Instagramer de la quinzena: Jordi Flores

Jordi Flores

@miralflores

En Jordi ens proposa una reflexió molt interessant sobre la seva mirada:

“La ciència ens parla de la capacitat per a aprendre al llarg de la vida, l’epigenètica admet que fins i tot podem modificar els gens mitjançant l’aprenentatge. Un dels elements que participen i propicien aquest canvi es la creativitat, tan present en tots els processos artístics i també a la fotografia. A través de la pràctica artística podem impulsar canvis a l’àmbit personal i al social, però aquests processos únicament es donen a partir de la consciencia i les formes de creació producte de la reflexió.

Un dels majors enemics dels processos creatius i d’elaboració dins el marc de les disciplines artístiques i de la imatge es l’actual cultura d’impacte visual i el seu gran abast divulgatiu pels medis de comunicació i les xarxes socials. Immediat, efímer, espectacular, prolífic i frenètic el mon de la cultura de la imatge actual es fidel reflex de la contemporaneïtat, la principal característica de la qual es la superficialitat d’un model primordialment estètic i generalment per sobre del contingut.

Des del mon de la fotografia tenim la gran oportunitat de generar projectes basats en el respecte i l’elaboració de treballs per posar en valor els continguts i mantenir uns estàndards estètics i de qualitat. S’escau potenciar fluxos de treball pensats, treballats i amb fonaments que creixin i posin en valor una forma alternativa de fer les coses de forma diferent, que respecti els ritmes i que ofereixin una oportunitat de reflexionar sobre la societat a la qual vivim i aposti per crear un mon mes just, mes sa i mes digne.

El meu projecte actualment en curs es diu La memòria de l’aigua i te com a principal fil conductor el territori del Delta del Llobregat i la seva antropologia, la seva gent i els seus costums, com a gran oportunitat per a reflexionar sobre el nostre passat recent, el nostre present i el futur que ens volem trobar. La particularitat d’un espai antigament inundat, d’un riu assetiat, que ha sofert diverses modificacions en el seu curs fins a arribar a la definitiva canalització actual i que s’ha vist envaït per les grans àrees logístiques del port i l’aeroport de la ciutat de Barcelona, pel gran creixement urbanístic , vial i de serveis de la seva àrea metropolitana i pel frenètic desenvolupament industrial del darrer terç del segle passat fins a convertir-la en una de les zones mes contaminades d’Europa, li confereixen un particular i delicat estatus d’espai en risc permanent de desaparició. El seu present es un present de supervivència, i la lluita per la seva preservació es mes necessària que mai. Mitjançant el meu projecte vull mostrar el gran valor d’aquest territori que conté un parc agrari amb una de les vegues mes fèrtils del mon juntament amb la del Nil, de la lluita per la pervivència de molts dels seus habitants, de la importància per a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana com a espai natural protegit , com a parc natural i per la seva enorme oportunitat d’acollir tot tipus d’activitats a l’aire lliure d’oci i pràctica esportiva amb desenes de camins i entorns recuperats que inclou la pròpia llera del riu i el renovat litoral”.

 

Acompanyo l’article amb algunes de les fotos que integren aquest projecte amb l’esperança d’ajudar a enfortir el valor del territori del Delta del Llobregat, les seves gents i la seva riquesa natural, els seus usos i la seva delicada casuística.

“La memòria de l’aigua” gener 2018

 

Instagramer de la quinzena: David Magriñà

David Magriñà

@davidmvalls

@cestlaviemyfriend

En David ens diu:

Fotografia de viatge, reportatge i streetphoto són les variants que més m’atrauen. Sempre intento buscar la fotografia espontània, mostrar les coses tal com les trobo, sense manipular. M’agrada buscar aquells racons que acostumen a passar per alt però que a la vegada són molt representatius del lloc o de la situació, els que quan veus la fotografia rapidament et transporten.

Utilitzo Instagram com a diari personal visual, les meves fotografies són memòries del que veig, concretament en aquest compte (@davidmvalls) la gran part són fotografies de viatges.

M’encanta utilitzar instagram en aquest sentit, ja que és la manera de mostrar fàcilment a tothom totes aquestes imatges, sense tindre-ho que buscar per alguna xarxa més especifica, i a la vegada et permet publicar el contingut que tu vols sense passar pel filtre d’algun client.

També tinc un altre compte (@cestlaviemyfriend) amb imatges més del dia a dia, en què només utilitzo el mòbil per a fer-les.

També el podeu trobar a:

https://www.behance.net/davidmvalls

Instagramer de la quinzena: Aitor Estévez

Aitor Estévez

@aitorestevez

Aitor Estévez Olaizola (Irún, 1977) es arquitecto, fotógrafo de arquitectura, y profesor de Proyectos y Análisis de las Formas en la School of Architecture-UIC en Barcelona.

“Hago fotos para aprender a mirar. La belleza existe en los ojos del que mira. Aprendo a cultivar mi mirada. Cultivo mi capacidad de sorprenderme ante la realidad. Es una lucha constante contra la monotonía y la displicencia. Es una derrota anticipada, lo sé. Alcanzar la belleza es como alcanzar el horizonte, imposible. Pero la falsa esperanza de conseguirlo me mantiene despierto.

Hago fotos con cualquier cosa que sea capaz de registrar una imagen, con cámaras digitales,  con el teléfono móvil, con cámaras analógicas de gran y medio formato, de 35mm, incluso he convertido cajetillas de tabaco en cámaras estenopéicas. Lo que sea para poder seguir mirando.”

 

Si voleu veure més coses sobre l’Aitor no dubteu ni un minut, el trobareu a http://www.aitorestevez.com

Instagramer de la quinzena: Cristina Claramunt

La fotògrafa vallenca Cristina Claramunt ens diu això sobre la seva visió fotogràfica:

“Percebo la imatge com a forma d’exploració i de projecció. M’atrau especialment la simplicitat estètica i el que és subtil, m’agraden els espais oberts, la ciutat, la gent i l’encant d’allò que es troba fora de context.

La fotografia és el meu principal mitjà d’expressió i de subsistència. Em permet tenir un espai on fluir, alhora que m’ajuda a retenir instants i a crear una autobiografia visual. Instagram n’és el volum més reduït i compacte, un fragment semimaquillat de la meva intimitat, exposada al món i a qui la vulgui observar”.

La trobareu a Instagram com a @cristinaclaramunt

 

Instagramer de la quinzena: Albert Rué

L’Albert ens diu:

Fotògraf i productor audiovisual, actualment treballant a Dancer’s Ways (www.dancersways.com).
Considero les meves creacions naturals, propres i tranquil·les, de la mateixa forma que sóc jo. M’inspira la naturalesa, els dies de pluja, un bosc mullat, la música d’hivern, la ambiental i la experimental i considero que tota llum puntual és bona per a fotografiar.
M’interessa tota fotografia o vídeo on hi aparegui algun humà de qualsevol de les maneres, ja sigui un paisatge rural amb un/a pagès/esa treballant, o un retrat ben de prop que sigui intimista, personal i sensible.
Trobo molt interessants i enriquidores les produccions audiovisuals que barregen diverses facetes artístiques, com la dansa, la música i la imatge en moviment; és per això que actualment hi dedico la major part del meu temps.
El trobareu a:
@albert_rue a IG

Instagramer de la quinzena: Albert Jordà

 

El nostre Instagramer de la Quinzena és el músic tarragoní Albert Jordà, @albert_jorda a IG. Ens diu això:

“Puc dir amb veu alta que no tinc ni idea de fotografia. La única tècnica que faig servir és la de l’impuls que em surt de dins quan veig alguna cosa susceptible a ser fotografiada o bé perquè en vull guardar el record.

L’esperit de l’app instagram em recorda els anys que duia una càmera lomogràfica  i cercava per racons intrèpids l’espontaneïtat d’una imatge atractiva i atrevida que se’m creués pel camí, però a més, aquesta aplicació gaudeix de la gràcia de compartir amb amics i seguidors allò que ens emociona i hem volgut retratar.

El meu compte instagram (@albert_jorda) es basa majoritàriament en instantànies  dedicades a les meves tres grans passions: paisatges (mar, muntanya, Tarragona…), música (concerts, discos, coses meves…) i tot allò que forma part del meu dia a dia (gent, família, objectes, etc).

Com veureu he fet una petita tria basant-me en aquest tres conceptes bàsics que m’envolten a diari. Imatges que tinc al cap, que guardo dins el meu cor i que ara també les comparteixo amb tots vosaltres”.

També el trobareu a: albertjorda.com o bé al Twitter com @albert_jorda

 

Instagramer de la quinzena: Jordi Abelló, per un Instagram creatiu.

Jordi Abelló

@abellovilella

El nostre instagramer d’aquest mes ens diu:

Sempre he reivindicat que les noves tecnologies poden estar al servei de la creació, de l’art… i, a més, ser un lloc d’experimentació i, per què no, d’exposició. Per aquest motiu, des que vaig començar a publicar a Instagram, he intentat desenvolupar sèries específiques per al mitjà per tal d’aportar treballs coherents i pensats específicament per a aquesta xarxa.

Actualment, i després de penjar prop de 3.000 imatges, he fet les següents sèries:

#gaudiriudoms

Hi fotografiava elements populars i de la natura que em recordaven Gaudí. Intentava trobar fonts d’inspiració ficticis que en l’imaginari del que ho veia el transportessin a l’arquitectura del mestre

#compintaeltemps

Vaig documentar-hi com pintava el temps en multitud de superfícies, on descobria pintures d’una gran bellesa. El treball em va servir per reivindicar el Temps com el millor i més prolífic pintor de tota la història.

#souvenirs

Fotos executades amb la meva càmera Harinezumi en els viatges que anava fent. Les fotos, desenfocades i borroses, eren suggerents pel seu misteri i per ser poc precises, tot al contrari de les fotografies que fan els turistes.

#real

Sèrie fotogràfica en què em vaig dedicar a fotografiar persones i situacions de carrer que em semblaven reals i que desprenien una aura especial. Volia trobar la humanitat en estat pur.

#dibuixos

Sèrie a  l’estil del diari de dibuixos que feia i de dibuixos que em trobava pel camí. Una manera d’entendre el que veia i de transportar-ho al sentiment del dibuix.

#grotesc

Dibuixos de la sèrie que vaig realitzar per definir el rostre grotesc de la societat. La deformació, el gest, l’expressió… per descobrir les passions amagades i obscures.

#arttrobat

És la sèrie que estic desenvolupant actualment en què fotografio elements de la realitat que em semblen art. Una reivindicació que l’art és arreu i que la realitat és el més gran museu que existeix. (Les fotos que he seleccionat formen part d’aquest treball)

 

Totes les sèries han comptat amb la participació d’algunes persones que em segueixen i que m’han fet arribar aportacions, cosa que m’encanta perquè complementa i millora el propi treball.

Segur que en el futur arribaran noves sèries. Estic segur que, com a pintor, continuaré mirant la realitat amb ulls de sorpresa, compartint mirada, pensant que hi ha moments màgics, i que el mòbil és el pinzell que més a prop tinc.

 

A Cel Obert

Els dies 6,7 i 8 d’octubre s’ha celebrat a Tortosa la 4a edició del festival d’intervencions efímeres A Cel Obert. Hem pogut entrar als patis de vuit edificis històrics de la ciutat i hem descobert les cinc creacions seleccionades enguany i les tres convidades.

Un estol d’ocells, un gran globus verd, uns miralls cap al cel, unes siluetes que van empetitint, unes reflexions, il·lusions òptiques a través de franges grogues i negres, un prisma gegant i un punt de vista diferent han estat les intervencions que ens han permès interactuar amb aquests espais d’alt valor patrimonial.

Fotografies de Marta Escolà · @laMartu30

Més informació: http://www.acelobertfestival.cat/

Instagramer de la quinzena: Chema Novell

Chema Novell

@chemeta

 

Les meves fotos són un itinerari vital. Instagram em permet explicar el meu dia a dia. En el que busco instants, parets,arquitectures,carrers, terres… que em provoquin una determinada bellesa… i poder-los habitar per un moment i per un #today.

La moda, l’estilisme, els collarets que em poso (que em faig jo mateixa i d’altres d’adquirits) determinen el meu apropament al món de la moda. D’una moda viscuda i real. I que veu i s’inspira dels grans popes, com Chanel, i sobretot de Karl Lagerfeld al que considero el meu pare.

Instagramer de la quinzena: Laura Casas

@laury_winslow

La fotografia m’acompanya des de fa molts anys, però reconec que el “cuquet” real no se m’ha despertat fins que he començat  a necessitar-la de debò. I dic necessitar-la perquè és ben bé així: ha esdevingut el suport perfecte pel tipus de text que m’agrada escriure. Sovint arriba primer la lletra –la inspiració és una mena d’ésser que costa molt d’entendre– i em toca cercar la imatge que millor pot representar la idea novel·lada; altres cops és la foto la que apareix abans –allò d’estar al lloc ideal en el moment ideal, o simplement tenir fortuna– i d’allà emana tot un món real o fictici que adoptarà la forma de relat breu o conte fantàstic. M’encanta aquesta dependència i esprémer al màxim el vessant poètic de la imatge.

Tot plegat fa que la fotografia de carrer sigui la meva perdició. És allà on els petits detalls guanyen força, amagats o refugiats en el soroll, i m’agrada despullar-los sense pressa, anant sempre amb els ulls ben oberts. Una ombra que es trenca, un gos que s’humanitza, una mirada que es perd entre la multitud, una persona que fuig sense moure’s però que clarament t’està enviant algun tipus de missatge…en les coses petites hi ha les millors històries. És per això que no puc classificar les meves fotografies per temàtiques, em seria impossible, l’eclecticisme mana en tot moment.

Aviat farà dos anys que vaig obrir www.elandenvolatil.com.  Sempre explico l’anècdota. No tenia cap intenció de tenir web, però em vaig apuntar per error a un curs de WordPress –havia de ser de Photoshop– i la pràctica final consistia en dissenyar una pàgina per un projecte personal o empresarial. L’andana va començar a caminar de manera espontània i amb ella van néixer les inquietuds creatives d’avui. Les petites coses són l’espurna de tot.