El dijous passat, 4 de maig, la Dantzaz Konpainia va oferir unes improvisacions plenes de força i energia: Tarragona respirava dansa!
La nostra fotògrafa, Laura Rodríguez, en va captar aquests instants.
Fotografies: LauretART Fotografies / @castafioredixit
Per Frederic Cervelló
Darrer concert de la temporada del cicle Radar Palmfest aquest dissabte 13 de maig amb les actuacions, a la Sala Zero de Tarragona, de Delafé i Tarde Mañana Noche, aquests darrers un duet local de synth pop format per Juan Antonio Moreno i Sara Alija (22.30h, 12/15 euros).
Óscar D’Aniello (Delafé) ens visita de nou en el context de la gira de presentació de La fuerza irresistible (Warner Music, 2016), el primer disc que firma tot sol un cop dissolt el projecte musical que havia començat fa una dècada amb Marc Barrachina (Facto) i Helena Miquel (Las Flores Azules, qui acaba d’editar el seu primer treball en solitari, El sol en la sombra).
La fuerza irresistible és un disc que traspassa gèneres musicals, hi podem trobar pop, hip-hop, soul, funk, electro i disco, tot amb el denominador comú de la música negra. No és estrany, doncs, que el disc hagi estat mesclat a Nova York per Tim Latham, que ha treballat amb grups com De La Soul, Erykah Badu, D’Angelo o Black Eyed Peas. La gravació i producció ha seguit sent, com de costum, de Paco Loco. Tampoc canvia el company de fatigues de Delafé, Dani Acedo; el també ex-Mishima acompanya a D’Aniello en aquest nou camí de la seva carrera musical. Com també l’acompanyen les col·laboracions de La Bien Querida, Carlos Cros i Helena Miquel, entre d’altres, en algunes cançons del disc.
Els de La Nova Escena hem aprofitat la visita a casa nostra de Delafé per fer-li el nostre Qüestionari.
La bola de cristal (Alaska y Dinarama)
La flauta, al cole.
Aceite de Oliva.
Manowar
Calle 13.
Sempre, l’últim concert que hagi fet.
El primer concert sense l’Helena.
L’indie.
L’any passat, a la sala Zero.
Per Frederic Cervelló
Aquesta setmana us recomanem Heather, banda de Barcelona formada per Heather Cameron, Germán López, Aitor Mohedano, Àlex Sardà i Sergi Vila. La seva proposta musical combina pop i post-punk i se’ls ha comparat amb grups com Protomartyr, Sonic Youth, The Smiths i Veronica Falls.
La seva primera referència va ser el 7’’ Inside, editat l’any 2015 pel segell vigatà Famèlic. El 20 d’abril del present 2017 van publicar Distance, single d’avançament del seu primer disc, Union (Famèlic, 2017), disc que va sortir al mercat el passat 28 d’abril. Union ha estat gravat per Sergio Pérez (Svper) als Estudis Maik Maier.
Distance és també el títol d’una exposició digital curada pels mateixos Heather en la qual van demanar a dotze artistes visuals que reinterpretssin la cançó en qüestió. Del material generat per aquests artistes es va confeccionar el vídeo de la cançó.
El proper 19 de maig presentaran el seu debut discogràfic a la Sala BeGood de Barcelona, en una festa en la què també hi prendran part Futura, Anarquia Vertical, Famèlic dj’s, Dead Moon Rex dj’s, Dj Anndelground i Dj Manager.
Els podeu escoltar a: https://somheather.bandcamp.com/
Més informació:
unionbyheather.org
www.soundcloud.com/somheather/
Per Frederic Cervelló
La Laia Beltran és una periodista freelance apassionada per la moda, el disseny i el procés creatiu. Fa poc va decidir tornar amb la família al seu poble natal: Ulldecona; però, per feina, segueix anant a Barcelona dos o tres cops a la setmana. Treballa al departament de comunicació de l’Editorial Gustavo Gili i col·labora setmanalment amb la revista Time Out Barcelona i el diari Ara, on ens presenta persones i projectes artístics que la inspiren. La Laia, llicenciada en Periodisme i Ciències Econòmiques per la Universitat Popeu Fabra, també ha donat classes de periodisme en un postgrau de comunicació de moda i fa consultoria per algunes marques de moda.
Encuriosida per saber com es formaven els dissenyadors de moda, va cursar estudis d’Estilisme de la Indumentària a l’escola Llotja. Precisament amb la moda està relacionat el seu projecte més personal: la pop-up (botiga efímera) Sastreria Moderna, que té com a principal objectiu generar un consum més sostenible, tot evitant la compra compulsiva i la generació d’ stocks. A Sastreria Moderna les clientes poden emprovar-se la roba i comprar-la, però no endur-se-la; només es confecciona sota comanda. Precisament, entre el 18 i el 20 d’aquest mes de maig es celebrarà la tercera edició de la pop-up, aquest cop a l’emblemàtica botiga de teixits Gratacós 1940, a la ciutat de Barcelona. Entre els expositors hi trobareu l’ebrenca Eva Humo, que presentarà la seva col·lecció de roba: Jazz, així com diverses marques d’accessoris.
Una altra de les seves creacions és la seva pàgina d’Instagram, on des de fa un temps ha endegat un projecte consistent en fotografiar parets de cases amb les què es topa tot passejant i que ben bé podrien ser obres d’art, en un exercici de buscar la bellesa en llocs on aparentment no hi és.
Ara la Laia ens demostrarà que, a banda de ser una persona molt inquieta i dinàmica, és també una gran Melòmana.
1 El disc que fa que els viatges entre Ulldecona i Barcelona es facin menys llargs.
Darrerament m’he enganxat a les llistes del suplement Play del diari ARA que hi ha penjades a Spotify. La de febrer ja l’hauré escoltat mil vegades. I tot per culpa de Say Something Lovely de The XX. M’encanta. I quan una cançó t’agrada te’n vas directe al disc. Haig de dir que “I See You” ha complert les meves expectatives (i el single On Hold també).
2 La banda sonora ideal per un recorregut en cotxe pel Delta de l’Ebre.
Un recorregut en cotxe pel Delta sempre s’hauria de fer amb les finestres baixades. Cal sentir aquella olor d’arròs tan característica que forma part del paisatge. I el “Summerteeth” de Wilco sonant a tota pastilla.
3 La cançó que situa Ulldecona al mapa.
Ara em posaré nostàlgica. Molt nostàlgica. I diré cançons que van marcar la meva adolescència al poble i que a vegades encara ara escolto (tinc una llista a l’iTunes). Somebody d’Escape with Romeo, The Promise de When in Rome, Friday I’m in love de The Cure, Nowhere Girl de B-Movie, Candy Candy d’Iggy Pop… En podria dir desenes. I mai em sobraria Depeche Mode.
4 El disc que sona de fons mentre tu penges les teves fotos a Instagram.
Els meus gustos són eclèctics, fins i tot irracionals. Així que podria sonar des del “Singles” de Future Islands o “Stories From The City, Stories From The Sea” de PJ Harvey al “Batiscafo Katiuscas” d’Antònia Font o el “Born To Die” de Lana del Rey (per cert, m’agrada molt la versió que va fer del Summer Wine de Nancy Sinatra i Lee Hazelwood). O bossa nova. O pop rock en castellà (durant un temps escoltava molt Love of Lesbian i Christina Rosenvinge). O, senzillament, silenci. A vegades és la millor companyia.
5 La cançó que a tu t’encanta i que els teus companys de redacció no suporten.
Fa tants anys que sóc freelance que fins i tot enyoro aquestes “negociacions” musicals amb companys de redacció. Però ara recordo una festa de Cap d’Any on vaig posar en bucle Last Nite de The Strokes. És una mala costum que tinc (que tenim, la meva germana fa igual). Una cançó ens atrapa i no sabem escapar-ne.
6 El disc dins del qual et quedaries a viure.
Ara mateix “Art Angels” de Grimes. M’agrada sentir aquesta espècie d’instint primari que et fa connectar amb un disc o una cançó i no saps explicar ben bé perquè. Això em passa amb Grimes. I el directe que vaig anar a veure a Birmingham reforça la meva teoria. Havia d’experimentar-ho.
7 El disc que aconsegueix que, almenys per uns minuts, oblidem que Donald Trump és l’home més poderós del món.
Si em canten fluixet Yard of Blonde Girls de Jeff Buckley m’evadeixo del món. I millor ho deixo aquí, no?
8 La cançó que et fa ballar, ballar i ballar.
Podria dir uns quants hits (des de Madonna a Javiera Mena), però em quedaré amb el Single Ladies de Beyoncé. Somiar és creure que algun dia podré ballar com ella (o com Rihanna, que també em mola).
9 La cançó que no podrà faltar a la llista de reproducció de la nova edició del Sastreria Moderna.
Sastreria Moderna més que una pop-up no convencional és una petita heroïcitat. Així que a la play-list de la tercera edició -que farem el 18, 19 i 20 de maig a la botiga Gratacós de Barcelona- haurà de sonar Heroes de David Bowie. Sí o si.
10 La teva darrera descoberta musical.
Conviure amb un periodista musical té avantatges. Ni que sigui perquè compartim el mateix espai vital acabes escoltant de tot (Hip hop valencià? També, també…). Quan alguna cosa em crida l’atenció li pregunto qui són. Així vaig descobrir a Kate Tempest. Encara flipo. La recomano a tothom, les seves lletres són poesia, un retrat molt cru del món que vivim.
At this very moment, on this very street
Seven different people in seven different flats
Are wide awake, they can’t sleep
Now, of all these people, in all these houses
Only these seven are awake
And they shiver in the middle of the night
Counting their sheepish mistakes
Més informació:
@sastreriamoderna
Per Frederic Cervelló
Aquest dissabte 6 de maig, dins del cicle Radar Palmfest organitzat pels companys de la Sala Zero, tindrem ocasió de veure en directe a Tarragona a Miqui Puig & ACP (22.30h, 12/15 euros).
El de l’Ametlla del Vallès ens presentarà les cançons del seu darrer disc, Escuela de capataces (Buenritmo Records, 2017), el cinquè de la seva carrera en solitari, que ens arriba gairebé una dècada després de la seva darrera referència, Impar (2008).
Durant aquesta aturada tècnica, Puig ha aprofitat per fer espectacles amb l’Original Jazz Orquestra del Taller de Músics de Barcelona, composar bandes sonores, fer ràdio i tele, i dedicar temps al Lav Records, el seu taller de desenvolupament de grups musicals i solistes, oficina de contractació d’espectacles i micro-segell discogràfic. Ah, i de visitar-nos sovint amb el seu Old Wave New Wave acompanyat de l’ínclit Napoleón Pincha.
Encetaran la vetllada els locals Islandia Nunca Quema que, segons hem pogut saber, estrenaran algunes cançons que formaran part del que serà el seu proper disc.
Tenim moltes ganes de retrobar-nos sobre els escenaris amb en Miqui Puig; mentrestant, fins que no arriba el dissabte, li fem un dels nostres Qüestionaris.
A la meva llista de musics en actiu sempre he volgut col·laborar amb Bob Stanley, de Saint Etienne, o Fatboy Slim; per sort somiar encara em surt de franc.
No vulguis conèixer als teus herois musicals; és una màxima que m’aplico des de fa temps. Per sortir de festa, els amics és el millor.
L’onze de setembre de 1986; el dia en què vaig debutar amb “Aullidos en el Garaje”. Després d’allò, tot ha sigut un regal, un descobrir dia a dia el món que estimo.
Contestar a aquesta pregunta pressuposaria una superioritat moral i artística que mai he professat, i que m’espantaria si ho fes sense pensar. Vull per als demés el mateix respecte que m’agradaria a mi.
Tres quarts del mateix. Espero que cap music en actiu sigui capaç de fer aquest acte de suïcidi verbalitzant això (les xarxes et posen a lloc, si ho fas).
Els discos que escolto, que estimo. Els artesans que fan coses amb les mans. Buenaventura Durruti, Josep Pla i Georges Orwell. La família i els amics.
Un de Neuronium, al mercat de Canovelles, i “La Magia del Estudiant”, de Sisa, a la parada de l’Associació de Veïns. Tot a finals dels 70’s.
Si, membre destacat del “Club Decadencia”, espècie resistent d’homes invisibles i tossuts.
Tens els bolos que la teva musica i proposta desperta en la gent; ni un més ni un menys.
Uns quants, però admiro a Islandia Nunca Quema i als Mitel’s.
Íntim, emotiu i amb contingut feminista d’empoderament de la dona són algunes paraules clau pel concert de la palafrugellenca Clara Peya, que presenta el seu últim disc “Oceanes” al Teatre el Magatzem – Cooperativa Obrera de Tarragona aquest vespre a les 20.30 h.
Càmera i edició: Helle Kettner
Marina Prades i Gus Wallin són Màia. Es defineixen com un duet pop que explica històries amb una barreja de lírica urbana, metàfores personals, tints onírics i certa poesia.
Acaben de publicar ESCLAT (Música Global, 2017), el seu tercer disc, on exploren un pop amb aires electrònics.
Els vam entrevistar al Saló de Plens de l’Ajuntament de Flix, després del concert que van oferir a la Plaça de l’Església durant els actes de la Diada de Sant Jordi.
Gràcies a Oriol Padrós per la seva assistència com a càmera durant l’entrevista.
Edició: Marta Escolà
Per Frederic Cervelló
Aquesta setmana us recomanem PAVVLA, projecte musical de la també actriu barcelonina Paula Jornet, a mig camí del folk, l’electrònica i el pop, i influenciat per músics com James Blake, Daughter o Bon Iver.
Amb només 19 anys, la Paula es va assentar a Brighton per estudiar composició a l’escola de música BIMM, de la què n’han sortit artistes com James Bay, The Kooks, George Ezra o Tom Odell. Allà, a part de foguejar-se en directe, va escriure la major part de les cançons del seu repertori.
PAVVLA va debutar al maig del 2016 de la mà del segell Luup Records, que li va editar dos singles, “Young” i “Skin”, amb els seus respectius vídeos, dirigits i produïts per Jordi Vissi. Al novembre del 2016 es va publicar el seu primer disc, Creatures (Luup Records), produït per Aleix Iglesias i gravat a Camaleó Estudi, disc que l’ha convertit en un dels noms a tenir en compte de l’escena musical de casa nostra.
El proper 3 de juny la podrem veure a Tarragona, al festival Minipop.
Màia són Marina Prades i Gus Wallin. Acompanyats per Oriol Padrós, van celebrar la diada de Sant Jordi a la Plaça de l’Església de Flix (Ribera d’Ebre). Acaben de publicar el seu tercer disc, Esclat (Música Global, 2017), on passen del pop-folk a un pop amb aires electrònics.
Fotografies de Marta Escolà · @laMartu30
Per Frederic Cervelló.
Polseguera és el nou projecte del mallorquí resident a Barcelona Tomeu Mulet, baixista i cantant de Beach Beach i ex-membre de Kana Kapila i Der Ventilator. En aquesta ocasió es fa acompanyar de la Verónica Alonso (Me and The Bees), a la bateria i veu, i d’en Sergi Egea (un dels fundadors del segell vigatà Famèlic Records) al baix.
El proper 4 de maig publicaran el seu debut discogràfic, l’EP Sa Mata Escrita (Famèlic Records, Bubota Discos, Discos Walden), que s’editarà en format casset i en una tirada limitada de només 100 còpies. El disc ha estat gravat a Barcelona per Sergi Egea i Tomeu Mulet; els arranjaments addicionals, la mescla i la masterització ha anat a càrrec d’Ander Agudo i el grafisme és obra del mateix Tomeu Mulet i l’Anna Vila Homs. El 19 de maig el presentaran en directe al festival Cul de Sac, Mallorca, i el 2 de juny al Primavera Sound.
Tot just ahir van estrenar el single d’avançament de l’EP, la cançó “Ja no me’n record”, que podeu escoltar clicant el següent enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=rj4BNfwCLTo&feature=youtu.be
lanovaescena.cat 