Solo Astra. De fet, un d’ells, el bateria Dani, ja havia coincidit amb la Gabriela en un projecte anterior anomenat Hola.
La proposta musical de MOW fluctua entre el dream pop i l’electrònica i té similituds, com la pròpia Gabriela reconeix, amb les músiques d’ Angel Olsen, Sùcre, PAVVLA o Ganges.
La primera referència de MOW va ser el single digital “Grasiah”, enregistrat a l’estudi de Brian Hunt i editat el 2017. La cançó va esdevenir un èxit, tant a Espanya com a l’estranger, i va captar l’atenció de l’històric segell madrileny Subterfuge Records, que l’acabaria fitxant. Amb ells va publicar Wom (2017), un EP que recollia els seus primers tres singles acompanyats de dues noves cançons.
Al 2018 es va editar en format digital “Lizard party”, una cançó composada expresament per al fashion filmEuropa II, dirigit per Imanol Ruiz de Lara i protagonitzat per les actrius Ingrid Garcia-Johnson i Yao Xao. La cançó va ser nominada com a millor BSO a La Jolla Film Festival (Califòrnia), el festival més important de fashion films. Aquell mateix anys es publicava el single digital “17”, avançament del seu primer llarga durada, Woman (Subterfuge Records), que va veure la llum el novembre del 2018.
Enguany, MOW ha publicat la cançó “Anything”, en la que ha colaborat la músic madrilenya Ganges. La cançó, que és la carta de presentació del seu nou treball, que sortirà al mercat a inicis del 2020, es va gravar als estudis Camaleó (Barcelona) de l’Aleix Iglesias i, per primer cop, compta amb la producció de la mateixa Gabriela Casero.
Durant els dies 4, 5 i 6 d’octubre, va tenir lloc la 6a edició del festival A Cel Obert. En aquesta ocasió van ser 10 (2 a l’EMD de Jesús i 8 a Tortosa) els espais que van allotjar les intervencions efímeres d’enguany, que tenien la PASSIÓ com a eix central. Com a novetat, el divendres dia 4 es va representar l’espectacle de dansa contemporània Àer de Laia Santanach, que va comptar amb la participació de la ballarina tortosina Anna Hierro.
Cariño és un trio madrileny format l’estiu del 2017 per la Maria Talaverano (teclats i veu) i la Paola Rivero (guitarra). Poc després, s’hi va afegir la baixista i corista Alicia Ros, que compagina aquest projecte amb la banda El Buen Hijo. A l’ombra de la Maria, la Paola i l’Alicia hi ha en Martín Spangle, el quart Cariño, qui s’encarrega de l’arranjament, producció i masterització de les cançons.
Influenciades per La Casa Azul, Juniper Moon, Los Punsetes, Mujeres o TCR, la seva proposta musical es mou entre el POP en majúscules i l’electropop. Elles, però, prefereixen descriure el que fan com a pop de barrio para la bajuna.
A inicis del 2018 van publicar a Bandcamp el seu single de presentació: “Canción de Pop de Amor”. La cançó es va convertir en un èxit i el segell madrileny Elefant Records les va fitxar immediatament. Poc després van editar un nou single digital, “Llorando En La Limo”, una adaptació d’una cançó de C. Tangana, que també va tenir una molt bona acollida.
Convertides ja en una de les bandes revelació del 2018, van publicar el seu disc de debut, Movidas (Elefant Records, 2018), un Mini-LP en vinil de color rosa amb una edició limitada i numerada de 500 còpies.
El proper divendres 25 d’octubre podrem veure a Cariño en directe a Tarragona, en un doble concert a La Capsa de Música, organitzat per la Capsa i Concerts Movistar, en el que també hi prendrà part la murciana Mavica.
Espejo (Sony Music, 2018) és el cinquè disc d’estudi de la cantant, compositora i productora xilena, establerta a Barcelona, Javiera Mena. El passat 20 de setembre el va presentar en directe a La Capsa de Música, en el que va ser el seu primer concert a la ciutat de Tarragona. El bolo, organitzat per la Capsa i Concerts Movistar, va comptar, també, amb l’actuació dels barcelonis urfabrique.
El primer disco que te compraste.
La banda sonora de Trainspotting.
El primer instrumento que aprendiste a tocar.
Un Casio VL 101.
El primer grupo en el que tocaste.
Televisa.
La primera vez que tocaste en directo.
En una fiesta universitaria, con mi proyecto solista.
La última vez que sentiste pánico antes de subir a un escenario.
Siempre siento una especie de nerviosismo intenso de algo importante desconocido, como ir a una primera cita.
Si no fueras músico te gustaría trabajar de… / estudiar…
Neurociencia.
Trap si o trap no.
Si.
Si nos gusta Javiera Mena, también nos gustará/n…
Cariño.
La escena musical en la que todos los medios se empeñan en incluirte.
Electropop.
El músico con el que te gustaría trabajar.
Amaia.
La canción de un estilo muy diferente al tuyo que te gustaría versionar.
“En el punto de partida”.
El lugar más especial en el que has tocado.
En la isla de Chiloé, en el sur de Chile.
Un grupo o solista catalán que te guste.
Peret.
La última vez que tocaste en la demarcación de Tarragona – Terres de l’Ebre.
Urfabrique és un duet barceloní format l’any 2014 per Pau Mendieta (synths, guitarra i bases) i Javi Morales (teclats, synths, flauta i veu). Amb referents com Chromeo, Breakbot o Daft Punk, la seva proposta musical oscil·la entre el pop electrònic, l’indie-pop i el soft-house francès.
Van debutar el 2016 amb l’EP Deliable Ink (auto-produït) i l’octubre del passat 2018 van editar el seu primer LP, Pictures and Shapes of Our Mistakes, gravat a Arctic Wave Studio (Barcelona) i produït per Ignasi Miranda. Enguany han publicat el single “Prejudice”.
El 20 de setembre van actuar a la Capsa de Música de Tarragona, obrint per la xilena Javiera Mena, en un concert organitzat per la Capsa i Concerts Movistar.
El primer disc que us vau comprar.
PAU (P): Els Pets – Malacara.
JAVI (J): Evanescense – Fallen.
El primer instrument que vau aprendre a tocar.
J: Flauta Travessera.
P: Guitarra clàssica.
El primer grup del que vau formar part.
P: Fresh Tunas (soroll, distorsió i més soroll).
J: Cor VIVALDI (música angelical).
El primer cop que vau tocar en directe.
Com a urfabrique (no sabem si compta com a concert) va ser a la BAU, a un esdeveniment de pintura i música que van organitzar els amics de col·le. Així una mica més en sèrio (tampoc massa) va ser al Biruji Festival, a Creixell.
El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.
Al Palau Robert, per un esdeveniment d’ iCat, aquest estiu, en que vam tocar amb una recentment estrenada banda, amb càmeres de TVE que ens apuntaven. Va anar bé, per això.
Si no fóssiu músics, us agradaria treballar de… / estudiar…
Si no treballéssim d’enginyers, ens agradaria ser músics.
Trap si o trap no.
Sóc més de reggeaton (Pau), jo més de trapetón. (Javi).
Si ens agrada urfabrique, també ens agradarà/n….
Josep Xortó, Tversky, Abc Dialect, Colectivo Da Silva.
L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloureu-vos.
L’escena parisina de pop-funk, però ja ens sembla bé.
Agost és un trio de Barcelona format per l’Anny, el Lambo i el Pol. Amb influències de bandes com Slowdive, My Bloody Valentine, Beach House o Animal Collective, la seva proposta musical es mou entre el shoegaze i el dream pop més electrònic.
L’any 2015 van penjar a Bandcamp la seva primera referència, l’EP Agost E.P. El 2018 van resultar guanyadors del Proyecto Demo, de Radio 3, i van publicar, a finals de setembre, el seu disc de debut, Dim Out (Hidden Track Records), gravat a La Casa Murada. La mescla va anar a càrrec de Marco Morgione i la masterització de Yves Roussel. L’artwork és obra de Joaquín Urbina.
El passat 7 de setembre van actuar al Pavelló Firal de la Ràpita en el marc del festival Eufònic.
El primer disc que us vau comprar.
Anny: Feels, d’Animal Collective.
Lambo: Rather Ripped, de Sonic Youth.
Pol: Seventeen seconds, de The Cure.
Animal Collective: Feels.
El primer instrument que vau aprendre a tocar.
Anny: Clarinet.
Lambo: Guitarra.
Pol: Guitarra.
El primer grup del que vau formar part.
Anny: Un grup de versions amb uns amics.
Lambo: El grup es deia Rec05, format per companys d’institut.
Pol: Un grup punk als 90.
El primer cop que vau tocar en directe.
Hem fet moltíssims concerts abans de formar Agost, amb diferents projectes professionals i no professionals. El primer concert amb Agost va ser a l’antiga Sala BeGood (ara sala VOL) a Barcelona l’any 2016. Va ser quan vam presentar el projecte per primer cop al públic.
El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.
El concert del Primavera Sound era important per nosaltres, la sala Apolo plena feia respecte, però els nervis es van transformar en emoció amb un públic molt entregat.
Si no fóssiu músics, us agradaria treballar de… / estudiar…
Dues parts d’Agost ens dediquem a la docència, i l’altra part restant a l’alta cuina.
Trap si o trap no.
Com qualsevol gènere musical, té les seves coses bones i dolentes. Tanmateix, tot ve influenciat d’altres gèneres o corrents. Ens agrada analitzar allò que ens és de profit o ens pot inspirar de qualsevol estil musical.
Si ens agrada Agost, també ens agradarà/n….
Sempre ens han relacionat amb bandes com Beach House, Animal Collective o Slowdive, i són grans influències per nosaltres. Es poden trobar punts en comú en aquests projectes, com les capes de so, el to atmosfèric o els loops al llarg de les cançons, però també tenim altres influències on el ritme i alguns trets característics de la música africana són els protagonistes. Ara estem escoltant molt a KOKOKO!, TSHEGUE i Donso.
Kokoko.
L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure-vos.
Encara no hem sentit a cap mitjà respondre o parlar sobre aquesta qüestió, qualsevol proposta serà benvinguda. El que ens agrada és quan ens fan una bona descripció o definició, perquè ni tan sols nosaltres ho sabem fer. D’altra banda, estem en contacte amb un grup de músics, bojos per l’electrònica com nosaltres, de diferents parts d’Espanya, com Presumido, Músculo o Harakiri Beach.
El músic amb qui us agradaria col·laborar.
Seria un somni fer quelcom amb Kim Gordon o Björk.
Kim Gordon.
La cançó d’un estil molt diferent al vostre de la qual us agradaria fer-ne una versió.
Ja vam enregistrar la versió de The Model de Kraftwerk, i és una de les cançons que més funciona en directe. D’altra banda, Dreams de Fleetwood Mac és una cançó que ens agrada molt als tres i que podria ser versionada aviat.
El lloc més especial on heu tocat.
Sempre és especial tocar a qualsevol lloc. Aquest any hem tingut la sort de tocar a Wales, una experiència única. També quan vam anar a Madrid, a tocar a la final de Proyecto Demo, als estudis de Radio 3. El Primavera Sound o el FIB pel nom i els cops que hi hem assistit com a públic, però d’altres amb màgia com el Minibeat o l’Eufònic, que promet molt.
Un grup o solista del sud de Catalunya que us agradi.
Normalment no ens fixem d’on són els artistes, per tant ens resulta difícil trobar una referència del sud de Catalunya. En coneixem a moltes i molts grups i solistes Catalans amb qui compartim escenari habitualment, i apreciem les seves propostes i ganes de fer-se un forat a l’escena.
El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.
Mai abans havíem tocat a la demarcació de Tarragona. I això que hem volat fins a Gal·les per tocar! Tenim moltíssimes ganes d’Eufònic!
La Estrella de David és el projecte personal de David Rodríguez, pioner de l’escena indie nacional (Beef, Bach is Dead) i actualment mà dreta de la bilbaína La Bien Querida.
L’octubre passat va editar el seu darrer disc, Consagración (Sonido Muchacho), que presentarà aquest dissabte 7 de setembre a l’Església Nova de la Ràpita, dins el festival Eufònic.
El primer disc que et vas comprar.
¿Con mi dinero? Quizá una cinta de los Pecos a medias con mi hermana. No recuerdo bien.
El primer instrument que vas aprendre a tocar.
La flauta dulce en el colegio.
El primer grup del que vas formar part.
En quinto de EGB, con unos amigos. Ensayábamos en un descampado. Luego, ya en plan rock y en la juventud, unos que se llamaban “Bach is Dead“. Aunque primero nos llamamos “la orquesta repugnante, creo recordar.
El primer cop que vas tocar en directe.
En una obra de teatro, en quinto de EGB y con la orquesta de flautas dulces de mi colegio. Y, ya con 20 años, con el grupo de punk ese, “la orquesta repugnante”, en un centro cívico de Sant Feliu de Llobregat, mi pueblo.
El darrer cop que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.
Hará 3 ó 4 años, telonenando solo, con la guitarrita española, a un grupo de amigos, Tigres Leones, que presentaban su disco. Pasé mucho corte.
Si no fóssis músic, t’hauria agradat treballar de… / estudiar…
Auxiliar administrativo o algo así.
Trap si o trap no.
El trap está tan bien como cualquier género de música juvenil de esa. De entrada, sí. Luego, depende de lo que canten me gusta más o menos.
Si ens agrada La Estrella de David, també ens agradarà/n….
No sé… ¿Betacam?
L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure’t.
El indi. Algo de culpa tendré.
El músic amb qui t’agradaria col·laborar.
No sé. Roedelius?
Roedelius.
La cançó d’un estil molt diferent al teu de la qual t’agradaria fer-ne una versió.
Alguna de la banda sonora de Interstellar, de Hans Zimmer?
lanovaescena.cat 