La Baixada del Pajaritu és un dels actes del Carnaval de Tarragona amb més patacades, més interessants i reivindicatius. La nostra fotògrafa LauretART hi ha anat i així ho ha vist. Gaudiu-ne!
Fotografies: LauretART @castafioredixit
Aitor Estévez
@aitorestevez
Aitor Estévez Olaizola (Irún, 1977) es arquitecto, fotógrafo de arquitectura, y profesor de Proyectos y Análisis de las Formas en la School of Architecture-UIC en Barcelona.
“Hago fotos para aprender a mirar. La belleza existe en los ojos del que mira. Aprendo a cultivar mi mirada. Cultivo mi capacidad de sorprenderme ante la realidad. Es una lucha constante contra la monotonía y la displicencia. Es una derrota anticipada, lo sé. Alcanzar la belleza es como alcanzar el horizonte, imposible. Pero la falsa esperanza de conseguirlo me mantiene despierto.
Hago fotos con cualquier cosa que sea capaz de registrar una imagen, con cámaras digitales, con el teléfono móvil, con cámaras analógicas de gran y medio formato, de 35mm, incluso he convertido cajetillas de tabaco en cámaras estenopéicas. Lo que sea para poder seguir mirando.”
Si voleu veure més coses sobre l’Aitor no dubteu ni un minut, el trobareu a http://www.aitorestevez.com
La fotògrafa vallenca Cristina Claramunt ens diu això sobre la seva visió fotogràfica:
“Percebo la imatge com a forma d’exploració i de projecció. M’atrau especialment la simplicitat estètica i el que és subtil, m’agraden els espais oberts, la ciutat, la gent i l’encant d’allò que es troba fora de context.
La fotografia és el meu principal mitjà d’expressió i de subsistència. Em permet tenir un espai on fluir, alhora que m’ajuda a retenir instants i a crear una autobiografia visual. Instagram n’és el volum més reduït i compacte, un fragment semimaquillat de la meva intimitat, exposada al món i a qui la vulgui observar”.
La trobareu a Instagram com a @cristinaclaramunt
Noemí Elias Bascuñana
@beigott_noemielias
La fotografia que m’agrada més és el retrat, ara mateix tinc molta sort perquè faig retrats i portades de musics/discos i retrats a actors. Col·laboro amb la revista butxaca on cada més fan una entrevista a un personatge rellevant de la cultura i jo me’n encarrego de fer el retrat, tot molt lliure.
Però apart d’aquestes feines en faig moltes altres per poder pagar les meves factures i la vida en general.
M’inspira el meu entorn, les pel·lícules que he vist durant tota la meva vida, els fotògrafs que admiro, etc… imagino que el que ens inspira a tots.
Ara mateix no tinc web, tinc tantes imatges que no sé ni per on començar a sel·leccionar. És difícil saber que vols ensenyar al públic. Per una banda està la part artística que tira molt, però per altre la comercial que et fa guanyar diners i tirar endavant, sempre és el mateix dilema. Així que ara mateix el que em funciona millor és instagram, està totalment al dia i penjo el que em ve de gust, el que realment m’agradaria que fos la meva web. Potser és poc professional per segons quina sectors, però a mi em funciona i em fa sentir bé amb la meva feina, no penjo res per agradar a ningú en concret, només el que em ve de gust a mi.
Ahir, 29 de desembre, va tenir lloc al Teatre-Auditori Felip Pedrell de Tortosa, la presentació del llibre “Versos contra la violència” on hi han participat més de setanta autors. I ho va fer amb un espectacle de poesia, música, dansa i teatre creat i dirigit pel dramaturg Valer Gisbert. La iniciativa va sorgir del col·lectiu diLLUMS d’Arts al Forn arran de les càrregues policials de l’1 d’octubre, que van tenir un especial impacte a Roquetes i a Sant Carles de la Ràpita.
Valer i les seves actrius i actors van saber transmetre els sentiments al públic assistent a través de quatre capítols que reflectien quatre formes de violència diferents. Alguns dels organitzadors com Jesús M. Tibau, Ricardo Gascón i Eduardo Margaretto, del col·lectiu Mar de Fora, estaven desbordats per l’emoció no tenien paraules per descriure el que van viure i la resposta de tots els participants, ja que ho van fer de manera altruista.
I és que “El paper sempre guanya la pedra.”
Fotografies de Marta Escolà · @laMartu30
L’Albert ens diu:
El nostre Instagramer de la Quinzena és el músic tarragoní Albert Jordà, @albert_jorda a IG. Ens diu això:
“Puc dir amb veu alta que no tinc ni idea de fotografia. La única tècnica que faig servir és la de l’impuls que em surt de dins quan veig alguna cosa susceptible a ser fotografiada o bé perquè en vull guardar el record.
L’esperit de l’app instagram em recorda els anys que duia una càmera lomogràfica i cercava per racons intrèpids l’espontaneïtat d’una imatge atractiva i atrevida que se’m creués pel camí, però a més, aquesta aplicació gaudeix de la gràcia de compartir amb amics i seguidors allò que ens emociona i hem volgut retratar.
El meu compte instagram (@albert_jorda) es basa majoritàriament en instantànies dedicades a les meves tres grans passions: paisatges (mar, muntanya, Tarragona…), música (concerts, discos, coses meves…) i tot allò que forma part del meu dia a dia (gent, família, objectes, etc).
Com veureu he fet una petita tria basant-me en aquest tres conceptes bàsics que m’envolten a diari. Imatges que tinc al cap, que guardo dins el meu cor i que ara també les comparteixo amb tots vosaltres”.
També el trobareu a: albertjorda.com o bé al Twitter com @albert_jorda
Jordi Abelló
@abellovilella
El nostre instagramer d’aquest mes ens diu:
Sempre he reivindicat que les noves tecnologies poden estar al servei de la creació, de l’art… i, a més, ser un lloc d’experimentació i, per què no, d’exposició. Per aquest motiu, des que vaig començar a publicar a Instagram, he intentat desenvolupar sèries específiques per al mitjà per tal d’aportar treballs coherents i pensats específicament per a aquesta xarxa.
Actualment, i després de penjar prop de 3.000 imatges, he fet les següents sèries:
#gaudiriudoms
Hi fotografiava elements populars i de la natura que em recordaven Gaudí. Intentava trobar fonts d’inspiració ficticis que en l’imaginari del que ho veia el transportessin a l’arquitectura del mestre
#compintaeltemps
Vaig documentar-hi com pintava el temps en multitud de superfícies, on descobria pintures d’una gran bellesa. El treball em va servir per reivindicar el Temps com el millor i més prolífic pintor de tota la història.
#souvenirs
Fotos executades amb la meva càmera Harinezumi en els viatges que anava fent. Les fotos, desenfocades i borroses, eren suggerents pel seu misteri i per ser poc precises, tot al contrari de les fotografies que fan els turistes.
#real
Sèrie fotogràfica en què em vaig dedicar a fotografiar persones i situacions de carrer que em semblaven reals i que desprenien una aura especial. Volia trobar la humanitat en estat pur.
#dibuixos
Sèrie a l’estil del diari de dibuixos que feia i de dibuixos que em trobava pel camí. Una manera d’entendre el que veia i de transportar-ho al sentiment del dibuix.
#grotesc
Dibuixos de la sèrie que vaig realitzar per definir el rostre grotesc de la societat. La deformació, el gest, l’expressió… per descobrir les passions amagades i obscures.
#arttrobat
És la sèrie que estic desenvolupant actualment en què fotografio elements de la realitat que em semblen art. Una reivindicació que l’art és arreu i que la realitat és el més gran museu que existeix. (Les fotos que he seleccionat formen part d’aquest treball)
Totes les sèries han comptat amb la participació d’algunes persones que em segueixen i que m’han fet arribar aportacions, cosa que m’encanta perquè complementa i millora el propi treball.
Segur que en el futur arribaran noves sèries. Estic segur que, com a pintor, continuaré mirant la realitat amb ulls de sorpresa, compartint mirada, pensant que hi ha moments màgics, i que el mòbil és el pinzell que més a prop tinc.
Els dies 6,7 i 8 d’octubre s’ha celebrat a Tortosa la 4a edició del festival d’intervencions efímeres A Cel Obert. Hem pogut entrar als patis de vuit edificis històrics de la ciutat i hem descobert les cinc creacions seleccionades enguany i les tres convidades.
Un estol d’ocells, un gran globus verd, uns miralls cap al cel, unes siluetes que van empetitint, unes reflexions, il·lusions òptiques a través de franges grogues i negres, un prisma gegant i un punt de vista diferent han estat les intervencions que ens han permès interactuar amb aquests espais d’alt valor patrimonial.
Fotografies de Marta Escolà · @laMartu30
Més informació: http://www.acelobertfestival.cat/
Chema Novell
@chemeta
Les meves fotos són un itinerari vital. Instagram em permet explicar el meu dia a dia. En el que busco instants, parets,arquitectures,carrers, terres… que em provoquin una determinada bellesa… i poder-los habitar per un moment i per un #today.
La moda, l’estilisme, els collarets que em poso (que em faig jo mateixa i d’altres d’adquirits) determinen el meu apropament al món de la moda. D’una moda viscuda i real. I que veu i s’inspira dels grans popes, com Chanel, i sobretot de Karl Lagerfeld al que considero el meu pare.
lanovaescena.cat 